Els instal·ladors alerten d’un dèficit de més 17.000 treballadors especialitzats a Catalunya

En el catàleg d’ocupacions de difícil cobertura, un butlletí estadístic trimestral que publica el Ministeri de Treball i que recull les feines amb dificultats per a assolir la demanda, sempre apareix la categoria d’instal·ladors electricistes d’edificis i habitatges i instal·ladors en general. Resulta paradoxal que una activitat aparentment més necessària que mai en un context de rehabilitació d’edificis o de transició energètica no es pugui dur a terme per la manca de professionals. 

En una reunió recent amb el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu, la Federació de Gremis d’Instal·ladors de Catalunya (Fegicat), com a representant d’aquest àmbit d’activitat, va traslladar la preocupació del sector, que afecta la competitivitat de les empreses: la manca estructural de personal qualificat entre els instal·ladors. Segons el darrer estudi anual de Fegicat, elaborat a partir de més de 1.000 respostes d’empreses instal·ladores de Catalunya, el sector necessita actualment 19.500 treballadors qualificats. Mentrestant, el sistema educatiu de Catalunya només insereix al mercat laboral un total de 2.159 professionals formats, el que genera un dèficit de 17.349 empleats. 

El president de la federació, Èric Martí, afegeix que “les projeccions són encara més preocupants: el dèficit arribarà als 26.847 l’any 2030, als 48.010 el 2040 i podria superar els 56.000 l’any 2050”. Per  l’entitat, el desequilibri ja està provocant retards crònics en la prestació de serveis a empreses i ciutadans, un increment dels costos i la inflació sectorial, a més d’intrusisme professional i un augment de l’economia submergida, factors que reverteixen en riscos evidents per a la seguretat de les instal·lacions i dels usuaris. 

Paral·lelament, Fegicat adverteix que aquesta disfunció posa en perill l’assoliment dels objectius marcats tant pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (Pniec) i el Programa Energètic de Catalunya (Proencat) o algunes directives europees que s’han de transposar en els pròxims mesos. 

Martí recorda que “el futur energètic del nostre país depèn de les mans de les empreses instal·ladores. Sense personal qualificat, els objectius de descarbonització quedaran en paper mullat”. Per a revertir la situació, Fegicat va presentar a Hereu un full de ruta amb una sèrie de mesures, com campanyes d’orientació per atraure joves i dones al sector, l’ampliació de l’FP Dual i de la formació ocupacional i digital, amb més recursos i flexibilitat, la incorporació formal del sector dels instal·ladors als programes de rehabilitació energètica i la millora de la col·laboració publicoprivada, amb un paper actiu de les associacions gremials i les escoles professionals. El president exigeix un compromís ferm per part de l’Administració. 

Sense personal qualificat, els objectius de descarbonització quedaran en paper mullat

Fons comú i implicació 

En una línia similar, el responsable de l’FP a UGT Catalunya, Jesús Martín, insta a articular campanyes de difusió centrades a dir que es tracta d’una professió amb una oferta formativa ben pagada i atractiva. D'aquesta forma, considera que es disposarà de treballadors amb una formació adient per a desenvolupar l’activitat. “És una professió amb bones perspectives de futur, però que requereix agilitzar l’entrada en el sector a través dels trampolins que suposen els certificats de professionalitat”.

Martín proposa avançar en el procés de dualització, pel qual es vincula la formació i l’oferta acadèmica i la demanda del mercat laboral. “A més de la implicació de l’Administració, és necessari que, atès que hi ha manca de mà d’obra, es constitueixi un fons comú que garanteixi la formació d’un mínim anual de persones”. El representant sindical lamenta que les possibilitats que facilita l’FP Dual no s’estiguin estenent a les microempreses i a les pimes. “Sense una col·laboració entre el Govern i les empreses, no s’avançarà en una oferta formativa mancomunada”. Com a exemple, Martín indica que “la descoordinació ha impedit que a la recent campanya de la collita de fruita a Lleida es quedin sense feina uns 500 temporers que ja disposaven de permís de treball”. Des del sindicat s’adverteix que la manca de mà d’obra acaba tenint conseqüències en fenòmens com la subcontractació empresarial o la precarietat laboral. 

Participació de les microempreses 

Per part del sector empresarial, la directora de l’àrea de Treball de la patronal Pimec, Sílvia Miró, precisa que la Formació Professional Dual passa necessàriament per a incrementar la participació de les micro i petites empreses. Així, en un text publicat a la web de la patronal, Miró assenyala que el 80% de les empreses que actualment participen en l’FP Dual són mitjanes i grans, fet que constata que la seva dimensió és un condicionant important. “Tenint en compte que les micro i petites empreses constitueixen el gruix més important del teixit productiu català, l’èxit de l’FP Dual ha de passar, de totes totes, per a impulsar la seva participació”. 

Diversos estudis han demostrat que algunes de les limitacions a la participació tenen a veure amb la manca d’informació, però també amb els recursos que les empreses han de destinar per a participar activament. Això conclou que una de les mesures per a facilitar aquesta participació és oferir més flexibilitat organitzativa i un major suport per a les funcions que implica la tutoria d’empresa. 

Sindicats i patronal coincideixen a assenyalar que l’increment i la reorientació de la formació són els eixos que poden salvar el dèficit d’instal·ladors a Catalunya, ja que, a diferència d’altres sectors, com l’hoteleria, les condicions laborals i les remuneracions resulten més atractives.