Miguel Fadrique: "No es pot solucionar el problema de l'habitatge sense solucionar el problema dels salaris"

Miguel Fadrique, secretari general de la Confederació General del Treball (CGT), un dels sindicats convocants de la vaga general de l'11 de novembre, té molt clar que aquest dia no acaba res, sinó que més aviat comença tot. Autocrític amb el paper dels sindicats, però també crític amb el Govern espanyol, Fadrique assumeix que la convocatòria de l'11-N "arriba tard". En tot cas, confia que aquesta mobilització serveixi per posar en pràctica "un procés de lluita". "Creiem que les mobilitzacions d'aquest dia seran històriques", augura el dirigent de la CGT. "Aquest dia ha de ser l'inici d'unes mobilitzacions que solucionin per fi el problema de l'habitatge i el problema dels salaris", afegeix Fadrique. [Veure Vídeo]

Per què una vaga general i per què ara?

La pregunta gairebé hauria de ser per què no. Crec que hi ha motius suficients, i més en l'actual context de crisi de l'habitatge, per convocar una vaga general. I per què ara? Segurament la resposta sigui que aquesta vaga general arriba tard, però hi ha hagut un esclat social pel cas de la Maricarmen que ha posat en context la vaga i entenem que aquest és el moment perfecte de tirar-la endavant.

Molts retreuen als sindicats convocants de la vaga anar a remolc de la mobilització social. Vostè mateix ha reconegut que aquesta aturada arriba tard.

Convocar una vaga general, treballar-la i que tingui èxit no és gens fàcil. No es pot convocar així com així: cal buscar el moment perfecte. És veritat: el problema de l'habitatge afecta des de fa moltíssims anys a la classe treballadora de l'Estat espanyol i arribem tard. Potser no s'han donat les circumstàncies, segurament perquè la classe treballadora estava una mica endormiscada, però entenem que ara sí que es donen les circumstàncies. Nosaltres treballem amb el Sindicat de Llogateres des de fa moltíssims anys i el que fem des de la CGT és respondre precisament al que el carrer ens estava demanant, ni més ni menys.

En quina mesura pot influir la vaga general en el resultat de les eleccions del 29 de novembre?

No és que no ens importi el resultat de les eleccions, però nosaltres deixem clara la nostra postura en el lema que hem escollit per a la vaga: Estem contra tota classe política. El resultat electoral no variarà la postura de la CGT respecte a l'habitatge ni respecte al tema salarial, que és una de les exigències d'aquesta vaga, ni tampoc variarà la nostra resposta davant qualsevol injustícia social, hi hagi qui hi hagi al Govern i sigui del color que sigui.

No li preocupa l'arribada de la ultradreta al Govern espanyol?       

Evidentment, la possible arribada de l'extrema dreta al Govern és preocupant, sobretot per a la classe treballadora. Des de la CGT respondrem si aquesta tessitura arriba a donar-se.

El president de la patronal, Antonio Garamendi, diu que aquesta és "una vaga electoral".

Sobre la vaga i les eleccions hi ha dues maneres de veure-ho: hi ha qui pot considerar que la vaga s’ha convocat per les eleccions, o bé es pot veure com que les eleccions s’han convocat per la vaga. La veritat és que, abans que el president del govern sortís a anunciar que convocava eleccions, la paraula «vaga» ja sonava i ja hi havia un esclat social. De fet, nosaltres ja havíem anunciat públicament que tiraríem endavant amb aquesta vaga i que parlaríem amb el Sindicat de Llogateres per buscar una data i treballar-hi. Després van arribar les eleccions. Cadascú mira i utilitza les coses com vol. Entenc que hi hagi una part de la societat, sobretot l’empresarial, que estigui buscant arguments per intentar desvirtuar la vaga. Garamendi fins i tot ha arribat a dir que intentaria il·legalitzar-la, tot i que després s’ha fet enrere perquè sap que no té cap mena d’opció legal.

