La precarietat laboral i la manca de mà d'obra: l'altra cara de les altes xifres d'ocupació turística a Catalunya

Les darreres dades de les pernoctacions turístiques mostren que a Catalunya el sector encara té una bona salut. Mentre que les xifres del juliol de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) mostren que si les estades dels viatgers catalans, de proximitat, han caigut molt lleugerament en termes interanuals, les dels estrangers s'han incrementat. Aquest optimisme contrasta amb la situació dels treballadors d'aquest àmbit d'activitat.

Per un costat, les kellys, com es coneixen les cambreres d'habitacions dels hotels, denuncien que, tot i les bones xifres, les seves condicions laborals van a pitjor. Aquesta situació de precarietat també es constata ja de manera preventiva en la contractació de cambrers i personal, tal com adverteix la Federació d'Hostaleria i Turisme de Girona. L'entitat precisa que aquest any ha deixat sense cobrir unes 6.000 vacants.

L'Idescat mostra que els turistes del Regne Unit, França i Alemanya són els que més presència tenen a Catalunya. En el cas de les zones de Barcelona i la Costa Brava presenten un creixement, mentre que a la Costa Daurada, la xifra ha disminuït. El que sí que s'extreu de les estadístiques i de les valoracions dels responsables del sector és que l'encariment dels preus ha fet que l'estada mitjana sigui més curta.

L'estiu de l'any 2026 ha estat marcat per les altes temperatures i l'impacte de l'eclipsi solar del passat 12 d'agost, que va facilitar una ocupació alta a les ubicacions de costa i una presència poc habitual de turistes als espais interiors de les zones de Lleida i de les Terres de l'Ebre. Un dels segments que més se n'ha beneficiat del canvi de tendència en el turisme han sigut els càmpings gràcies a l'aposta per la desestacionalització de les estades.

Preus i "empatia"

Fins al juliol, la xifra de turistes internacionals a Catalunya va ser de 2.374.497 persones, un 0,8% més en comparació amb els visitants estrangers del mateix mes de l'any passat, segons les dades de l'estatal Institut Nacional d'Estadística (INE). Igualment, la despesa mitjana va assolir un rècord, situant-se en els 241 euros al dia. De forma similar, els preus dels hotels han crescut per sobre del 30% des d'abans de la pandèmia.

En aquest context, el col·lectiu Kellys Unió Catalunya, vinculat al sindicat CCOO Catalunya, es va manifestar el passat 25 d'agost a Barcelona, sota el lema "som treballadores no esclaves". Una trentena de dones es va concentrar per denunciar que "les nostres condicions van a pitjor, mentre el sector turístic no deixa de batre rècords". Per aquest motiu, va demanar "empatia" a la patronal hotelera. "Com pot ser que amb els beneficis que obté la gran indústria hotelera tothom hi guanyi menys nosaltres?", es pregunten de manera retòrica.

El col·lectiu al·ludeix a què sense les kellys el turisme no seria possible, per la qual cosa reclama que desapareguin les externalitzacions de la seva activitat. En aquest sentit, les kellys recorden que entre les seves reivindicacions, s'hi troben la millora de la prevenció dels riscos laborals, el reconeixement de les malalties professionals i la rebaixa de la jornada. Les seves condicions precàries encara s'agreugen durant els mesos d'estiu.

Les Kellys: "Amb els contractes a través d'una empresa de serveis, cobrem de mitjana de 200 euros menys que si estiguéssim en plantilla"

Externalització i vacants

En una línia similar, les Kellys Barcelona, una altra entitat que des de fa més d'una dècada està reivindicant la millora de les condicions laborals de les cambreres d'habitacions, posen el focus en l'empitjorament de la seva activitat. "Amb els contractes a través d'una empresa de serveis, arribem a cobrar una mitjana de 200 euros menys al mes respecte una cambrera de pisos que estigui en plantilla". Davant d'aquesta realitat, en un manifest recent defensaven "les vagues cronificades i irresolubles que empenyin cap a un canvi de paradigma".

Aquestes condicions laborals ja han tingut la seva translació en el sector hoteler. L'avís prové de la Federació d'Hostaleria i Turisme de Girona, que admet que enguany ha intentat cobrir 8.000 llocs de treball i només ho ha aconseguit amb 2.000. El president de l'entitat, Antoni Escudero, lamenta que "hagin quedat vacants tres de cada quatre ofertes en un sector que representa més del 20% del PIB de Girona". Així, considera que la situació ha passat de ser conjuntural a estructural.

De fet, algunes empreses turístiques ja han modificat els serveis i horaris que ofereixen per la manca de personal. Aquesta situació es dona en un entorn marcat per uns sous baixos, unes condicions laborals precàries i uns horaris que dificulten la conciliació familiar. A l'altra banda, les companyies asseguren que les estades dels turistes són més curtes i els turistes gasten menys. Tot i les dades de rècord de pernoctacions durant el mes de juliol a Catalunya i les pujades de preus dels establiments hotelers, sembla que l'estiu ha tornat a evidenciar els dèficits crònics d'un àmbit d'activitat que genera una part important de la riquesa de l'economia catalana.