INVESTIDURA FRUSTRADAEls fronts amplis contra la “repressió” arriben al Parlament

La segona sessió del debat d’investidura de Jordi Turull com a candidat a la presidència de la Generalitat no ha existit. De fet, formalment avui ni tan sols s’ha celebrat un ple al Parlament de Catalunya. El president de la cambra, Roger Torrent, l’ha suspès, però tots els grups han pogut intervenir des de l’hemicicle.

Entre les paraules i els gestos simbòlics –que no sempre han coincidit- s’ha posat de manifest l’excepcionalitat i la gravetat del moment, s’ha evidenciat una tristor que es palpava en els discursos, però alhora s’han tornat a visualitzar les enormes diferències entre alguns dels grups parlamentaris. Hi ha hagut apel·lacions al diàleg –tot i que en alguns casos sonava a retòrica buida de contingut real-, però també un discurs de vencedors i vençuts. Hi ha hagut empatia i solidaritat amb els sis diputats que dijous estaven a l’hemicicle i que avui estan empresonats o a Suïssa, però també una deshumanització absoluta de la política. I, segurament és el més important, s’ha parlat de fronts amplis, que van més enllà de l’independentisme i apel·len als “demòcrates” i en què els Comuns s’hi han sumat sense matisos, com s’ha visualitzat en l’acte institucional de suport als presos posterior a la sessió.

Però si per alguna cosa es recordarà la sessió del Parlament d’aquest dissabte 24 de març serà per les absències. Divendres, l’endemà de la primera sessió del ple d’investidura en què Jordi Turull, el pla C de Junts per Catalunya, no va aconseguir el suport necessari per convertir-se en el president de la Generalitat , el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena havia decretat presó incondicional i sense fiança per a Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Hores abans, Marta Rovira va anunciar que havia optat per establir-se a Suïssa per esquivar un empresonament segur. A tots se’ls acusa d’un delicte de rebel·lió, que pot comportar penes de fins a 25 anys de presó. Sense candidat a investir, el ple no podia culminar-se i Torrent, que havia estat advertit pel govern espanyol, ha optat per suspendre’n la votació. “Cal que parlem”, ha afirmat el president del Parlament, que ha volgut no “normalitzar” una situació excepcional, i que ha culminat el seu discurs adreçant-se als presos i exiliats: “No descansaré fins que torneu a casa amb nosaltres”.

Les paraules han rebut la crítica previsible de Ciutadans i PP. Tot i que la formació encapçalada per Xavier García Albiol ha estat més suau en les paraules que els seus rivals en la dreta espanyolista, els diputats del PP han optat per abandonar l’hemicicle després de demanar la convocatòria d’un ple extraordinari dedicat a valorar la situació derivada de la decisió de Llarena.

Arrimadas: “Han perdut, prou procés”

Inés Arrimadas ha protagonitzat el discurs més dur de la jornada, l’únic que ha mostrat una deshumanització absoluta cap als polítics que ahir van entrar a la presó. “Estaven avisats. Es pensaven que vivien en un sistema d’impunitat”, ha proclamat la líder de Ciutadans. Com la resta de parlamentaris que ha intervingut avui, ha reconegut que Catalunya està en un “moment excepcional”, en què hi ha “sentiments enfrontats”, per afegir que “no es respecta” els ciutadans que estan “indignats amb el procés”. “Aquest procés ha estat un gran fracàs. Han perdut”, ha etzibat Arrimadas.

Discurs de vencedors i vençuts, cap voluntat de crear ponts. Cap sorpresa si tenim en compte que ahir el president de C’s, Albert Rivera, va publicar un dels tuits més polèmics del dia, en comentar “l’últim que apagui la llum” en conèixer que Marta Rovira havia optat per marxar del país.

El diputat de JxCat Quim Torra s’ha encarregar de recordar-lo al final de la sessió. “Prou procés. Tornem a la legalitat i a la llei. (...) Els polítics no es poden saltar les lleis”, ha afegit Arrimadas, que en cap cas ha qüestionat l’empresonament preventiu dictat per Llarena.

