Els països de la UE avalen per majoria la firma de l'acord del Mercosur malgrat les protestes dels agricultors

Els països de la Unió Europea avalen l'acord comercial amb els països del Mercosur després de 26 anys de negociacions. La llum verda al pacte ha arribat aquest divendres després d'una reunió dels ambaixadors dels 27 celebrada a Brussel·les i on Itàlia s'ha alineat amb Espanya i Alemanya, decantant la balança a favor del sí. La firma de l'acord ha tirat endavant per majoria qualificada, sense el suport de França i Polònia, així com d'Hongria, Irlanda i Àustria, i enmig de protestes per part dels agricultors. A Catalunya la pagesia ha tallat diverses carreteres.

D'aquesta manera, els estats autoritzen la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, perquè viatgi pròximament al Paraguai i signi de forma definitiva l'acord comercial més gran que ha subscrit mai el club comunitari.

Segons informen fonts diplomàtiques consultades per l'ACN, les posicions expressades pels ambaixadors reunits aquest divendres a la capital belga atorguen el suport necessari perquè l'acord comercial amb els països del Mercosur -Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai i Bolívia- tiri endavant.

La reunió d'ambaixadors d'aquest divendres es produïa en un context marcat per la intervenció dels Estats Units a Veneçuela i les amenaces sobre Groenlàndia del president nord-americà, Donald Trump, uns esdeveniments que havien fet revifar els discursos dins la UE que reivindicaven la necessitat de trobar nous socis comercials i diversificar les dependències econòmiques del bloc.

Itàlia ha esdevingut l'actor clau en l'acceptació del Mercosur. L'acord comercial havia de ser aprovat per majoria qualificada, és a dir, que comptés amb el suport d'almenys 15 països de la UE que acumulin almenys el 65% de la població del club comunitari. Una àmplia majoria de països li donaven suport, amb Alemanya i Espanya al capdavant. Però amb l'oposició coneguda de França i Polònia i l'opinió discordants d'altres països com Hongria o Àustria, un 'no' de Roma hauria fet descarrilar les negociacions.

Al llarg d'aquesta setmana, però, Itàlia va manifestar una postura més conciliadora a través del seu ministre d'Agricultura, Francesco Lollobrigida, qui va reconèixer que l'acord representava "una oportunitat" per als exportadors agroalimentaris. Al seu torn, el ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, va assegurar que Itàlia "sempre ha donat suport a la conclusió de l'acord".

Les paraules dels dirigents italians també arribaven després que la mateixa Von der Leyen oferís un accés anticipat de fins a 45.000 milions d'euros en fons agrícoles procedents del pròxim macropressupost de la UE, un moviment que pretenia donar "estabilitat" al sector i entregar a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, una victòria que el lobby agrícola del país transalpí pogués celebrar.

Protestes del sector  

Malgrat l'acord, el sector agrícola manté els seus dubtes sobre el pacte, ja que tem que aquest faciliti l'entrada de productes procedents dels països del Mercosur que incompleixin els estàndards sanitaris europeus. No obstant això, des de la Comissió Europea han reiterat en diverses ocasions que les salvaguardes que contempla el text són "sòlides" i que el pacte serà beneficiós tant pels productors europeus com pels productors de l'Amèrica del Sud.

La firma del pacte comercial suposarà l'eliminació gradual dels aranzels sobre el 91% de les exportacions de la UE al Mercosur i al 92% de les exportacions del Mercosur a la UE La Comissió Europea ha defensat des d'un inici que l'acord beneficiarà els sectors europeus de l'automoció, la maquinària, la indústria farmacèutica o el tèxtil, alguns dels quals exporten als països de Sud-Amèrica amb aranzels de fins al 35%. Pel Mercosur, facilitarà l'entrada al bloc europeu de productes com la carn, el sucre, l'arròs o la soja.

La seva posada en marxa afectaria dos mercats que junts sumen més de 700 milions de persones i que, segons dades de l'executiu comunitari, generen més de 65.000 milions d'euros en exportacions anuals. L'executiu d'Ursula von der Leyen també defensa que les més de 60.000 companyies de la UE que exporten al Mercosur s'estalviaran aranzels per un total de 4.000 milions d'euros anuals.