"La immigració no crea feines precàries, només ocupa el lloc que el model li té reservat": la rèplica d'Idra a l'informe que ha sacsejat l'economia catalana

"Per què l'economia catalana creix però no ho notem a les nostres butxaques?". És la pregunta que es fan milers de ciutadans de peu que viuen i treballen a Catalunya i que ha intentat respondre l'informe Fènix, que ha sacsejat la societat catalana, sobretot alguns sectors del teixit empresarial català. A grans trets, l'estudi conclou que els sectors amb els salaris més baixos no generen prou ingressos fiscals per sostenir els serveis públics més bàsics de què gaudeixen els mateixos treballadors, majoritàriament migrants. 

Elaborat pels economistes Xavier Cuadras, Modest Guinjoan i Miquel Puig, l'informe pretén confrontar el "cert triomfalisme" que hi ha en les xifres macroeconòmiques oficials dels últims anys però té "forats i identifica erròniament les causes del problema", conclou l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Tot i compartir-ne la diagnosi general, l'entitat considera que l'enfocament desplaça el focus cap als treballadors migrants en lloc de qüestionar els sectors econòmics, com el turisme de sol i platja i la indústria càrnia, que generen precarietat.

Rubén Martínez, 
codirector de l'IDRA, afirma en declaracions a Públic que el model econòmic català se sustenta sobre "sectors de baixa productivitat", com el turisme o la indústria agroalimentària intensiva, que depenen d’una mà d'obra mal remunerada i sovint migrant. El centre del debat, afirma, no hauria de situar-se en el perfil dels treballadors, sinó en la naturalesa del sistema productiu que necessita salaris baixos per mantenir la seva rendibilitat. 

Una de les principals discrepàncies gira al voltant del concepte de "salaris altament subvencionats". L'informe considera que aquelles feines amb sous inferiors als 29.000 euros anuals acaben costant més a l'Estat del que aporten en impostos i cotitzacions. Una afirmació que l'Idra matisa: "Si una empresa paga un sou tan baix que no genera prou recursos per finançar els serveis públics dels treballadors, el qui se'n beneficia no és el treballador, sinó l'empresa, que externalitza sobre la societat allò que hauria de pagar en forma de salari digne".

"No són salaris altament subvencionats, sinó un subsidi encobert al capital de baixa productivitat que té com a condició el treball barat"

Per això, Martínez apunta que no es tracta de "salaris subvencionats", sinó d'un "subsidi encobert al capital de baixa productivitat que té com a condició el treball barat". El codirector d'Idra considera que parlar de "salaris subvencionats" és "una manera no innocent d'invertir el subjecte", és a dir, de desplaçar la responsabilitat dels sectors econòmics cap als treballadors.

Sobre el salari mínim, Martínez defensa que no s'hauria d'entendre com un cost, tal com considera Foment o la patronal, sinó com una inversió per transformar el model econòmic i augmentar la productivitat. Defensa que apujar-lo hauria d'anar lligat a una reestructuració planificada dels sectors econòmics. "Salaris més alts portarien a més productivitat i obligarien a abandonar activitats basades en precarietat, subsidis públics i baixa qualitat productiva", apunta.

Crítica a l'associació immigració-precarietat

Idra també qüestiona la manera com l'informe aborda la immigració. Tot i reconèixer que evita culpabilitzar directament les persones migrants de la precarietat, Martínez critica l'associació que fa entre immigració, treball precari, baixa qualificació i cost pels serveis públics. "Les feines precàries ja existien. La immigració no les ha creat, només ocupa el lloc que el model li tenia reservat", afirma l'entitat. 

Martínez sosté que aquesta associació és falsa perquè, segons diu, existeix una "sobrequalificació" de la població migrant que arriba a Catalunya. "No cobren menys perquè aportin menys valor, sinó perquè el model els assigna les pitjors condicions laborals. Tenen qualificacions sovint superiors a les dels autòctons, però se'ls ha reservat les pitjors feines", sosté Martínez.

