Els creuers, la nàutica recreativa i les infraestructures, principals perills per a la Costa Brava

Pocs dies abans del final de l'època estival, un nou article posa llum sobre una problemàtica llargament denunciada per les entitats en defensa del territori: la nova onada d'industrialització que pateix la Costa Brava pot derivar en "greus implicacions mediambientals i socioeconòmiques". Així ho constata un estudi liderat per l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), el Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), la Universitat de Girona (UdG) i la Universitat de Barcelona (UB).

El treball, publicat recentment a la revista Scientific Reports, posa el focus en l'impacte de l'activitat de sectors tradicionals i emergents, com la pesca i l'aqüicultura, la nàutica recreativa, els creuers, el transport de mercaderies, l'eòlica marina, els gasoductes d'hidrogen o la dessalinització, i la seva interacció amb les Àrees Marines Protegides (AMP) de la Xarxa Natura 2000 i altres zones de gran valor per a la biodiversitat marina.

Per a entitats socials i veïnals, com la plataforma SOS Costa Brava, l'estudi suposa una demostració de la necessitat d'articular mesures urgents que fa temps que es requereixen, com la massificació de les cales a conseqüència de la proliferació d'embarcacions d'esbarjo, l'increment de projectes urbanístics que amenacen el litoral o els trams privats que tallen rutes com el Camí de Ronda, impedint l'accés a un espai natural.

Segons el CSIC, sense una planificació més acurada, les noves activitats industrials són incompatibles amb els objectius de conservació

L'investigador de l'ICM-CSIC i primer autor de l'estudi, Josep Lloret, indica que "les nostres dades mostren que l'expansió i la concentració d'activitats industrials a dins o a tocar de zones d'alt valor ecològic són incompatibles amb els objectius de conservació si no s'aplica una planificació molt més acurada i el principi de precaució".

El treball constata una caiguda dels desembarcaments de productes pesquers als ports de la Costa Brava, passant de les aproximadament 15.000 tones el 2000 a les 6.000 del 2023.

Menys vaixells pesquers i més grans creuers 

Les estadístiques mostren que el nombre d'embarcacions de pesca es va reduir més de la meitat, passant de les aproximadament 500 barques l'any 2000 a les poc més de 200 del 2023. Pel que fa al transport de mercaderies, també va disminuir més de la meitat durant el mateix període. En canvi, des de l'any 2000, han augmentat els passatgers de grans creuers internacionals als ports de Palamós i Roses: d'uns 900 el 2000 a uns 52.000 el 2023.

Segons Lloret, "aquestes tendències són un toc d'alerta: mentre la pesca tradicional retrocedeix, creixen sectors com els grans creuers, la nàutica recreativa i les infraestructures d'aigua i energia. Sense criteris clars d'ubicació i capacitat de càrrega, la suma de pressions pot degradar serveis ecosistèmics essencials per a l'economia local dels pobles costaners".

L'autor de l'estudi precisa que "no es tracta de demonitzar cap sector, sinó d'ubicar-los i dimensionar-los bé. Les noves activitats industrials, com l'eòlica marina, els gasoductes per a transport d'hidrogen o la dessalinització, no han d'entrar en conflicte amb els objectius de conservació ni amb activitats locals com la pesca tradicional o el turisme sostenible".

Massificació i planificació urbanística

La plataforma SOS Costa Brava adverteix de reiterats incompliments de la llei de costes a la zona a causa de la "massificació d'embarcacions" que pateixen les cales i avisen del perill que suposen tant per a banyistes com pel fons marí. En un comunicat, l'entitat lamenta que "centenars d'embarcacions saturen cada cap de setmana algunes de les cales més emblemàtiques de la Costa Brava", fondejant massivament i concentrades "en els nostres millors espais naturals". De fet, l'entitat ha arribat a comptabilitzar fins a 150 embarcacions alhora en una sola cala.

SOS Costa Brava: "Resulta inadmissible que la lògica econòmica continuï guiant les decisions urbanístiques en lloc dels criteris ambientals"

Aquest fondeig massiu, destaca SOS Costa Brava, té un fort impacte negatiu sobre l'ecosistema marí, el qual "recau especialment sobre la posidònia oceànica", una espècie protegida internacionalment per la seva importància i que pateix una important degradació fins al punt que, en determinades zones de la costa, "s'han perdut més del 50% de les praderies submarines".

Coincidint amb el setè aniversari de l'organització, durant el passat agost, es va dur a terme una acció simbòlica i reivindicativa a la Fosca de Palamós, davant d'un dels darrers retalls de pineda a primera línia de mar amenaçats per la urbanització. L'acció va servir per alertar de l'allau de nous projectes urbanístics que posen en risc el litoral gironí.

El president de SOS Costa Brava, Jordi Palaudelmàs, al·ludeix a la situació real que viu la Costa Brava, caracteritzada per Plans d'Ordenació Urbanística Municipals (POUM) expansius, requalificacions, plans urbanístics obsolets i una manca de respostes per part de les administracions. "Resulta inadmissible que la lògica econòmica continuï guiant les decisions urbanístiques en lloc dels criteris ambientals, socials o d'interès general. És un fracàs que qui defensi la Costa Brava siguin les entitats socials i no les institucions públiques", comenta.

En una de les conclusions de l'estudi liderat pel CSIC, s'assenyala que la clau és planificar bé per a conservar les àrees de gran valor ecològic de la Mediterrània, com la Costa Brava. Així, advoca per "estudiar bé els impactes de les activitats industrials a mar i limitar-les, basant-se en l'evidència científica, fomentant, a més, la participació de les comunitats costaneres. Només així es podrà aconseguir que les activitats marítimes siguin sostenibles i compatibles amb els mitjans de vida dels seus habitants".