Els humans van introduir peixos als estanys del Pirineu en època tardoromana, segons un estudi
L'objectiu era disposar d’aliment mentre pasturaven amb els ramats d’ovelles. La investigació ha estat liderada pel CREAF i s’ha fet amb proves d'ADN a sediments de la llacuna, que abasta 3.300 anys

Barcelona-
L'espècie humana podria haver afegit peixos a l’estany Redon (Val d’Aran) al segle VII de forma intencionada. Possiblement, l’objectiu era disposar d’aliment mentre pasturaven amb els ramats d’ovelles. Ho apunta un estudi liderat per la investigadora del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) Elena Fagín i l'investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) al CREAF Jordi Catalan.
Per descobrir-ho, a través dels treballs s’ha rastrejat la història amagada en un testimoni de sediments de la llacuna, que abasta 3.300 anys d’antiguitat. Tot i que aquests no conserven l’ADN de peixos de forma adequada, es van fer les proves en els seus paràsits, on sí que estava ben preservat. El treball s'ha publicat a Nature Communication.
La investigació conclou que la introducció de peixos va arribar centenars d’anys abans del que indiquen els primers documents històrics, que en registren durant els segles XIV i XV. Els resultats també coincideixen amb una troballa de restes arqueològiques als voltants i reforcen la idea que la regió tenia zones de pastura que els habitants de l'època tardoromana i visigoda feien servir per al bestiar.
Les dades apunten que la població es va mantenir constant al llarg dels anys, malgrat els canvis en la població humana de la zona circumdant. Tot i això, podrien haver sofert l'impacte de les tendències climàtiques, com ara èpoques de molt de fred o calor.
Un paràsit que habita a les brànquies del peix
L'estudi ha anat un pas més enllà de la pràctica habitual, i els investigadors han emprat per primera vegada fragments de l'ADN d'ectoparàsits. Es tracta d'organismes que viuen a la superfície externa dels peixos, en aquest cas, i depenen d'ell per a alimentar-se o completar el seu cicle de vida. “Fins ara, era com buscar un peix a una piscina olímpica (...). En canvi, els paràsits s'expandeixen per tot arreu, així que són una bona prova de la presència de peixos”, explica Catalan.
Els paràsits que més fàcilment es van detectar pertanyen al gènere Ichthyobodo, un protozou flagel·lat que viu a la pell i les brànquies dels peixos. També se'n van poder observar uns altres com ara Kinetoplastea i altres grups com Oomycota, Ichthyosporea i Ciliophora.
Quatre dècades investigant l'estany Redon
La investigadora Marisol Felip i Jordi Catalan porten prop de 40 anys investigant aquest estany i actualment continuen estudiant diversos processos. Redon té actualment una població d'unes 60.000 truites, sobretot per a la pesca recreativa. En estar situat a 2.240 metres d'altitud al Pirineu, ha estat relativament aïllat de l'activitat humana. Això significa que qualsevol canvi que es produeixi a l'ecosistema és més fàcil d'atribuir a factors ambientals o humans.
Comentaris dels nostres subscriptors
Vols comentar-ho?Per veure els comentaris dels nostres subscriptors, inicia sessió o registra't.