"Les feines precàries ja existien. La immigració no les ha creat, només ocupa el lloc que el model li tenia reservat"

Segons dades recollides a l'estudi El preu del prejudici, Espanya és, juntament amb Itàlia, un dels països europeus amb més treballadors estrangers sobrequalificats. Prop del 50% desenvolupen feines per sota del seu nivell formatiu. Martínez també rebutja la idea que "sobreconsumeixin" serveis públics i argumenta que, en ser majoritàriament població jove i activa laboralment, aporten més del que reben.

La indústria càrnia, a debat

Quan parlem de sectors "subvencionats" i amb treballadors precaris i d'origen migrat, parlem sobretot de l'agroalimentari, especialment la indústria porcina intensiva. L'informe Fènix calcula que els macroescorxadors reben una subvenció indirecta d'uns 9 euros per tona de carn produïda. Però, segons l'IDRA, aquesta xifra només reflecteix una part mínima dels costos reals assumits de manera col·lectiva.

L'entitat denuncia que el sector porcí industrial es beneficia no només de subvencions europees, sinó també de recursos ambientals explotats sense compensació i de mà d'obra barata. Cita dades segons les quals les macrogranges consumeixen anualment uns 25.000 milions de litres d'aigua, una quantitat equivalent al 40% del consum domèstic de Barcelona.

L'Idra també alerta que la indústria és responsable de la contaminació per purins de les aigües subterrànies i d'una quarta part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle vinculades al sector. Una problemàtica que entitats com el Grup de Defensa del Ter fa anys que denuncien. 

"És més barat planificar una transició cap a un altre model productiu que mantenir l'actual indústria porcina catalana"

Tot plegat, assegura l'entitat, permet sostenir uns beneficis extraordinaris concentrats en poques empreses: cinc grans companyies van facturar més de 10.700 milions el 2024, mentre tres escorxadors concentren el sacrifici del 60% dels porcs de Catalunya. "Darrere l'aparença de granges familiars hi ha un model concentrat i controlat per grans oligopolis", apunta Martínez. 

Segons Martínez, és "més barat" planificar una transició cap a un altre model productiu que mantenir l'actual indústria porcina catalana, però considera que els governs no intervenen perquè el sector és "too big to fail", és a dir, "massa gran per deixar-lo caure", tot i que creu que això només està ajornant una crisi social, econòmica i ecològica que veu inevitable.

Més enllà de la construcció d'habitatge

Pel que fa a l'habitatge, l’Idra considera que l'informe cau en el simplisme quan situa la construcció de nous pisos com a principal resposta a la crisi residencial. L'entitat adverteix que el problema no és només la manca d'oferta, sinó la rendibilitat econòmica del mercat immobiliari. "Es poden construir molts habitatges, però si continuen entrant al mercat com a actius d'inversió i no com a espais per viure-hi, els preus no baixaran", resumeix.  

Davant aquest escenari, l'IDRA proposa un paquet de mesures orientades a transformar l'economia catalana. Entre les principals iniciatives hi ha la limitació de la compra especulativa d'habitatge, vinculant el dret d'adquisició a l'arrelament i a l'ús residencial, seguint models aplicats en països com Dinamarca o Singapur.

També reclama ampliar el parc públic d'habitatge, mobilitzar pisos buits i restringir els usos no residencials. A nivell econòmic, defensa redirigir subvencions i bonificacions cap a petites i mitjanes empreses, així com cap a projectes productius orientats a generar ocupació estable i habitatge assequible.

"Economistes de la banda socialdemòcrata o socioliberal veuen que els sectors mal remunerats són un problema"

Finalment, l'entitat aposta per revertir la concentració empresarial i impulsar noves infraestructures públiques vinculades a una economia més sostenible i territorialitzada. Entre els exemples que planteja hi ha Mercabesòs, un node de distribució alimentària destinat a connectar la producció local amb el consum de proximitat.

Tot i les discrepàncies, Martínez creu que l'elaboració de l'Informe Fènix és un "primer pas" per iniciar la transició cap a un altre model econòmic i un símptoma "que alguna cosa està canviant". El codirector d'Idra interpreta la seva publicació com un senyal que una part de l'establishment econòmic comença a moure posicions. "Economistes de la banda socialdemòcrata o socioliberal veuen que els sectors mal remunerats són un problema".