Els grans ajuntaments catalans estiren els pressupostos per fer front a la Covid-19

La crisi sanitària pel coronavirus ha generat també una aturada en sec de l’economia que de ben segur tindrà conseqüències al llarg termini. Mentre Estat i Generalitat van marcant les línies del que seran les principals actuacions en aquesta matèria, els ajuntaments fan el que poden amb el limitat marge competencial i pressupostari que tenen. Les administracions municipals fa un mes que s’arremanguen per buscar espais per cedir-los al Departament de Salut, així com per acollir persones vulnerables, alhora que recalculen la ruta dels pressupostos per dedicar partides a donar resposta a les necessitats sobrevingudes per la Covid-19.

Una de les principals urgències que s’han trobat a peu de carrer és l’accés a l’abastiment d’aliments, sigui per falta de diners o per evitar exposar-se al contagi. L’Ajuntament de Barcelona va repartir 20.000 lots de productes alimentaris a persones grans, malalts crònics i pacients de la Covid-19 sense xarxa mitjançant l’anomenada Cistella contra la Covid. Es tracta de 220 tones d’aliments repartides a persones detectades mitjançant les Oficines d’Atenció Ciutadana de l’Ajuntament, els Centres d’Atenció Primària o la Seguretat Social, entre d’altres.

L'Ajuntament de Barcelona reparteix 20.000 lots de productes alimentaris a persones grans, malalts crònics i pacients de la Covid-19 sense xarxa

A Girona, l’Ajuntament ha aprovat un ajut econòmic per a les famílies sense ingressos que no formin part dels circuits habituals dels serveis socials d’uns 30 euros setmanals en metàl·lic, una xifra que es podrà ampliar "segons la tipologia de la família", expliquen. A més, també s’ha obert el Centre de Distribució d’Aliments, situat al CAP Can Gibert del Pla, i serveis d’atenció a domicili. Durant les dues primeres setmanes, l’Ajuntament assegura que va repartir 44 tones d’aliments, atenent un total de 1.524 famílies.

Per altra banda, a Tarragona s’han lliurat 641 targetes moneder per a cobrir necessitats bàsiques de "persones sense recursos", mentre que Lleida ha sumat uns 184.500 euros a una partida ja acordada de 845.000 euros per a polítiques socials. Aquest afegit es dedicarà al subministrament d’aliments a famílies "sense recursos", entre altres mesures.

Per tal d’alleugerir la pressió fiscal de les famílies, els consistoris han reestructurat els calendaris de cobrament d’impostos i taxes. Tarragona, per exemple, ha endarrerit el pagament de l’IBI, l’impost sobre els vehicles de tracció mecànica, la taxa d’escombraries o l’Impost d’Activitats Econòmiques (IAE). També ho ha fet Lleida qui, a més, també ha reduït el cànon de l’aigua al 50% per a tots els usos, tant domèstics com industrials o ramaders.

A més, Barcelona també ha ajornat el càrrec de l’Impost d’Estades en Establiments Turísics (IEET) fins després de la campanya d’estiu, que té per objectiu recaptar diners per pal·liar l’impacte del turisme a la ciutat, un sector totalment aturat arran del coronavirus. 

Reorientar les xifres davant la crisi

L’aplicació dels pressupostos municipals també s’han vist truncats de ple per aquest coronavirus. És el cas de Barcelona, per exemple, que després de llargues negociacions i d’aprovar els primers comptes d'ençà que Ada Colau va arribar a l’alcaldia el 2015, ara treballa per reorientar aquest pla de treball per pal·liar els efectes econòmics del virus. Per aquest motiu, s'està constituint una Mesa del Pacte per Barcelona, que busca reunir els set grups polítics amb representació al Consistori i els agents socials, econòmics, culturals i educatius per "reimpulsar Barcelona en tots els àmbits". El pròxim dimarts es reunirà per primer cop amb l’objectiu de buscar la fórmula per "reactivar l’economia i atendre les necessitats socioeconòmiques del teixit social". L’Ajuntament preveu destinar 25 milions d’euros a la crisi, i ja ha creat un Centre de Coordinació de la Resposta Econòmica (CECORE) per fer seguiment de la situació econòmica.

L’Ajuntament de la capital catalana també ha impulsat un Pla de Xoc als barris més afectats per la Covid-19, que són els dels districtes de Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Horta-Guinardó i Ciutat Vella. Aquest pla se centra en la desinfecció dels contenidors, el reforç de la neteja al voltant dels centres sanitaris i residencials, així com la implementació de 60 professionals de "mediació" per informar de les mesures i detectar persones en situació de vulnerabilitat.

Tarragona també ha fet modificacions pressupostàries per destinar més de 108.000 euros a accions directes pel coronavirus com el subministrament de mascaretes i altres materials de protecció, així com uns 300.000 euros d’ajuts al comerç, uns 100.000 euros per estimular l’activitat cultural i uns 50.000 euros per fumigar espais públics. Segons els càlculs de l’Ajuntament un 33% de la població tarragonina ha vist com es reduïen els seus ingressos a causa de la pandèmia.

La Paeria de Lleida  també destinarà 150.000 euros per ajudar empreses i autònoms que hagin hagut d’abaixar la persiana, i ha impulsat una modificació pressupostària mitjançant la reducció d’altres inversions previstes per fomentar l’activitat econòmica amb més de 805.000 euros, amb mesures com ara el fraccionament sense interessos del pagament d’impostos o la convocatòria d’ajuts.

l’Ajuntament de Lleida fa difusió de la campanya de la fruita per a la contractació de temporers

A més a més, l’Ajuntament de Lleida està fent difusió de la campanya de la fruita per a la contractació de temporers, ja que al camp català hi treballen moltes persones que migren només durant el període de la recollida de la fruita i que pateixen situacions de gran vulnerabilitat. Sense possibilitat de travessar la frontera aquest estiu, la paeria es fa ressò de la necessitat de contractació que tindrà els pròxims mesos aquest sector.

A més dels esforços, els ajuntaments respiren una mica més tranquils després que el Govern espanyol permetés que poguessin invertir el superàvit de 2019, així com els romanents, per cobrir el procés de desescalada i reconstrucció social i econòmica de la pandèmia del coronavirus. Aquesta era una demanda articulada per la Federació Catalana de Municipis, l'Associació Catalana de Municipis i l'Associació de Micropobles de Catalunya, a la qual consistoris com el de Tarragona s'hi havien adherit.