Els grans reptes del nou Govern

Després de la sortida de Junts, el nou Govern arrencarà formalment aquest dimarts, amb la celebració del primer consell executiu en què participaran els set nous consellers. Tots ells hauran de fer una adaptació accelerada al càrrec, un fet per al qual no haurien de tenir grans dificultats atesa l'àmplia experiència política i institucional que tenen la majoria d'ells. Amb un suport parlamentari reduït -només te garantits els 33 diputats d'ERC-, la versió 2.0 del Govern de Pere Aragonès necessita posar-se en marxa ràpidament per silenciar part de les crítiques, tirar endavant alguns dels projectes emblemàtics del president i, de passada, allunyar el fantasma d'una convocatòria electoral a curt termini. Resistir i apropar-se al final del mandat ja serà, per si sol, un dels seus reptes. 

Entre els nous integrants de la Generalitat n'hi ha tres que ja havien estat consellers -Quim Nadal va dirigir Política Territorial i Obres Públiques durant els set anys dels dos governs tripartits; Meritxell Serret va estar prop de dos anys al capdavant d'Agricultura; i, fins i tot, Manel Balcells va ocupar durant tres setmanes la cartera d'Universitats el 2006-; Natàlia Mas aterra a Economia, un departament on ja havia estat alt càrrec; mentre que Juli Fernández acumula bagatge com a alcalde -de Sabadell-, diputat al Parlament i delegat del Govern a Barcelona, i Carles Campuzano va passar-se més de dues dècades al Congrés com a diputat. Gemma Ubasart, exsecretària general de Podem, és l'únic que s'estrena en un càrrec d'aquest nivell, ja que fins ara només havia estat regidora del seu municipi, Castellar del Vallès. Repassem alguns dels grans reptes de la Generalitat a curt termini.

Uns pressupostos cabdals per afrontar el context econòmic

L'aprovació dels pressupostos de la Generalitat per a l'any vinent és el principal repte a curt termini del nou Govern. Si se'n surt, pràcticament es pot dir que es garantirà un any de certa estabilitat i hauria donat un pas de gegant per completar una legislatura que en principi hauria de finalitzar l'hivern del 2025. Si els comptes no tiren endavant, però, la situació es complica i el futur de l'executiu es pot veure compromès, tot i la insistència d'Aragonès i la cúpula d'ERC a negar qualsevol temptació de convocar eleccions aviat.

Enllestir els pressupostos no hauria de ser problemàtic, atès que en gran part ja els va deixar embastats Jaume Giró, fins divendres conseller d'Economia, i ara s'està a l'espera que cada departament detalli les seves peticions per acabar de tancar-los. Un cop el Govern els validi, però, el gran repte i la gran dificultat serà obtenir els suports parlamentaris que en permetin l'aprovació definitiva. D'entrada, sembla impensable que Junts s'hi posi de cara, malgrat que els comptes tinguin la marca d'un dels seus, Jaume Giró. I les crides del president d'ERC, Oriol Junqueras, a què s'avinguin a aprovar-los no apunta a què hagin de tenir gaire recorregut.

La sortida de Junts previsiblement fa desaparèixer les temptacions d'aprovar rebaixes fiscals a determinats sectors

Amb una CUP fermament situada a l'oposició, les principals opcions per comptar amb uns nous pressupostos per a l'any vinent passen per En Comú Podem i el PSC. El partit liderat per Jéssica Albiach ja va ser clau per aprovar els comptes d'enguany i sense Junts al Govern en principi desapareixen les temptacions de portar a terme determinades rebaixes fiscals als sectors privilegiats -Giró va acomiadar-se del càrrec defensant que voldria apujar de 500.000 a 700.000 el mínim exempt de l'impost de patrimoni, malgrat que tot just l'1% dels catalans paguen aquest tribut-. Un fet que hauria de facilitar l'entesa entre ERC i Comuns, que alhora presenten programes raonablement propers en matèria social.