"Al Govern autoproclamat com el més progressista de la història li ha faltat fer polítiques progressistes"

El Govern, no obstant, no sembla sentir-se incòmode amb aquesta aturada laboral. Això no resta credibilitat a aquesta convocatòria?      

Nosaltres ho tenim clar: aquesta convocatòria és contra tota classe política. Cap partit, quan ha estat en el poder i quan no, ha fet absolutament res per solucionar el problema de l'habitatge i el problema dels salaris. Per molt que hagi pujat el Salari Mínim Interprofessional (SMI), ha pujat moltíssim més el cost real de la vida. No es pot solucionar el problema de l'habitatge sense solucionar el problema dels salaris. Si no solucionem les dues coses de manera conjunta i només posem un pegat a una i a una altra, el problema seguirà existint. El dia 11 de novembre és el primer dia d'un gran calendari de lluita per solucionar aquest problema d'una vegada per totes. Aquest dia ha de ser l'inici d'unes mobilitzacions que solucionin per fi el problema de l'habitatge i el problema dels salaris en aquest país.

La CGT espera una gran mobilització el 11-N?

Creiem que les mobilitzacions d'aquest dia seran històriques. Treballarem perquè l'aturada sigui absolutament total i que es paralitzi completament el país. La vaga és la major eina que té la classe treballadora per exigir solucions als seus problemes. I sobretot esperem que hi hagi una gran mobilització perquè al final l'habitatge i els salaris afecten a tothom. Si a un no li afecta directament, el més probable és que afecti al seu fill, al seu germà, a un amic o, en definitiva, a qualsevol que persona que tingui al voltant. Llavors, també és una qüestió de solidaritat.

Quines mesures concretes proposa la CGT?

La primera és el control absolut dels preus de lloguers, però també de les hipoteques. No podem permetre que segueixi havent-hi lloguers desorbitats a l'Estat espanyol. I si no hi ha un enorme parc públic d'habitatges, el problema de l'habitatge seguirà afectant a la classe treballadora. 

Pel que fa als salaris, des de CGT considerem fonamental que les pujades dels salaris s'emmotllin a la pujada real dels preus i no solament a l'IPC, perquè la pujada de l'IPC no té absolutament res a veure amb el que pugen la cistella de la compra i les nostres despeses diàries. En la mesura en què els salaris no es vinculin a la pujada dels preus, la classe treballadora seguirà perdent diners any rere any, i al final això derivarà en què no puguem pagar les hipoteques ni els lloguers.

Quins errors creu que ha comès l'esquerra en aquests vuit anys de Govern per arribar a aquesta situació?

A l'autoproclamat Govern més progressista de la història li ha faltat precisament fer polítiques progressistes. Si no, segurament no estaríem en la tessitura de tenir un govern d'extrema dreta a partir del dia 29 de novembre. Nosaltres, com ja diem, estem contra tota classe política, però sí que és veritat que el mínim que esperes d'un govern que s'autoproclama com el més progressista de la història és precisament que faci polítiques progressistes. I no n'ha fet absolutament cap. No ha fet absolutament res per solucionar el problema de la vivenda. Ni tan sols ha estat capaç de forçar els governs autonòmics, que tenen les competències.

Els ha faltat força als sindicats per exercir més pressió sobre el govern en aquests anys?

Una organització sindical ha de fer autocrítica sempre, sobretot els seus dirigents, aquells que estem al capdavant. Però en el cas de la CGT hem convocat durant els últims vuit anys quatre vagues generals, dues pel dret de la de les treballadores i de les dones i dues per Palestina i Gaza. A més, la CGT ha liderat sistemàticament durant els últims anys vagues sectorials. Any rere any seguim sent l'organització que més vagues convoca. En aquest sentit, a la CGT creiem que fem els deures dia a dia. Però, és clar, tenim la força que tenim i arribem fins on arribem. Sabem que no tenim la mateixa força de mobilització que tenen altres organitzacions que compten per milions els seus afiliats, però bé, no som ells ni ens comportem com ells ni tampoc volem ser-ho. Sempre es pot millorar i sempre és bona la crítica, però també creiem que aquí hi ha hagut falta d'acció directa per part d'uns sindicats que entenem que, com que estaven els seus o els que anomenen els seus al Govern, no s'han mogut tot el que s'havien de moure.

