Els governs espanyol i català convocaran la taula de diàleg aquest mes per certificar la derogació de la sedició

Els temps parlamentaris i la necessitat d'iniciar amb celeritat la tramitació de la reforma del Codi Penal no han permès escenificar l'entesa per a la derogació del delicte de sedició com estava previst, és a dir, des de la taula de diàleg on s'ha forjat l'acord. Però hi haurà reunió i segons fonts del Govern s'hauria de produir abans de final d'aquest mes de novembre. I serà a Barcelona, més concretament al Palau de la Generalitat. Tot apunta que la reunió mantindrà l'últim format, sense presència dels presidents Aragonès i Sánchez -aspecte encara per decidir- de manera que les delegacions estarien capitanejades per la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, i el ministre de la Presidència, Félix Bolaños.

Segons ha pogut saber Públic, als treballs per a l'actual acord no hi ha hagut contacte directe entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez. Tampoc entre consellers i ministres. Sinó que la cocció de l'entesa s'ha desenvolupat entre els diversos càrrecs polítics i tècnics que nodreixen la negociació realitzada de forma minuciosa, constant, amb intercanvis de documents múltiples fins a arribar a solucions factibles. "La decisió final és dels presidents i dels membres dels dos governs, que ara culminaran el procés amb els serrells i la reunió de la taula de diàleg, però el treball tecnicojurídic és molt rellevant" asseguren fonts del Govern.

Que la reunió de la taula de diàleg sigui abans d'acabar el mes de novembre "és una possibilitat certa"

Aquestes mateixes fonts adverteixen de la volatilitat de les converses a la taula de diàleg. "Les negociacions continuen, però no és fàcil i qualsevol circumstància aliena a la negociació pot comportar retards. Ens ha passat més duna vegada. Però la voluntat és que en les properes setmanes tanquem els serrells i es reuneixi la taula". Que sigui abans d'acabar el mes de novembre "és una possibilitat certa", asseguren. Però també apunten que "tampoc passaria res si es demorés als primers dies de desembre". En qualsevol cas, des del Govern recorden que "al juliol vam fixar que hi hauria taula de diàleg amb acord abans de finalitzar l'any i això es complirà segur".

I ara, el delicte de malversació

A la nova reunió de la taula de diàleg, la tercera des que Pere Aragonès és president de la Generalitat, es preveu que a la delegació del Govern espanyol acompanyin a Félix Bolaños la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz; el ministre de Cultura, Miquel Iceta i la ministra dAdministració Territorial, Isabel Rodríguez. En el cas de la delegació catalana, a més de Vilagrà, es manté el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. Tot apunta que repetirà també el conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena. I caldrà veure si ho farà la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ja que a la darrera reunió del mes de juliol els acords que es van tancar eren sobre aspectes lingüístics que entraven dins de la seva competència, però no serà el cas en la propera convocatòria.

Certificar l'acord a què han arribat els dos governs per a la reforma del Codi Penal amb la supressió del delicte de sedició

Pel que fa al contingut de la reunió, la previsió és certificar l'acord a què han arribat els dos governs per a la reforma del Codi Penal amb la supressió del delicte de sedició i els canvis en el de desordres públics agreujats. I d'altra banda s'abordaran altres passos en aquest àmbit com el que fa referència a la possible modificació del delicte de malversació, que també afecta diversos dirigents polítics independentistes implicats en l'organització del referèndum.

Fonts d'Esquerra admeten que aquest tema està "menys madur" i que caldrà esperar "unes setmanes" a completar les converses, però des de la direcció dels republicans es veu amb optimisme l'evolució de les negociacions. Esquerra planteja que es modifiqui la malversació en el seu tipus impropi, és a dir, quan no recau sobre el patrimoni públic, introduït al Codi Penal espanyol l'any 2013. O el que és el mateix, no sostreure diners públics per a lucre personal o de propers sinó utilitzar els diners públics per a finalitats impròpies com se'ls va atribuir als processats al Tribunal Suprem en disposar d'edificis públics per al referèndum. Tornar a la redacció anterior de la malversació, afirmen els republicans, alliberaria de problemes judicials els ja condemnats, però també desenes d'alts càrrecs i funcionaris que estan en espera de judici.

