Els bombers alerten que cal preparar el territori pels incendis de sisena generació: "No hi ha capacitat directa d'extinció"

En un escenari de crisi climàtica, despoblament rural i acumulació de combustible forestal, Catalunya està començant a patir els anomenats incendis de sisena generació, focs de comportament extrem, molt complicats d'aturar amb els mitjans convencionals i capaços de posar en escac tot un país. El terme serveix per catalogar i conèixer la magnitud dels focs, així com les característiques i, sobretot, la resposta que requereixen. Què són exactament aquests incendis virulents? Estem protegits? On cal incidir?

La responsable de l'Àrea de Coneixement i Ciència Aplicada de Pau Costa Foundation, Núria Prat, alerta que en un incendi de sisena generació el cos d'extinció té moltes dificultats per fer-hi front. "És una categorització que s'ha donat als incendis, de la mateixa manera que hi ha terratrèmols d'escala 4 o 5, hi ha incendis de quarta o cinquena generació. És una terminologia que ha sortit del cos de Bombers de la Generalitat que s'ha anat estenent a tota la comunitat d'incendis, podríem dir, europea i quasi global", relata a Públic la responsable de la fundació.

Marc Castellnou, cap del Grup d'actuacions forestals (GRAF) de Bombers, detalla que les tres primeres generacions corresponen als conceptes d'intensitat, velocitat i capacitat d'extinció. Durant aquest temps també s'ha passat del món rural al món urbà, a un paisatge lineal. Així, la quarta generació es dona quan apareixen variants no només ambientals, sinó també de protecció civil, i la cinquena és quan una zona es produeix una simultaneïtat de grans incendis. El responsable destaca el 2017 com l'any clau de la sisena generació, amb casos com els de Grècia o Portugal, on trobem focs "més ràpids, molt més violents i molt més caòtics". 

Un foc de sisena generació "és capaç de generar condicions que són molts més caòtiques, amb capacitat de generar núvols de tempestes de foc. No hi ha nivells més enllà de la sisena generació. Tota l'energia del sistema és utilitza", detalla Castellnou, en declaracions a Públic. I és que aquests incendis alliberen tanta energia que arriben a modificar les capes altes de l'atmosfera i tenen capacitat per generar nous focus. En aquesta categoria més extrema, els incendis tenen un comportament "molt explosiu", segons Prat.

"És capaç de generar condicions que són molts més caòtiques, amb capacitat de generar núvols de tempestes de foc"

La membre de la Pau Costa detalla les característiques: "És el que en diem comportament extrem de foc amb velocitats molt elevades, amb flames molt altes. Poden ser molt destructius perquè hi ha vents erràtics, y tenen comportaments inesperats. Hi ha formació d'aquests pirocúmuls i pot haver-hi el posterior desplom de la columna, que això també genera una onada de foc
molt més intensa". També destaca que "que genera la seva pròpia atmosfera i l'atmosfera també genera unes condicions que els propicia a convertir-se en més extrems. És com si s'autoalimentés".

Alhora, admet que és possible que alguns dels incendis del passat també s'acabin documentant com de sisena generació i amb un comportament extrem. "Amb la diferència que en els últims 10 anys s'ha treballat molt
per conèixer aquest tipus de fenomen. Perquè s'han començat a veure a diferents parts del món i, lògicament, si hi hem de fer front i exposem als bombers i a la població aquest tipus d'incendis, ho hem de conèixer", afegeix. 

El responsable dels GRAF destaca que aquests incendis són caòtics fins al punt que "no hi ha capacitat directa d'extinció, amb cap sistema del món". Per això, els Bombers aposten pel confinament i buscar on el poden delimitar, aprofitant les zones on el foc es pugui trobar amb "dificultats". "Necessitem un territori preparat per aquests incendis", diu tot reivindicant l'estructura de mosaic i un territori gestionat, a banda de més recursos. "Ara necessites els recursos dels 90 més un territori gestionat", afegeix.

Castellnou destaca que aquests focs són actualment "un percentatge molt baix de tots els incendis que tenim", però que mentre en 25 anys n'havíem vist un a Catalunya, ara en quatre anys n'hem viscut dos. "La freqüència va en augment, però segueixen sent molt rars", afegeix, esmentant el d'aquest estiu de Torrefeta i Florejacs que va afectar la Noguera, la Segarra i l'Urgell, i el de l'estiu de 2021 de Santa Coloma de Queralt, que després es va estendre a la Conca de Barberà i l'Anoia.