Com són llavors les relacions de la CGT amb els dos grans sindicats, CCOO i UGT?

Les nostres relacions amb els dos grans sindicats d'aquest país no són bones. Són nul·les. Ara, per exemple, sí que està havent-hi contactes i reunions a nivell territorial i a nivell local per organitzar el tema de mobilitzacions, però a nivell general les nostres relacions són nul·les.

"L'11 de novembre suposa l'inici d'un camí de lluita i mobilitzacions"

Quines són les claus perquè la vaga de l'11-N triomfi? Quins sectors haurien de parar perquè tingui èxit?

Voldríem parar en tots els sectors, des de les grans factories de l'automoció o l'aeronàutica fins als centres de treball de telemàrqueting que també són importants. Però sempre hi ha sectors principals en els quals cal posar l'accent, com el transport o el sector dels serveis públics, perquè al final són els que més afecten la ciutadania i els que més surten a les notícies. Però en el fons, qualsevol empresa i qualsevol treballador i treballadora que pari ajuda a que aquesta vaga sigui un èxit.

Creu que aquesta vaga pot suposar un punt d'inflexió?

Si la vaga de l'11 de novembre és un èxit, com creiem que serà, hauria de servir, i subratllo el de hauria, perquè es prenguessin les mesures necessàries per solucionar el problema tant de l'habitatge com dels salaris. Però sabem que no serà així, perquè passi el que passi el 29 de novembre, si guanya la dreta sabem que no faran absolutament res de l'habitatge i si guanyen els que actualment estan, sabem que el que facin no suposarà la solució final del problema. El que hem de tenir ben clar les organitzacions convocants i els que facin la vaga de l'11 de novembre és que aquest dia suposa l'inici d'un camí de lluita i mobilitzacions. No serveix de res moure's només un dia. Hi haurà un procés de lluita i, segurament, quan acabi l'11 de novembre haurem de començar a buscar una altra data per a una altra vaga i per a seguir lluitant per l'habitatge i pels salaris en aquest país; si no, no se solucionarà absolutament res.

"A la dreta i a la ultradreta les campanyes electorals se'ls fan llargues"

Encara que diu que la CGT està en contra de tota classe política, com veuen les eleccions des de la CGT? Com veuen la desunió en l'esquerra alternativa?

El nou ridícul que ha fet l'esquerra, perquè crec que no se li pot dir d'una altra manera, no ajuda al fet que precisament aquells que creïn en aquest sistema democràtic s'animin a anar el 29 de novembre a votar. Tot i així, bé, crec que a la dreta i a la ultradreta les campanyes electorals se'ls fan llargues perquè solen tenir la boca molt grossa. Si tu veus les enquestes, és dramàtic el que es preveu, però d'aquí al 29 de novembre poden passar moltes coses.

El tràgic accident a Urda obliga a replantejar-nos el model ferroviari?      

L'accident d'Urda és un símptoma més del portem denunciant des de CGT des de fa anys, el deteriorament del concepte de ferrocarril públic i social de mans de governs que prevalen els negocis per construcció i manteniment abans que el propi dret a la mobilitat.

Als sindicats tampoc els ha agradat gaire que s'insisteixi en l'error humà.

Ens sembla indignant posar el focus en un treballador, com s'està fent per part dels responsables polítics. Passa sempre, amb tots els partits. A Angrois ja es va culpar el maquinista filtrant-se dades de tota mena. En aquest cas han filtrat algunes converses que haurien d'haver quedat custodiades fins a ser reclamades per un jutge, amb l'objectiu d'assenyalar al treballador, i ja de pas per introduir un error humà com a causa de l'accident a nivell mediàtic. Però nosaltres no caurem en aquest argumentari perquè des de fa dècades denunciem que això podia passar per l'adopció d'un model basat en l'AVE.

Veure el vídeo de l'entrevista completa a Miguel Fadrique.