Més de 50 denúncies per esquivar la llei i anunciar lloguers per sobre del preu de referència

La Llei 11/2025 de mesures en matèria d'habitatge i urbanisme a Catalunya, en vigor des de l'1 de gener de 2026, regula estrictament els lloguers temporals i d'habitacions per evitar el frau en les zones considerades com a tensionades. Per evitar aquestes irregularitats, la norma exigeix justificar documentalment la causa temporal i limita el preu total del lloguer per habitacions a l'índex de referència. 

Però com diu la dita popular, feta la llei, feta la trampa. Ja amb la regulació anterior, determinats operadors del mercat immobiliari, com fons d'inversió i plataformes aprofiten les escletxes per publicar ofertes i anuncis amb preus per sobre del que permet la normativa. 

Així ho assenyalen entitats com el Sindicat de Llogateres, que ha presentat més d'una cinquantena de denúncies, que corresponen a 35 immobiliàries, davant l'Agència Catalana de l'Habitatge i l'Agència Catalana de Consum. Aquests actors continuen desenvolupant pràctiques abusives gràcies a la indefinició jurídica de fórmules com els lloguers d'habitacions o de temporada.

Un dels portaveus del Sindicat, Enric Aragonès, demana que "l'Administració sigui proactiva i no vagi a remolc, actuant només quan rep denúncies d'entitats com la nostra". Darrere d'aquests incompliments, hi ha la manca d'efectius al cos d'inspectors d'habitatge per revisar la normativa. De fet, a finals de l'any 2025, quan es va presentar la llei, la Generalitat va garantir que es disposaria d'un centenar, quan ara només n'hi ha 10.

Més enllà de la manca d'efectius, Aragonès insta a què el Govern impulsi eines com els programes informàtics automàtics que detectin els incompliments. "Les immobiliàries i els arrendadors que no ho fan bé han de tenir la sensació que tenen l'Administració a sobre", demana. Ara mateix, tot i que existeix un règim sancionador per aquests casos d'ofertes de lloguer que es publiciten amb preus per sobre de l'índex de referència, no s'acaba actuant, segons el sindicat.

La lluita contra les compres especulatives  

Davant d'aquesta deixadesa, Enric Aragonès lamenta que es transmeti un missatge d'impunitat. "Els inversors opten pels colivings, el lloguer per habitacions o les residències d'estudiants camuflades. Totes elles permeten, a hores d'ara, posar el preu que vulguin". En aquest sentit, critica les operacions de compres especulatives que "només serveixen per obtenir rendibilitat i ni produeixen ni donen valor afegit al territori".

En un manifest impulsat pel Sindicat de Llogateres, al qual s'han adherit més d'un centenar de plataformes i organitzacions, que representen més de 7.000 entitats, s'exigeix acabar amb l'escletxa dels lloguers de temporada. A més, pressionen perquè aquest mes s'aprovi al Congrés dels Diputats una reforma legislativa de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) que protegeixi definitivament les llars. 

Entre les mesures que incorporaria es troben una llei que reguli els lloguers temporals i d'habitacions a tot l'Estat i l'articulació d'una prórroga obligatòria als contractes de lloguer vigents, fet que donaria estabilitat a les 155.000 llars catalanes a qui se'ls finalitza enguany.

En relació amb la moratòria de desnonaments i anul·lació d'alguns mecanismes d'intermediació previs inclosos en la Llei d'Habitatge (2023) per part del Tribunal Constitucional, des de l'Observatori Desca es mostra preocupació per les seves conseqüències socials, concretades en una hipotètica onada de desallotjaments. L'entitat urgeix a "preveure i tenir preparades mesures alternatives i de reallotjament que assegurin la protecció de les famílies afectades".

Segrest de l'habitatge  

Per altra banda, la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), en un informe presentat a finals de l'any passat, alerta d'una bombolla especulativa amb l'habitatge que "colonitza" progressivament tot Barcelona. Segons alerten, a la capital catalana hi ha més de 600 promocions especulatives, que s'agreuja amb "el segrest" de l'habitatge per destinar-lo a lloguer de temporada i un parc insuficient d'Habitatges de Protecció Oficial (HPO).

Com a mesures correctores, la FAVB reclama eliminar el lloguer de temporada, retallar privilegis fiscals a les societats d'inversió i més recursos per a un parc assequible. En el cas del lloguer de temporada, la federació adverteix que, a hores d'ara, aquest representa ja el 80% de les ofertes dels portals immobiliaris, substituint el turístic i desplaçant el regulat.

Les dades que tenen les entitats en defensa dels llogaters, extretes de l'Institut Català del Sòl (Incasòl), mostren com la proporció de contractes de temporada han passat del 0,8% el 2021 al 10% el 2024. Només en el darrer any analitzat, van augmentar un 44%, suposant un 20% del total de contractes signats a ciutats com Barcelona.

Aquesta fórmula ha permès incrementar preus sense límit i ha generat un incentiu per substituir llogaters amb contractes habituals per lloguers temporals o d'habitacions. Paral·lelament, alguns estudis conclouen una fugida dels inversors des del sector residencial (habitatge) fins als hotels, oficines o residències d'estudiants. De fet, alguns fons com Blackstone o Cerberius estan desinvertint a Catalunya per les limitacions a les pràctiques especulatives que dibuixa la nova llei del lloguer.