El cas de Catalunya i el paper del canvi climàtic  

Prat insisteix que estem anant cap a uns escenaris, un clima i una situació ambiental que ens portarà que "cada dos per tres diguem que això és un incendi de sisena generació", amb tots els reptes que això suposa. L'experta explica que tenir més incendis extrems vol dir també tenir més sovint "fenòmens destructius" al territori que poden tenir "conseqüències més severes". "Catalunya és un territori susceptible a patir més incendis d'aquestes característiques", explica l'experta, destacant el paisatge mediterrani com un dels factors. 

"Els paisatges mediterranis històricament han tingut incendis i seguiran tenint incendis. Els necessiten, perquè és una forma d'evolucionar. El que passa és que amb les condicions que tenim ara al paisatge és més perillós. Tenim uns paisatges molt homogènics a causa de l'abandonament del territori que ha comportat que el bosc vagi proliferant i que generi aquests boscos molt densos. I això és el combustible de grans incendis extrems", argumenta Prat. Cal sumar-hi que climàticament també estem anant cap a un escenari de més sequeres, més onades de calor i molta càrrega d'inestabilitat a l'atmosfera. Tot plegat fa que tinguem "els ingredients que poden donar aquests fenòmens", alerta.

Això no obstant, Castellnou destaca que els incendis de sisena generació no passen més aquí que en altres llocs, sinó que es reprodueixen arreu i són un problema global. "Cal buscar les causes en l'abandonament rural i el canvi climàtic", detalla en aquest sentit el representant del GRAF, insistint que és un problema "de tot el Primer Món, europeu, australià, nord-americà…". De fet, ho té clar: "Sense canvi climàtic, no tindríem incendis de sisena generació".

"Uns paisatges molt homogènics a causa de l'abandonament del territori que ha comportat que el bosc vagi proliferant i que generi aquests boscos molt densos. I això és el combustible de grans incendis, incendis extrems"

Alerta que el "moment de canvi" que es va produir el 2017 és un tema que ve de dècades, i que també caldran dècades fer-hi front: "Si pots estabilitzar la situació del canvi climàtic, estabilitzaràs el problema", insisteix. Castellnou insisteix que tenim boscos estressats perquè viuen en un clima que no és on van néixer i no es poden adaptar. 

Planificació del territori i gestió de la massa forestal  

En tot plegat, la gestió de la massa forestal és clau. "En el clima podem actuar d'aquella manera: l'eina que tenim és actuar amb els paisatges", defensa Prat, reivindicant que els tècnics fa anys que preparen les eines per gestionar el paisatge i poder fer front de la millor manera possible a aquests incendis: "No parlem de prevenir i evitar-los, perquè això és impossible a curt termini, sinó de minimitzar-ne els d'anys". Demana estar preparats i fer la gestió del territori i de boscos perquè, a més de protegir la població, els bombers també estiguin segurs.

La planificació del territori és així primordial: decidir com volem el paisatge per fer front a l'amenaça. "El que volem és un paisatge el més divers possible, evitar que hi hagi aquesta continuïtat forestal tan gran que suposa combustible per un incendi molt gran. Això suposa canviar el paisatge. I els canvis en el paisatge ni són ràpids ni són fàcils. En general, són molt complexos", insisteix Prat.

Castellnou afegeix que han calgut dècades per entendre el nostre entorn, i demana que la societat sigui conscient del que tenim i invertir en el territori. "Catalunya comença a fer passos en aquest sentit, però és un tema lent. El territori actual el vam començar a construir als anys 40 i ha sigut una realitat a principis del segle XXI. Estarem unes dècades", lamenta, destacant que el canvi climàtic fa que tot vagi molt més ràpid del que es podia preveure.

"La manera de gestionar no és només atacar les flames. És entendre el que l'incendi vol fer i què és el que pot fer. Enllacar els punts dèbils de l'incendi per a quan perdi l'efecte de la tempesta de foc. És la base per gestionar aquests focs", destaca l'especialista, remarcant que els de sisena generació suposen "una presa de decisions molt més planificada i amb molta més antelació". 

