Els noms clau que expliquen l'enorme influència del PSC al PSOE i a l'Estat

El comitè federal del PSOE celebrat dissabte a Madrid va servir per oficialitzar el nomenament de la lleidatana Montse Mínguez, de 49 anys, com a nova portaveu del partit. És la primera vegada que aquesta tasca recau en una dirigent del PSC, el que constata l'enorme influència actual que tenen els socialistes catalans dins el PSOE. De fet, no és agosarat afirmar que és la més forta en més de 40 anys, superior a la que va assolir, per exemple, en els moments en què Pasqual Maragall o José Montilla presidien la Generalitat. I, malgrat que orgànicament es tracta de partits diferents, mai fins ara la simbiosis entre les dues formacions havia estat tan estreta. Repassem els noms claus que expliquen el poder del PSC a Madrid, ja sigui al Govern estatal o al PSOE.

Sens dubte, el principal nom propi d'aquest pes dels socialistes catalans és el del seu primer secretari i president de la Generalitat: Salvador Illa. L'estreta relació que va teixir amb el president espanyol i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, durant la seva etapa com a ministre de Sanitat -encarregat de gestionar la pandèmia de Covid-19- s'ha enfortit encara més a posteriori, fins al punt que avui es pot considerar Illa una espècie de copilot de Sánchez.

També és evident que és el principal baró territorial de l'espai socialista. Al cap i a la fi, Catalunya és l'autonomia més important en mans socialistes i Barcelona és la ciutat més poblada de l'Estat amb un alcalde de la mateixa família política, Jaume Collboni. La següent és Las Palmas, amb menys de 400.000 habitants, que té al capdavant Carolina Darias, curiosament successora d'Illa al capdavant del Ministeri de Sanitat.

Que Illa hagi liderat l'objectiu de Sánchez de rebaixar el conflicte polític a Catalunya després del Procés, amb les seves victòries electorals i esvaint la majoria independentista al Parlament, també han contribuït a reforçar la seva posició, alhora que han facilitat l'aprovació de lleis com l'amnistia i els acords amb ERC i Junts a Madrid. El botí de vots i diputats al Congrés que la formació aporta al PSOE -19, 13 més dels obtinguts pel PP a Catalunya- són un altre element a tenir en compte.

Illa s'ha convertit en el principal baró territorial de Sánchez

El PSC ja va jugar un paper clau en el retorn de Pedro Sánchez a la secretaria general del PSOE el 2017, després de ser defenestrat, ja que va ser amb diferència el territori que més va votar per ell en les primàries -amb el 81,9%-. I ara, en la pitjor crisi orgànica que viu la formació en molts anys, arran de l'esclat del cas Cerdán de presumpta corrupció, els socialistes catalans s'han implicat a fons en la defensa de Sánchez i del projecte del PSOE.

Dies abans del comitè federal de dissabte, la número dos del partit i presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, va afirmar en una entrevista amb Públic que acudien a la cita amb la voluntat de donar suport a Sánchez i en defensa del projecte col·lectiu. Una intenció que refermaria Illa en el comitè federal, amb una intervenció en què va afirmar que "quan ataquen Pedro Sánchez, ataquen tot el partit. Té tot el meu reconeixement i tota la meva admiració".

El nomenament de Montse Mínguez com a portaveu del PSOE no fa altra cosa que constatar la implicació total del PSC per superar l'actual crisi. Una operació, d'altra banda, no exempta de riscos perquè una hipotètica caiguda de Sánchez impactaria de ple en l'estratègia del partit d'Illa i posaria, molt probablement, punt i final a la complicitat amb l'executiu estatal, un factor clau en l'acció política de l'actual inquilí del Palau de la Generalitat. Alhora, es pot argumentar que la implicació és necessària per les mateixes raons, perquè sense Sánchez a la Moncloa difícilment es podran culminar qüestions com el traspàs de Rodalies o el nou finançament, elements claus per garantir l'estabilitat de la legislatura catalana.

Relacionat amb aquest tema

"Creiem en el finançament singular, perquè és bo per a Catalunya i també ho és per a Espanya"

Marc Font

Paper important al Govern, el partit i les Corts  

Just per sota d'Illa cal situar-hi Montse Mínguez. La diputada lleidatana està protagonitzant un ascens fulgurant en la política estatal. Després de 16 anys com a regidora a la seva ciutat -els 12 darrers com a tinent d'alcaldia-, el 2019 es va estrenar com a diputada al Congrés i dos anys més tard entrava a l'executiva federal del PSOE, on fins ara ocupava la secretaria de Treball, Economia Social i Treball Autònom. A la cambra baixa exerceix de portaveu adjunta de la Junta de Portaveus i de portaveu de la Comissió de Pressupostos. Dirigent de l'estricta confiança de Salvador Illa, que el seu era un nom a tenir en compte en la nova etapa del PSOE es va evidenciar el 16 de juny, quan Sánchez la va situar en el quartet interí per rellevar temporalment Santos Cerdán a la secretaria d'Organització.