ERC i En Comú Podem, però, sumen 41 diputats, una xifra clarament insuficient per aprovar els comptes, fins i tot en el cas que el PSC s'hi abstingui. Els socialistes ja fa setmanes que s'ofereixen per negociar-los -ho han tornat a fer aquest dilluns, després de la reunió de la seva executiva per analitzar el nou escenari polític català-, però de moment ERC veta els socialistes catalans com a via per assolir el semàfor en verd als comptes. En aquest context s'expliquen les paraules d'alguns dirigents d'ERC, com ara la consellera de la Presidència i de facto, número dos del Govern, Laura Vilagrà, contemplant l'opció d'un pròrroga pressupostària.

Sense nous comptes, el Govern no podrà aprofitar l'increment del sostre de despesa en més de 3.000 milions

Problema? Si s'optés per aquesta via no es podria aprofitar els més de 3.000 milions en què creixeria l'any vinent el sostre de despesa de la Generalitat i l'increment de qualsevol partida hauria de passar per l'aprovació del Parlament, un tràmit que pot ser especialment complicat tenint en compte que els 33 diputats d'ERC queden molt lluny de la majoria absoluta de la cambra, que és de 68. I l'ampliació del pressupost públic és evident que pot ser una bona eina per portar a terme polítiques que atenuïn un any previsiblement complicat per a bona part de la població atesa la combinació de crisi energètica i inflació elevada. De fet, amb uns pressupostos expansius ERC ho tindria força més fàcil per deixar la seva petjada al Govern i patir un menor desgast electoral.

Materialitzar avenços en la taula de diàleg

Aposta estratègica d'ERC, la taula de diàleg entre governs hauria de registrar novetats abans d'acabar l'any. En principi, l'espai per abordar el conflicte polític català entre la Generalitat i el Govern espanyol hauria de tenir una nova reunió abans que entrem al 2023 i, a més a més, en aquest termini s'hauria de veure com es materialitza la desjudicialització de la política, un dels grans acords esbossats en la darrera trobada de la taula, al juliol.

Tenint en compte que Junts per Catalunya ja no participava a la taula de diàleg, després de rebutjar que només hi poguessin assistir integrants de l'executiu, a nivell pràctic la composició de l'organisme canvia poc. Precisament, el fet que estigui lluny de ser un espai on s'hi estiguin negociant qüestions com l'autodeterminació i l'amnistia és un dels principals arguments utilitzats per Junts per justificar la seva sortida del Govern.

Atenció primària, renda bàsica i energètica pública

Més enllà dels pressupostos i les polítiques per abordar la crisi econòmica i el diàleg sobre el conflicte polític, el Govern també té com a repte pitjar l'accelerador en alguns projectes emblemàtics de la legislatura, com ara la posada en marxa de l'energètica pública o del pla pilot de la renda bàsica universal, dues qüestions que apareixien ja en l'acord entre la CUP i ERC per investir Aragonès.

La setmana passada el Govern ja va aprovar la creació de L'Energètica, que serà l'empresa pública d'energia i que generarà energia renovable a través de l'autoconsum a edificis i infraestructures públiques. L'energia generada se subministrarà a la Generalitat i als organismes que en depenen. Falta encara, però, que L'Energètica comenci a caminar. El desplegament de les renovables arreu del territori és un altre dels grans reptes en aquest àmbit, que de moment no s'ha resolt amb l'aprovació del decret específic de fa gairebé un any.

Pel que fa a la renda bàsica universal, la previsió és que el pla pilot arrenqui el gener de l'any vinent. Beneficiarà 5.000 ciutadans que rebran una quantitat que rondarà els 800 euros mensuals. La millora de la sanitat pública i, especialment, l'increment de la inversió en l'atenció primària són altres qüestions teòricament fonamentals per aquest govern i que, almenys en part, també poden veure's condicionada per l'aprovació dels nous pressupostos.