 "La manera de gestionar no és només atacar les flames. És entendre el que l'incendi vol fer i què és el que pot fer"  

A banda de la gestió del territori, Castellnou també valora noves eines tecnològiques com la intel·ligència artificial, que permet fer models i comparar escenaris, per bé que no la presa de decisions. "La tecnologia no camina, no es mou. Et permet accedir a coneixement, orientació, seguiment, monotorització… però no la presa de decisions", insisteix, demanant d'altra banda invertir en la figura "clau" del bomber. "Les tecnologies ens poden acabar infotoxicant, tanta informació que no siguem capaços de gestionar", afegeix. Assegura que utilitzen tota la tecnologia disponible, però demana "col·locar bombers a la línia de foc i un paisatge gestionat".

El paper de la societat

"Com a societat ens agrada veure un bosc gran i frondós. Però des de la perspectiva tècnica, això és un polvorí", destaca Prat. Qui ha de fer aquest canvi de paisatge? "Nosaltres sempre diem que ha d'anar de la mà dels actors que hi ha al territori. La pagesia, els propietaris, forestals, la gent que ja està instal·lada en aquest territori. Però amb un repte grandíssim, que ja el sabem des de fa uns anys, que la pagesia està en una situació molt vulnerable", diu l'experta. 

Reivindica que necessitem que hi hagi aquest paisatge viu, "però no aconseguim que els actors del territori tinguin les eines, els mitjans, el finançament, el suport per poder fer-ho tot plegat". Al seu torn, Castellnou defensa que el sector primari està "aixafat" i creu que hauríem de parlar de sector terciari perquè aporta seguretat: "La societat no reconeix el seu paper com a estructura de servei".

"No podem fer front a tots els incendis, hauran de cremar perquè estan totalment fora de les capacitats que tenim per apagar-los. Potser alguns d'aquests incendis, aquells que cremen d'una manera menys extrema, en comptes d'extingir-los al moment ens podríem plantejar deixar-los cremar de manera controlada. Assegurar-nos que lògicament no generin danys a majors, que hi pugui haver una recuperació relativament ràpida i que ningú tingui pèrdues econòmiques, del bosc, de la gent, els habitatges… Això és el que la comunitat tècnica està posat sobre la taula", argumenta l'experta.

Prat admet que
"socialment costaria d'entendre" i demana fer pedagogia com fan des de la Fundació Pau Costa. Insisteix que per estar preparats cal ser resilients, amb societats que entenguin "cap a on estem anant" i que "alguns incendis que s'hauran de deixar anar". "Tenim la sort de viure en un país que tècnicament i científicament està molt ben preparat. On fallem més és en la part de l'execució, amb la pagesia i el finançament, però a nivell tècnic està molt treballat i en general hi ha moltes actuacions", insisteix.

En aquest sentit, Prat destaca que aquest risc dels incendis de sisena generació està centrat especialment al sud de Catalunya, a la Catalunya central, i a la costa. Al seu torn, Castellnou afegeix que qui té una "susceptibilitat molt gran és el Prepirineu" perquè té més massa forestal, però alerta que "tot el territori és susceptible" de patir incendis de sisena generació.

El Prepirineu, la Catalunya Central, el sud i la costa són les zones més susceptibles de patir incendis de sisena generació

El responsable dels GRAF admet que sovint tenim una idea de paisatge que "no és la que encaixa a la realitat del nostre entorn". "És un paisatge mediterrani i sec, no alpí i verd. La ciutadania necessita plantejar-se quin país és possible", afegeix, demanant que entenguem el nostre territori, també des del punt de vista de l'aigua". "Els incendis és l'expressió d'un tema estructural de sequera i d'un canvi de model de canvi climàtic. És un repte majúscul", insisteix.

El Govern demana un canvi de mentalitat     

"Hem de canviar la política forestal. A Catalunya hi ha massa boscos, i no es gestionen. Tenim massa boscos i cada cop més". Són paraules del president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, després dels darrers focs patits al país, en la sessió de control al Parlament la setmana passada. El cap de l'Executiu defensa que calen modificacions que "no seran fàcils perquè impliquen un canvi de mentalitat". 

En aquest sentit, demana als grups que estiguin a l'altura i donin suport al Parlament als canvis en la política forestal. "Catalunya fa temps que ha reconegut que té un problema i està buscant la manera de solucionar. La negació ja l'hem superat i estem avançant en aquestes solucions", ha celebrat Castellnou en aquest sentit.