Els llogaters estrangers de Barcelona viuen en condicions molt més precàries que la resta, segons l'IDRA

Els llogaters estrangers viuen en condicions molt més precàries que la població autòctona, tot i pagar sovint el mateix o més pel lloguer. És la principal conclusió a la qual ha arribat l'informe de l'IDRA anomenat El preu del prejudici. Immigració i habitatge de lloguer, publicat aquest dimecres. Es tracta d'una recerca pionera que posa el focus en la discriminació i les desigualtats que pateixen les persones migrades al mercat de lloguer a Barcelona i Madrid, en el marc de l'anomenada "inclusió predatòria".

L'Institut de Recerca Urbana de Barcelona assenyala que el col·lectiu d'estrangers està més exposada a contractes verbals, deficiències greus als habitatges, sobreocupació i un esforç econòmic molt més elevat. A més, gairebé la meitat han patit discriminació pel seu origen o situació laboral, i tenen el doble de dificultats per accedir a la propietat. Alhora, les llars d'origen estranger es veuen més forçades a recórrer a immobiliàries que els espanyols (43,5% vs. 38,6%), "amb els abusos que això suposa".

L'informe també desmunta el relat que assenyala la migració com a causa de la crisi d'habitatge: a Espanya s'han construït més habitatges (6,5 milions) que llars noves (5 milions) en les darreres dècades (2001-2023), però l'accés desigual i l'especulació accentuen l'exclusió residencial. Els autors de l'estudi també afegeixen algunes recomanacions a les administracions per revertir la situació.

 El preu del prejudici

El treball recorda que els fluxos migratoris a Espanya han augmentat en els darrers anys, concentrats principalment en les grans àrees urbanes i zones turístiques. Apunta que el 35% de la població inquilina de Barcelona és d'origen estranger (9,1% de la resta de la UE i el 26,4% d'altres països), alhora que el 70% dels migrants viuen de lloguer. Les dades mostren que aquests no només tenen ingressos més baixos i enfronten més dificultats econòmiques, sinó que també pateixen pitjors condicions de l'habitatge, incloent-hi més amuntegament i precarietat. 

El text sosté que l'accés a l'habitatge per a la població migrant està marcat per la discriminació, cosa que dificulta encara més la capacitat de trobar allotjament adequat. Destaca que el 36,6% dels inquilins d'origen estranger opten per llogar una habitació a Barcelona, davant el 21,4% d'espanyols, i que tan sols el 15,7% dels estrangers es pot permetre viure sol, davant el 20,9% d'inquilins espanyols. 

A més, els migrants s'enfronten a més taxes d'abusos per part dels propietaris i una inseguretat residencial més gran, amb més desplaçaments forçosos i un temor constant a perdre el seu habitatge. En concret, el 57,9% dels migrants té quatre o més deficiències greus a Barcelona, en comparació amb el 40,6% d'origen estatal estatals. Alhora, un 41,6% dels estrangers ha patit abusos per part del propietari, enfront del 32% dels d'origen espanyol.

Segons els autors, la manca d'expectatives d'herència i l'escassa propietat d'habitatges entre la població d'origen estranger també subratllen les barreres estructurals. A més, els llogaters d'origen estranger de Barcelona dediquen el 45,60% dels ingressos al pagament de l'habitatge, mentre que els estatals prop del 37%. En darrer terme, la condició de ciutadania diferencialment precària de les llars d'origen estranger a Espanya facilita pràctiques immobiliàries que no només multipliquen les fronteres urbanes i faciliten l'extracció de rendes, sinó que "s'estenen progressivament entre el conjunt de les llars llogateres, cada cop més majoritàries".

 Les recomanacions de l'informe  

El treball acaba amb un seguit de recomanacions. Destaca la proposta de crear un marc legal harmonitzat "que garanteixi la protecció universal dels drets dels llogaters a totes les CCAA, similar a les mesures antidiscriminatòries existents en comunitats com Catalunya", que a la Llei de Dret a l'Habitatge de 2007 reconeix com a infracció molt greu dur a terme accions o omissions que comportin discriminació. En el mateix sentit, demanen la creació d'un registre estatal en què tant propietaris com llogaters puguin registrar els contractes d'arrendament.

La segona recomanació és fer inspeccions d'infrahabitatge per protegir el llogater i responsabilitzar el propietari; També demanen apostar per educació i campanyes de conscienciació universal sobre els drets dels inquilins; Impulsar un padró universal per "reduir la inseguretat residencial"; I finalment recomanen la protecció universal als inquilins per prevenir la precarització general, amb regularització dels lloguers i garantint contractes oberts.