Els experts urgeixen a reformes del sistema fiscal perquè sigui eficaç la rebaixa de l'IRPF de la Generalitat

L'anunci del Govern de la Generalitat de rebaixar un punt el primer tram de l'Impost de la Renda per a les Persones Físiques (IRPF), de forma que se'n beneficiarien 2,6 milions de persones, les que perceben menys de 33.000 euros bruts anuals, ha revifat les veus que reclamen una reforma del sistema fiscal i de finançament perquè aquestes mesures tinguin més efectivitat.

Així, els experts al·ludeixen que aquestes accions no deixen de ser "petits pegats" que no resolen el nucli principal de problema. L'acció, que afectaria al voltant d'un 73% dels contribuents, estaria integrada a la llei d'acompanyament dels pressupostos, una norma que l'Executiu català està negociant per tal de tirar endavant i aprovar els comptes de l'any 2024.

El plantejament de la conselleria d'Economia és disminuir un punt, des del 10,5% al 9,5%, el percentatge de tributació de l'IRPF del primer tram de cotització. Paral·lelament, la intenció és disminuir els trams de l'impost per evitar que una hipotètica pujada de sous per esmorteir la inflació impacti en la pressió fiscal del ciutadà.

Així, un contribuent amb uns ingressos anuals bruts de 24.900 euros bruts anuals gaudiria d'un estalvi fiscal de 125 euros. D'aquesta manera, els contribuents de menys rendes ja no seran els que paguin més d'entre les comunitats de règim comú de l'Estat espanyol i Catalunya tampoc se situarà en la resta dels trams de l'impost com la comunitat amb una mena de tributació més alt. Encara que la Generalitat aprovi aquesta mesura en els pressupostos de 2024, no entraria en vigor fins al següent, quan els ciutadans facin la declaració de la renda.

La factura de la rebaixa de l'IRPF a 2,6 milions de contribuents impulsada pel Govern s'enfila als 55,7 milions d'euros, segons asseguren des del Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya (Ctesc), que ha elaborat un esborrany de memòria d'avaluació d'impacte de la llei d'acompanyament dels pressupostos. Com que els pressupostos de la Generalitat no estaran aprovats abans d'acabar el 2023, la idea de la consellera d'Economia, Natàlia Mas, és que la mesura s'apliqui retroactivament des de l'1 de gener de 2024.

Impostos obsolets

Per mantenir la progressivitat tributària, Economia vol incrementar lleugerament els tipus mitjans de les rendes altes per evitar que el col·lectiu obtingui una pujada d'impostos petita o fins i tot una reducció. Una altra mesura incorporada a la llei d'acompanyament dels pressupostos és l'ampliació de la deducció per habitatge per a determinats col·lectius, com els joves o els aturats de llarga durada.

"Els impostos, tal com estan plantejats, resulten obsolets perquè no recullen una sèrie de pràctiques comercials actuals"

Més enllà d'aquests anuncis, la professora d'Hisenda Pública i experta en Dret Tributari de la Universitat de Barcelona (UB) Maria Dolors Torregrosa veu la situació com "ajustaments o pegats" per no haver d'afrontar la mesura essencial: la reforma fiscal.

A més, l'especialista adverteix que per aplicar rebaixes de l'IRPF serà necessari apujar altres tributs per no acabar perdent volum recaptador. Torregrosa insta a adaptar el sistema fiscal i tributari a les noves formes realitats econòmiques. "Els impostos, tal com estan plantejats, resulten obsolets perquè no recullen una sèrie de pràctiques comercials actuals com les vendes sense distribuïdor, la regulació de les seus on-line o el llimbs fiscals que suposa el control de les operacions amb criptomonedes".

Repartir millor les càrregues tributàries, de forma que la pressió no recaigui ostensiblement en les rendes del treball, beneficiant les obtingudes a través del capital i de les propietats immobiliàries, és un altre de les accions que reivindica la professora per millorar el sistema fiscal català. A més, reclama més eines per combatre el frau fiscal, un dels elements que més deteriora la recaptació tributària.

"Són ajuts que no arribaran al col·lectiu més vulnerable, un 20% de la població de Catalunya que guanya menys de 22.000 euros bruts anuals"

"Són ajuts que no arribaran al col·lectiu més vulnerable, un 20% de la població de Catalunya que guanya menys de 22.000 euros bruts anuals i que no estan obligats a fer la declaració de la renda". Així s'expressa el president de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Xavier Martínez Gil. En aquest sentit, afegeix que "no es recapten més diners, sinó que es perd progressivitat".

Eficiència del sistema tributari

Millorar l'eficiència del sistema tributari i analitzar l'eficàcia dels processos de recaptació, marcats pels beneficis fiscals i les quotes reduïdes. Per a Martínez Gil, "manca transparència sobre els motius i els resultats d'aplicar determinats impostos, sobretot quan s'ha comprovat que el volum recaptatori està bastant per sota de la mitjana europea".

"Les necessitats de despesa han canviat i l'IRPF s'hauria de finançar pel principi de subsidiarietat"

Un altre punt que afavoriria una millora de la fiscalitat, segons assenyala el president de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, és abordar un nou sistema de finançament, que està desactualitzat, ja que té en compte les dades de població de l'any 2007. 

"Les necessitats de despesa han canviat i l'IRPF s'hauria de finançar pel principi de subsidiarietat, mentre que la Generalitat hauria de recaptar i gestionar l'impost per oferir alguns serveis públics com l'educació i la sanitat, complint així amb l'autonomia financera que estableix la llei".

Com a dada, Martínez Gil recorda que un 90% dels impostos que paguem els catalans van a parar a un compte del govern espanyol, que després els retorna amb transferències i bestretes que sempre arriben tard. 

Fa uns dies es coneixia que Catalunya rebrà 29.826 milions del sistema de finançament, xifra que suposa un 18% més que el 2023. D'aquests, un total de 4.326 milions corresponen a la liquidació de l'any 2022 i els altres 25.500 milions a lliuraments a compte.

Des de la Generalitat de Catalunya s'assegura que els recursos creixen considerablement perquè el Govern de l'Estat va subestimar els ingressos previstos anteriorment. És el darrer exemple de la importància de reformar el sistema fiscal i el model de finançament, tal com reclamen els experts per millorar-ne l'eficiència i l'eficàcia tributària.