Després de 16 anys de regidora a Lleida, Mínguez està protagonitzant un ascens fulgurant a nivell estatal

A banda de Mínguez, el PSC té dos seients més a l'executiva federal del PSOE: l'històric dirigent sindical de la UGT Catalunya Manuel García Salgado, que n'és el secretari de Memòria Democràtica i Laïcitat; i el ministre d'Indústria, Jordi Hereu, que és el secretari de la mateixa àrea al partit. L'exalcalde de Barcelona (2006-2011) portava uns quants anys apartat de la primera línia política quan el novembre de 2023 va rebre la trucada de Sánchez per incorporar-se a l'executiu estatal. Mai havia perdut, però, el vincle i els contactes al PSC.

Relacionat amb aquest tema

El PSC busca mantenir l'equilibri entre la seva creixent influència al PSOE i l'autonomia orgànica

Ferran Espada

Un esglaó per sota del consell de ministres hi trobem Eva Granados, secretària d'Estat de Cooperació Internacional. Diputada al Parlament durant 11 anys (2010-2021), Granados va aterrar al Senat el 2021, on va convertir-se en portaveu del grup socialista fins que el gener del 2024 faria el pas a l'executiu. En el mateix moment, Raquel Sánchez va convertir-se en presidenta de l'empresa pública estatal Paradores de Turismo, després d'haver estat ministra de Transports l'anterior mandat i, prèviament, alcaldessa de Gavà (2014-2021).

Altres noms del PSC que fins fa uns mesos van tenir un paper rellevant en l'estructura governamental són els del reusenc Francesc Vallès, que fins al desembre va exercir de secretari d'Estat de Comunicació; o el de Raül Blanco, exsecretari d'Indústria del PSC i que al gener va deixar el càrrec de president de Renfe Operadora. En un altre nivell s'hi pot situar Miquel Iceta, qui després de ser-ho tot en el PSC -va ser el primer secretari que va precedir Illa- i d'exercir com a ministre de Cultura la passada legislatura, ara és l'ambaixador d'Espanya davant la Unesco, organisme amb seu a París.

També càrrecs empresarials  

A nivell legislatiu el pes del socialisme català dins el PSOE és evident al Congrés, on aporta 19 dels 121 diputats. Per això no sorprèn que diversos dels seus electes hi ocupin càrrecs de responsabilitat. A banda de Montse Mínguez, per exemple Francisco Aranda és portaveu de la Comissió de Justícia; Valle Mellado i Amador Marqués ho són de la Comissió d'Educació, Formació Professional i Esports; Arnau Ramírez exerceix de portaveu a les comissions d'Assumptes Exteriors i a la d'Habitatge i Agenda Urbana; Marc Lamuà, de la de Cultura; Ignasi Conesa de la d'Habitatge; Mercè Perea presideix la Comissió de seguiment dels Pactes de Toledo; i el veterà José Zaragoza la Comissió Constitucional, entre d'altres.

Amb una presència més discreta que en èpoques passades, qui era un dels capitans del PSC en l'època que José Montilla dirigia el partit no deixa de ser influent. També pot reclamar l'etiqueta d'antic capità socialista Antoni Poveda, actualment senador, però prèviament alcalde durant 15 anys (2006-2021) de Sant Joan Despí i encara primer secretari del partit a la poderosa federació del Baix Llobregat.

Finalment, no es pot menystenir el paper que juguen alguns noms d'empreses estatals rellevants. És el cas de Maurici Lucena, que va ser diputat del PSC al Parlament del 2012 al 2015, i que presideix des del 2018 Aena, el gestor aeroportuari controlat per l'Estat a través d'Enaire. Ara mateix Aena té un paper clau a Catalunya, ja que està darrere del projecte d'ampliació de l'aeroport del Prat, que té un suport entusiasta del Govern de la Generalitat.

El temps i, sobretot, com acabi l'actual crisi del PSOE determinarà com evoluciona l'actual paper del PSC a l'Estat i si, entre d'altres qüestions, aconsegueix fer avançar les seves posicions favorables a una Espanya realment federal.