El portaveu d’ERC, Sergi Sabrià, ha estat molt crític amb la repressió judicial contra l’independentisme i ha recordat que el seu partit té el president, Oriol Junqueras, “a la presó”, i la secretaria general, Marta Rovira, “a l’exili”. “La vergonya perseguirà els que creuen que estan guanyant, i també a aquells que callen. Els torturarà una pregunta: què feien vostès davant aquesta monstruositat? No hi ha espais possibles per a l'equidistància. L'Estat persegueix embogit qualsevol tipus de dissidència. L'Estat s'ha mantingut sord davant de milers i milers de persones als carrers i a les urnes", ha assegurat. Per a Sabrià, ha arribat el moment de triar: “o l’Estat, o la democràcia. Nosaltres estarem sempre al costat de la democràcia. Ahir l'Estat espanyol va signar la seva pròpia sentència i va fer més inevitable el triomf de la democràcia”.

De la CUP al PSC i de CCOO a Òmnium, el front democràtic que vol Domènech

Tot i que amb graus d’intensitat diferents, tant el PSC com Catalunya en Comú Podem han protagonitzat discursos marcats per les apel·lacions al diàleg, les crides a la formació d’un govern i, també, un suport als polítics empresonats. Ara bé, mentre Xavier Domènech ha defensat la necessitat d’un front ampli, que inclogui el PSC, i ha participat en l’acte institucional de solidaritat amb els presos, Miquel Iceta ni tan sols ha aplaudit quan durant la intervenció de Quim Torra se’ls ha homenatjat a l’hemicicle.

Amb tot, avui Iceta ha fet un discurs que, almenys a nivell discursiu, l’allunya clarament del que representen PP i, cada cop amb més força, Ciutadans. Ha reconegut que avui “vivim en un país que té el cor encongit” i ha defensat que la posició del PSC es basa en dos pilars: el compliment de la legalitat i la convicció que els problemes polítics només poden trobar solució en la política. Per a ell, la presó preventiva dictada per Llarena és una mesura “desproporcionada” i entén que per a alguns “sigui injusta”. El primer secretari dels socialistes catalans ha defensat que la prioritat és la formació d’un govern de la Generalitat, perquè “no pot haver-hi un retorn a la política sense la recuperació de les nostres institucions d’autogovern”, però alhora ha insistit que el futur president “respecti la legalitat”. També ha insistit que tot i que la majoria independentista sigui qui formi l’executiu, “no n’hi ha prou amb el govern d’una part”, sinó que s’ha d’adreçar a tots els catalans. “La sortida a la gravíssima crisi exigeix amplíssimes majories”, ha afegit un Iceta per a qui la Generalitat s’hauria de centrar en impulsar l’economia, recuperar la justícia social i avançar en l’autogovern “que tenim”.

El president del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem, Xavier Domènech, ha considerat que es viuen les “hores més tristes de la democràcia i l’autogovern”. Apel·lant constantment a la necessitat d’articular majories àmplies per l’excepcionalitat del moment, ha defensat la creació d’un “front democràtic per a la lluita dels drets i la llibertat”, que com a mínim hauria d’aplegar “des de la CUP fins al PSC” a nivell polític, i “des de CCOO fins a Òmnium” a nivell social.

“Necessitem una resposta política, perquè una lluita que només es concentra contra la repressió, és una lluita que queda atrapada en la repressió. Necessitem una resposta el més transversal possible per la causa de la democràcia”, ha defensat. Domènech també ha apel·lat a la necessitat de formar urgentment un govern “que ens permeti sortir del 155”.

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez ha estat molt crítica amb la “banalització de la presó i l’exili” que mostren alguns polítics –en clara referència a C’s- i ha insistit en què “ens imposen per vies judicials i extrajudicials el que saben que són incapaços de guanyar a les urnes per vies democràtiques i pacífiques”. “D’això se’n diu cop d’estat”, ha proclamat. La cupaire també ha parlat d’articular un front ampli, en el seu cas “contra la repressió”, que ha de servir per “omplir els carrers per buidar les presons”. “En l’aparent fortalesa de l’Estat hi trobarem sempre les seves febleses. No passaran. Visca la República”, ha rematat Sànchez.

Finalment, el diputat de JxCat Quim Torra ha manifestat que “no es pot tapar la regressió democràtica espanyola i la regressió dels nostres drets. (...) Mai normalitzarem aquesta barbaritat", i s’ha mostrat convençut que hi haurà noves resolucions internacionals que condemnaran l’actuació judicial de l’Estat espanyol contra el procés. Ja fora de l’hemicicle, Roger Torrent s’ha encarregat de llegir una declaració instant a crear un “front democràtic ampli contra la repressió”. “Ens comprometem a no descansar fins que sigueu a casa”, ha proclamat. Al seu costat hi havia els dirigents dels quatre partits sobiranistes del Parlament, mentre que entre el públic hi havia nombrosos dirigents socials.