L'afectació per a Puigdemont i la resta de dirigents de l'estranger

També és rellevant aquesta modificació perquè en desaparèixer el delicte de sedició es modificarà el concepte de justificació de les euroordres per les quals s'ha demanat el lliurament de dirigents independentistes que resideixen a l'estranger com l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont. La petició per sedició ho feia gairebé impossible per incompatibilitat d'aquest delicte amb les legislacions existents a la majoria de països de la Unió Europea que ja l'havien suprimit.

"Aquest acord no està fet a mida de ningú en concret, això va dels drets del conjunt de la ciutadania"

Cal recordar el cas de la detenció de Puigdemont a Alemanya i la vista judicial celebrada en què la justícia alemanya va acceptar el lliurament per ser jutjat per malversació, però no per rebel·lió o sedició. Ara l'única opció de la justícia espanyola –sempre que s'acabi aixecant la immunitat dels europarlamentaris– seria la petició per malversació, un delicte molt menor, però que a més Esquerra vol que sigui modificat perquè no sigui aplicable en el cas del referèndum.

En qualsevol cas, des del Govern de la Generalitat subratllen que "aquest acord no està fet a mida de ningú en concret, això va dels drets del conjunt de la ciutadania". I de fet admeten que malgrat la reforma, continuarà sent complicat el retorn tant de Puigdemont com de la resta de dirigents residents a Bèlgica o de la secretària general d'ERC, Marta Rovira, a Suïssa.

Per la via exprés i amb impacte judicial

S'ha tramitat des dels partits, el PSOE i la UP, com a proposició de llei i no com a projecte de llei del Govern espanyol

La tramitació de la derogació del delicte de sedició i de la resta de canvis del Codi Penal, que s'han iniciat aquest divendres, busca agafar velocitat de creuer. Per això s'ha tramitat des dels partits, el PSOE i la UP, com a proposició de llei i no com a projecte de llei del Govern espanyol. I és que les eleccions municipals ja són massa a prop i així la tramitació és molt més ràpida. Però, a més a més, la reforma té diverses conseqüències jurídiques i polítiques. En el primer àmbit, suposa l'homologació de la legislació espanyola en aquesta matèria a l'entorn de les principals democràcies europees. Tot i que la tipificació final que quedarà pot ser més restrictiva amb les mobilitzacions socials que a altres països, la majoria disposen de delictes similars que oscil·len entre els 3 i els 5 anys, que seran les penes previstes a la reforma.

En segon lloc, la reforma suposa un revés per a l'alta magistratura de la judicatura espanyola, ja que obligarà al Tribunal Suprem a revisar la sentència als dirigents del Procés que va comportar un centenar d'anys de presó per al conjunt dels empresonats, però també penes d'inhabilitació que en limita les carreres polítiques i professionals. Això no vol dir que l'exoneració sigui immediata, però podria abreujar el compliment de la inhabilitació. Cal tenir en compte que alguns dels empresonats –i posteriorment indultats– també tenen condemnes per malversació. I que el delicte de desordres públics agreujats també preveu inhabilitació si és que fos aplicable si és el cas. La previsió és que un cas extrem com el del president d'ERC, Oriol Junqueras, que tenia inhabilitació fins al 2031 podria veure rebaixada la condemna fins al 2026.

"Que l'Estat espanyol reconegui que el delicte pel qual van ser condemnats no era admissible facilita en gran mesura que Estrasburg ens acabi donant la raó"

Serien cinc anys menys però insuficient per presentar-se a les eleccions al Parlament del 2025, data prevista si és que no hi ha avenç electoral.I finalment, des del punt de vista jurídic, fonts del Govern consultades es mostren convençudes que la derogació del delicte de sedició tindrà "efectes directes" en la revisió de la sentència del Suprem contra els dirigents independentistes al Tribunal Europeu de Drets Humans. "Que l'Estat espanyol reconegui que el delicte pel qual van ser condemnats no era admissible facilita en gran mesura que Estrasburg ens acabi donant la raó pel fet que la condemna del Suprem va ser profundament injusta", asseguren.

