Els col·lectius de migrants celebren l'acord de regularització extraordinària: "És de justícia"

Les organitzacions en defensa dels migrants a Espanya han valorat positivament l'anunci del Govern estatal de posar en marxa un procés de regularització extraordinària per a persones estrangeres en situació administrativa irregular. La iniciativa, pactada entre el PSOE i Podem, s'aprovarà al Consell de Ministres d'aquest dimarts i permetrà a prop de mig milió de persones accedir a papers fins al 30 de juny, sempre que compleixin certs requisits. 

Des del moviment Regularització Ja, les activistes es mostren entusiasmades i destaquen que la mesura és fruit de mesos de pressió i treball. "Hem mantingut reunions i tasques d'incidència per emfatitzar la urgència d'una regularització. El nostre impuls i pressió ha format part d'aquesta decisió", assegura l'organització a Público.

"Davant un panorama internacional d'enduriment de les polítiques migratòries, el tancament de fronteres i la criminalització de les persones migrants a bona part d'Europa, Espanya s'obre i fa un pas en sentit contrari: reconèixer administrativament aquelles persones que ja formen part de la nostra societat", celebren.

L'acord, anunciat públicament per Irene Montero en un acte a Madrid i confirmat posteriorment per l'Executiu, estableix que es podran beneficiar de la mesura totes les persones sol·licitants de protecció internacional que es trobessin a Espanya abans del 31 de desembre de 2025, que no tinguin antecedents penals i que puguin demostrar almenys cinc mesos de residència.

Els directors generals de CEAR, Mónica López i Mauricio Valiente, també celebren la mesura. Valiente recalca que la regularització extraordinària respon a una aspiració històrica dels moviments socials. "És de justícia que les persones que contribueixen a la riquesa i al desenvolupament del país tinguin una resposta ràpida a les seves peticions. Esperem que la tramitació sigui àgil i efectiva", afegeix.

López assenyala que és fonamental també reforçar mecanismes que no siguin extraordinaris, sinó estructurals, que evitin que les persones hagin de romandre en la irregularitat durant mesos o anys, permetent-los treballar i desenvolupar-se des de la seva arribada. "Són mesures que afavoreixen no només la població migrant, sinó la societat en general, perquè permeten que les persones estiguin integrades i contribueixin al país", afirma.

Des de l'associació València Acull consideren que es tracta d'una bona mesura i justa, però recorden que "no es poden tornar a cometre els errors que es van donar durant la regularització extraordinària per la DANA a València", on es va exigir l'empadronament o, com a última alternativa, el certificat de residència efectiva, malgrat les dificultats per accedir al padró. 

"Amb aquests requisits no es va poder arribar a totes les persones que viuen i vivien a les zones afectades per la DANA, però no tenien mitjans oficials per provar-ho com el padró o els certificats de residència efectiva, però sí altres d'alternatius que no van ser admesos", expliquen a Público.

Segons ha informat l'Executiu estatal, això no seria un problema, ja que els sol·licitants podran presentar altres documents com un informe mèdic, un contracte de llum o de lloguer, o un certificat d'enviament de diners.

Per la seva banda, l'ONG Mundo en Movimiento ha mostrat la seva "alegria" perquè finalment "les nostres veïnes i veïns podran accedir als seus drets". Tot i això, es mostren cauts fins a conèixer el text definitiu del Reial decret que aprovarà la regulació. "A priori són bones notícies per a tota la població, tant per a les persones que es puguin acollir a la regularització com per a aquelles que volem viure en una societat en què totes les persones veiem els nostres drets reconeguts i garantits", destaquen.