Eleccions 10 de novembreEls vasos comunicants entre Vox i Ciutadans

Els vasos comunicants entre Ciutadans i Vox són evidents. El partit d’extrema dreta ha crescut engolint en bona part els antics votants de la formació presidida fins aquest dilluns per Albert Rivera, un esquema que s’ha repetit arreu, també a Catalunya. L’aproximació cap a l’extrema dreta de Ciutadans, amb propostes sobre Catalunya basades únicament en la repressió i gairebé equiparables a les de Vox, expliquen parcialment perquè a centenars de milers de persones no els ha costat gaire fer el trànsit d’un partit a l’altre. En el cas de Catalunya, els municipis on la formació de Santiago Abascal ha tret els millors resultats havien estat fins no fa gaire bastions de Cs.

Les eleccions al Parlament del 27 de setembre de 2015, presentades com a plebiscitàries per l’independentisme, van ser les que van permetre a Cs fer un gran salt endavant, passant de 9 a 25 diputats. Tot i que Junts pel Sí, la coalició de l’antiga CDC i ERC, va imposar-se a gairebé tots els municipis, Cs va ser la primera força en una trentena de poblacions. I en quasi tots, Vox hi ha tret un percentatge de vots clarament superior a la seva mitjana catalana d’aquest 10 de novembre. El partit d’ultradreta ha aconseguit dos diputats a Catalunya, ambdós a la província de Barcelona, després de rebre 243.000 vots, el 6,3% del total. El tant per cent més elevat de suport, però, correspon a Tarragona, on el partit d’Abascal ha reunit més de 31.000 vots, el 8,1% dels vots emesos, si bé no ha pogut aconseguir cap parlamentari.

És precisament a l’entorn de la capital provincial on s’evidencia més aquesta correlació entre els resultats d’un i altre partit. El 27 de setembre de 2015 Cs va aconseguir ser la formació més votada, per primera vegada, a Cunit, Salou, Vila-seca, la Pobla de Mafumet i El Montmell. En tots, Vox ha registrat alguns dels seus millors resultats a Catalunya: un 10,1% a Cunit, el 13,9% a Salou, el 15,6% a Vila-seca, el 16,6% a la Pobla de Mafumet o el 14,4% al Montmell. Altres municipis de la demarcació on Vox ha superat clarament la seva mitjana són Tarragona (10,2%), Cambrils (10,6%), Mont-roig del Camp (11,8%), Roda de Berà (10,6%), Constantí (13,1%), Santa Oliva (12,5%) o Querol (12,6%). Amb l’única excepció del darrer, en tota la resta el 2015 Cs va obtenir-hi resultats clarament per damunt de la seva mitjana a la província.

En tots ells, a més a més, Cs va imposar-se a les eleccions al Parlament del 21 de desembre de 2017, convocades a través del 155. Ara bé, en aquella cita electoral ja era menys notícia, perquè la formació, liderada aleshores a Catalunya per Inés Arrimadas, va ser la primera força al Principat, amb 36 diputats al Parlament.

Un altre antic feu de Cs que aquest diumenge ha votat amb força Vox és la Val d’Aran, la comarca catalana que tradicionalment on es registra menys suport als partits independentistes. A Vilamòs, Vox registra el seu màxim percentatge de vot a Catalunya, amb el 20,2%, però també té bones xifres a la capital comarcal, Vielha, amb l’11,2%, Canejan (11,8%), Arres (15,6%), Es Bòrdes (12,8%) i Bossòst (12,2%). A Arres, Es Bòrdes i Valmòs ja va imposar-se Cs el 2015, situació que es repetiria el 2017, afegint-hi també Vielha i Bossòst.

A la província de Barcelona, els millors resultats de Vox es registren al Pont de Vilomara (Bages), amb el 13,2%; Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat), amb el 10,5%; Sant Adrià de Besòs (Barcelonès), amb el 10,6%, Polinyà (Vallès Occidental), amb el 10,0%, i Canovelles (Vallès Oriental), amb l’11,4%. Amb l’excepció del municipi bagenc, Cs va imposar-se en tots el 2015, situació que repetiria dos anys després, incorporant-hi també el Pont de Vilomara. A Sant Andreu hi ha la principal caserna de la Guàrdia Civil a Catalunya, amb els membres de l’institut armat i les seves famílies empadronats i, per tant, votant al municipi, de 27.000 habitants.

Finalment, a Girona els resultats de Vox són especialment significatius a Fogars de la Selva (10,4%), Lloret (9,8%), Sant Climent Sescebes (16,3%), Roses (11,6%), Castelló d’Empúries (10,1%) i Sant Miquel de Fluvià (15,7%). Junts pel Sí va imposar-se a tots els municipis gironins el 2015, però en aquests sis Cs va superar amb escreix -entre 5 i 11 punts- la seva mitjana de vot provincial, que va situar-se en el 12,6%. El 21-D de 2017, en canvi, Cs ja va ser l’opció més votada en el sis casos.

Ciutadans perd 900.000 vots en dos anys

El 21 de desembre de 2017, Cs va convertir-se per primera vegada en el partit guanyador d’unes eleccions a Catalunya, amb 1.109.732 vots, el 25,35% del total. Aquest diumenge, a les eleccions al Congrés, va quedar-se en 216.373, el 5,61%. Dit amb altres paraules, en menys de dos anys el partit de dretes ha perdut gairebé 900.000 vots (893.359, exactament), més del 80% dels que va sumar en els darrers comicis al Parlament. Si la xifra d’aquest 10 de novembre es compara amb altres eleccions al Congrés la caiguda també és molt important. El 28 d’abril, en els anterior comicis estatals, Cs va sumar 477.000 vots a Catalunya, és a dir, 260.000 més que ahir. El 2016 s’havia quedat amb 380.500 i el 2015, mig any enrere, havia arribat als 490.000, el seu topall en uns comicis d’aquest tipus.

A les municipals del passat maig, el partit que presidia Albert Rivera va aconseguir 277.800 vots a Catalunya, per damunt dels 231.400 del 2015. A les eleccions al Parlament del 2012, el partit va rebre 275.000 vots i 9 diputats. De fet, per trobar una dada inferior a la d’aquest diumenge s’ha d’anar a les municipals del 2011, quan el partit només va sumar 35.060 vots i set regidors a tot Catalunya.