Els nadons ibers del jaciment d'Ullastret van morir per causes naturals i no sacrificats

Els nadons ibers del jaciment d'Ullastret (Baix Empordà) haurien mort per causes naturals, i no per una selecció per sexes o pràctiques sacrificials com s'havia apuntat en el passat. Ho revela un estudi multidisciplinari de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), on s'ha tornat a avaluar el context arqueològic dels dipòsits funeraris, ara aplicant per primer cop anàlisis genètiques de les restes dels nadons. 

Segons hem conegut aquest dilluns en roda de premsa a la seu del MAC, l'equip de recerca ha conclòs que la mort d'aquests individus no era un infanticidi, sinó que els enterraments dels nadons eren un ritual familiar que es feia a les cases en una pràctica normalitzada. Les restes dels nadons d'Ullastret s'han anat excavant des dels anys cinquanta i els últims estudis antropològics daten dels anys noranta.

L'estudi publicat a Trabajos de Prehistoria s'ha centrat a avaluar les hipòtesis plantejades sobre l'origen i causa de les morts dels nadons que s'havien plantejat fins ara d'acord amb les dades etnogràfiques i indirectes. En les restes esquelètiques ha aplicat tècniques actualitzades de morfologia, morfometria i, per primera vegada, anàlisis genètiques i d'histologia dental, per traçar-ne el perfil biològic complet.

S'han estudiat totes les restes dels infants recuperats fins ara, 15 individus, un dels quals per primer cop. Vuit dels nadons estudiats eren nenes i cinc nens, mentre dos individus no han pogut ser analitzats genèticament. Alguns dels enterraments van ser de morts prematures, però fonamentalment eren de fetus a termini, i d'individus amb una supervivència postnatal de més d'un mes (els que més van viure ho van fer dotze setmanes).

Segons han explicat a l'ACN, el patró de distribució de morts per edat i sexe "s'assembla a la mortalitat infantil natural de poblacions en desenvolupament" i això els ha portat a descartar que es produís una selecció per sexes ni pràctiques sacrificials. A més a més, dos individus estudiants ubicats en un mateix dipòsit compartien un llinatge, cosa que podria suggerir un vincle per via materna. Tot i això, les investigadores no han pogut confirmar aquest vincle.

Una imatge més completa

La catedràtica d'antropologia física i membre del Grup de Recerca en Antropologia Biològica (GREAB) de la UAB Assumpció Malgosa ha celebrat que l'estudi que s'ha pogut fer ha estat "molt global" amb dades d'arqueologia i antropologia. Els treballs han permès tenir una "imatge més completa" dels enterraments a la zona perquè fins ara se n'han descobert "molt pocs". "Els ibers cremaven els seus morts, però els nens més petits els deixaven enterrats a casa seva, els inhumaven.", ha apuntat.

Aquesta descoberta manifesta un "ritual familiar" i "una part íntima de la societat ibera, que volia que els seus nadons sense diferenciar per sexes es quedessin a les cases". L'equip de recerca ha detectat també el reaprofitament de les fosses en dos dels casos estudiats. A més, el fet que hi hagués quatre enterraments de diferents fases d'ocupació de l'assentament en un mateix sector i evitant els enterraments previs, suggereix que els pobladors coneixien l'existència d'aquests espais.

"Molta recerca per fer"

D'altra banda, Malgosa ha destacat que al jaciment d'Ullastret, un dels conjunts arqueològics més destacats de l'edat del ferro a la península Ibèrica (segona meitat del primer mil·lenni aC), encara queda "molta recerca per a fer". La tasca executada fins ara els suggereix trobar un nombre d'enterraments infantils en el jaciment "espectacular" perquè algunes fosses es reaprofitaven. Fins ara s'ha excavat un 5% a l'Illa d'en Reixac i un 20 % al Puig de Sant Andreu.