Sindicats i patronal demanen compensar les pèrdues i un protocol d’actuació davant la crisi ferroviària

Els trens han estat els protagonistes econòmics de les darreres setmanes a Catalunya i a l’Estat espanyol. L’accident d’Adamuz, el de Gelida, els retards i talls a Rodalies o la paralització del trànsit de les mercaderies ferroviàries han dibuixat un panorama amb greus repercussions econòmiques: treballadors que han d’allargar la jornada de feina, trajectes alternatius en bus o en cotxe privat o empreses amb una part important de l’activitat paralitzada. En una primera valoració, la patronal Pimec calcula en gairebé 9 milions d’euros diaris les pèrdues per la interrupció del servei de Rodalies i els talls puntuals de l’AP-7. De fet, el retard mitjà per treballador a conseqüència de la crisi ferroviària supera els 60 minuts cada dia. 

Com a crítica, Pimec lamenta que "els efectes d'aquesta manca d'inversió en infraestructures recaiguin sobre les petites i mitjanes empreses". Més enllà dels cops econòmics, els sindicats UGT Catalunya i CCOO Catalunya insten a tenir en compte els impactes socials i emocionals sobre els treballadors, que a més han patit unes pèrdues de poder adquisitiu pel desgavell ferroviari. 

Des de l'Observatori de la Pime, la patronal Pimec insisteix en la necessitat d'abordar de manera urgent el dèficit d'inversió acumulat i l'infrafinançament crònic de les infraestructures de Catalunya, especialment del servei de Rodalies, i reclama un compromís ferm de les administracions per garantir un sistema de mobilitat robust, fiable i alineat amb les necessitats del teixit productiu català, imprescindible per preservar la competitivitat empresarial i la seguretat jurídica en les relacions laborals. 

El secretari de Política Sindical de la UGT Catalunya, Óscar Riu, lamenta que l'afectació del trànsit ferroviari, especialment a Rodalies, està generant estrès entre els treballadors. Per aquesta raó, planteja la necessitat que "l'Administració tingui en compte els impactes personals, una esfera essencial per la productivitat laboral". Respecte a les conseqüències industrials, Riu sol·licita l'articulació de la figura dels expedients de força major davant episodis com la manca de subministraments o de matèries primeres, atès que la xarxa de mercaderies ferroviàries continua funcionant sota mínims. Si s'activa l'expedient de força major, el treballador no consumeix atur i l'empresa obté una sèrie de beneficis fiscals per la situació en què es troba. 

 Mesures compensatòries   

Mentre no es produeixi la inversió necessària per mantenir la xarxa de Rodalies, un projecte a mitjà o llarg termini, Óscar Riu demana reforçar el sistema alternatiu de busos amb caràcter més estructural i que els trens siguin més llargs, de forma que acullin  més passatges. "L'Administració hauria d'implantar un pla d'ajuts per compensar les pèrdues dels treballadors davant la manca d'alternatives en transport públic per acudir al seu lloc de feina". A més del transvasament cap al vehicle privat, el dirigent sindical proposa fer gratuït el servei dels trens regionals. En l'àmbit laboral, Riu recorda que alguns dels dèficits inversors es produeixen per un sistema de contractació i gestió basat en la subcontractació d'empreses. 

Per la seva banda, el responsable d'Acció Sindical de CCOO Catalunya, Enrique Rodríguez, destaca que els empleats han buscat alternatives davant la fallada recurrent del servei de Rodalies. De fet, precisa que diversos estudis revelen que l'any 2024 hi havia incidents a Rodalies durant un 80% dels dies. Com a contraprestació, Rodríguez indica la possibilitat que tenen els treballadors d'acollir-se a l'article 37.3 g de l'Estatut dels Treballadors, que estableix permisos laborals de "fins a quatre dies per impossibilitat d'accedir al centre de treball o transitar per les vies de circulació necessàries per a acudir a aquest, a conseqüència de les recomanacions, limitacions o prohibicions al desplaçament establertes per les autoritats competents, així com quan concorri una situació de risc greu i imminent, incloses les derivades d'una catàstrofe o fenomen meteorològic advers". 

Per evitar episodis similars, el responsable d'Acció Sindical de CCOO Catalunya recomana "crear un protocol d'actuació per situacions extraordinàries, com les alertes, les restriccions de mobilitat o els fenòmens climàtics. Aquest protocol s'hauria d'abordar en el marc de les taules de diàleg social i serviria per donar orientacions a les empreses i la seva ratificació hauria de ser fruit del consens de relacions laborals". 

 Tensió a la cadena de subministrament   

En un comunicat recent, l'Associació de Carregadors d'Espanya (ACE) manifesta la seva preocupació per l'impacte operatiu i econòmic derivat de les greus incidències que estan bloquejant els principals eixos logístics de Catalunya, afectant la fluïdesa del transport multimodal i tensant la cadena de subministrament. En el cas del Port de Barcelona, la interrupció de la connexió ferroviària amb l'Estat Espanyol i amb França ha afectat el ritme dels 4.000 contenidors plens a la setmana que gestiona la infraestructura. Mentrestant, al Port de Tarragona, la paralització ha fet que es deixessin de moure entre 12.000 i 15.000 tones de mercaderies diàries. El bloqueig ferroviari ha obligat a buscar alternatives en una carretera ja saturada, la qual cosa compromet els temps de lliurament i posa en perill les línies de producció pel retard en l'arribada de components i matèries primeres. 

Tot i que Adif va reobrir parcialment dijous passat, 5 de febrer, el túnel de Rubí per donar sortida a les mercaderies que s'acumulaven des de fa dies i es va comprometre a fer el mateix amb el de Gelida, on es va produir l'accident mortal d'un maquinista, a partir del dia 9 de febrer, el servei funciona amb mig gas i amb moltes limitacions. Es tracta d'un esquema similar al de Rodalies. Aquesta situació enquistada acaba afectant treballadors, empreses i mercaderies.