Divisió a l'independentisme

Pel que fa a la derivada política de l'acord per a la reforma del Codi Penal, dues són les principals repercussions al mapa polític català. D'una banda, la reacció de Junts i la CUP aprofundeix en la divisió de l'independentisme amb dures crítiques a Esquerra. I, per altra banda, l'acord esbrossa el camí dels pressupostos generals i veurem si també els de la Generalitat. Al primer assumpte cal destacar la bel·ligerància amb què Junts i la CUP han rebut l'acord de la taula de diàleg. Els dos partits asseguren que, lluny de la satisfacció d'Esquerra, la reforma comportarà una possibilitat més gran d'aplicar el delicte de desordres públics agreujats al conjunt de la massa social independentista en possibles futures mobilitzacions o si es repetís un acte com el de l'1-O . I s'han mostrat molt crítics amb els republicans.

"Les conductes requereixen violència i l'1-O no va ser violent per part dels votants"

Per la seva banda, des de la direcció d'Esquerra admeten que "el text final –de la reforma del Codi Penal– no és el que nosaltres faríem. De fet, nosaltres volem l'amnistia i hi insistirem. Aquest acord, però, és un pas important en la desjudialització del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat", afegeixen. Respecte a les crítiques pel delicte de desordres públics des d'ERC desmenteixen la major. Fonts de la direcció apunten que no hi ha més possibilitats que sigui aplicat als participants en actes com els de l'1-O. "Les conductes requereixen violència i l'1-O no va ser violent per part dels votants".

A Esquerra admeten la seva "desconfiança" sobre les interpretacions que fan els jutges. Però recorden que "el delicte de desordres es rebaixa de sis a cinc anys", i que "ja es podria haver aplicat el delicte de desordres públics perquè ja existia al Codi Penal i per tant no és un perill sobrevingut fruit de l'acord". I finalment que "desapareix una arma jurídica de destrucció massiva com és el delicte de sedició". "Els jutges continuaran interpretant, però ara amb molt menys marge de maniobra", sentencien des d'Esquerra.

Se suprimirà el delicte pel qual va ser imputada (i després absolta) Tamara Carrasco

Els republicans es mostren convençuts que el delicte de desordres en cap cas no seria aplicable per als processats pels fets del 2017 i de les mobilitzacions post sentència. I asseguren que desapareixen molts dels agreujants previstos a l'article 557bis del Codi Penal. Per exemple, se suprimirà el delicte pel qual va ser imputada (i després absolta) Tamara Carrasco.

En qualsevol cas, la divisió de l'independentisme és profunda i l'enfrontament entre ERC, Junts i la CUP arriba fins i tot a un tema tan sensible com el de la desjudicialització. Això tindrà efectes importants en la política catalana a curt termini amb els pressupostos de la Generalitat a la vista, a mitjà termini en la marxa del Govern que tindrà complicats els suports al Parlament, i a llarg termini després d'unes futures eleccions en què els independentistes s'hagin d'entendre per formar un nou Executiu.

La negociació pressupostària

Pel que fa als pressupostos generals, encara que insisteixen a separar aquest àmbit de la taula de diàleg, des d'ERC admeten que l'acord per la sedició és un factor important per "desenvolupar una negociació pressupostària en un ambient de confiança". I apunten a la possibilitat d'un acord, però supeditat a la negociació dels aspectes pressupostaris clàssics d'inversió per a Catalunya o gestió de recursos diversos. El que sí que reconeixen els republicans és que "cal acordar un mecanisme que verifiqui i asseguri el compliment dels acords pressupostaris", ja que es mostren escamats per la baixa execució dels comptes aprovats amb anterioritat.

En el cas dels pressupostos de la Generalitat, la cosa està més verda. Tot i que Aragonès es manté ferm en la voluntat d'acordar els pressupostos amb Junts, el propòsit sembla complicat per no dir impossible. I l'acord per a la desjudialització no ha contribuït a millorar-ne la relació. A Esquerra no amaguen la voluntat d'aprovar pressupostos després d'unes setmanes en què la pròrroga pressupostària es va mostrar molt possible, sobretot per boca d'Oriol Junqueras. Però l'aprovació necessitaria el concurs del PSC. Els republicans consideren que l'acord de la taula de diàleg és un pas, però que per obrir negociacions amb el PSC els socialistes catalans haurien de fer un pas "per retornar als consensos del 80% de la societat catalana que han abandonat al voltant de l'amnistia i el dret a decidir". És a dir, que el PSC accepti parlar de l'Acord de Claredat per proposar i definir les condicions d'un futur referèndum d'autodeterminació. Una qüestió de què, de moment, els socialistes no volen ni sentir parlar.