L'elevat cost de la vida obre una esquerda en el relat econòmic de la dreta: la intervenció pública suma suports també entre el votant conservador

El discurs favorable al lliure mercat topa amb una realitat cada vegada més difícil d'ignorar: una part important de la població no arriba a final de mes tot i tenir feina. El malestar pel cost de la vida també travessa les fronteres ideològiques i posa en qüestió la idea que les polítiques d'intervenció econòmica per contenir l'encariment dels béns essencials només troben suport entre els votants d'esquerres. Un informe de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA) constata que aquestes mesures tenen un suport cada vegada més alt entre els votants de partits de dretes.

L'estudi, Un model econòmic que no arriba a final de mes, es basa en una enquesta a 1.850 persones realitzada el juliol d'aquest any, per tant, molt abans de l'esclat de les protestes per l'habitatge i encara més lluny de la convocatòria d'eleccions generals. L'informe analitza com viu la població l'encariment del cost de la vida i quines solucions defensa, sobretot pel que fa a l'habitatge, l'alimentació, l'energia i la fiscalitat.

Les dades dibuixen una distància cada vegada més gran entre l'evolució de l'economia en termes macro i la capacitat de les llars per sostenir les despeses quotidianes. Entre el 2015 i el 2025, el preu dels lloguers ha augmentat un 86%, el de compra de l'habitatge un 80% i el dels aliments un 45%. En canvi, el salari mitjà va créixer un 25%. Només el 13% de la població afirma viure còmodament i poder estalviar de manera regular, mentre que un 49% diu que, com a màxim, pot cobrir les necessitats bàsiques.

El suport a l'alça de la intervenció pública 

L'informe identifica una bretxa entre el suport que reben les mesures d'intervenció pública i les propostes que confien en el mercat per resoldre els problemes econòmics. Les primeres, que inclouen el control de preus, la limitació de l'especulació o una participació més activa de l'Estat en la provisió de béns essencials, obtenen un suport del 69,2%. Les mesures basades en la desregulació i el foment de la competència es queden en el 53,1%.

Segons l'IDRA, les propostes d'intervenció pública aconsegueixen un suport del 63% entre els votants del PP i Vox. En canvi, les mesures basades en el lliure mercat obtenen un suport d'entre el 28% i el 43% entre els blocs d'esquerres (PSOE i Front Ampli). Un dels exemples més clars és l'alimentació. El 82,5% de les persones enquestades considera una bona idea establir topalls als preus dels aliments en moments de crisi, mentre que el 80,5% dona suport a crear un sistema públic de distribució d'aliments al marge de les grans cadenes comercials. Les dues propostes són també les que més persones situen entre les seves cinc prioritats.

El suport als topalls de preus és transversal i la diferència entre blocs polítics és de només 14 punts percentuals. Alhora, aproximadament tres de cada quatre votants del PP i Vox donen suport tant als topalls en situacions de crisi com a la distribució pública d'aliments.

L'habitatge, el principal front de la crisi

L'habitatge, una de les principals preocupacions dels ciutadans de l'Estat i una de les principals fonts de desigualtat, també mostra aquesta tendència. En deu anys, el preu dels lloguers ha augmentat un 86%, més de tres vegades el creixement dels salaris. A l'hora de cobrir necessitats bàsiques, segons l'estudi, un 65,3% dels llogaters només pot assumir aquestes despeses, davant del 44% de les persones que tenen un habitatge en propietat. A més, un 21,6% de les persones que viuen de lloguer no arriba a cobrir-les o ho fa amb prou feines, una situació que afecta el 8% dels propietaris.

En aquest context, segons els càlculs de l'informe a partir d'un experiment amb programes electorals hipotètics, un programa que proposa ampliar el parc públic obté set punts més de probabilitat de vot que un programa de referència basat en la desregulació i les rebaixes d'impostos. Prohibir l'especulació immobiliària suma tres punts. La proposta augmenta 10,1 punts la probabilitat declarada de votar entre els votants del PSOE i 9,1 punts entre els del PP. Entre els votants de Vox, ampliar el parc públic també és l'opció més valorada, tot i que la distància entre la proposta preferida i la menys valorada és de només 4,5 punts.

Més impostos als grans propietaris i a les rendes altes

La fiscalitat és un altre terreny on les demandes d'intervenció pública obtenen un suport ampli. L'informe recull que el 66% de la població defensa gravar progressivament els ingressos del lloguer en funció del nombre d'habitatges que es posseeixen. A més, més de la mitat dels votants del PP i Vox dona suport a un impost progressiu sobre l'acumulació d'habitatges, mentre que aquest percentatge se situa entre el 80% i el 84% entre els votants del PSOE i del Front Ampli.

La tendència s'estén a la fiscalitat sobre les grans fortunes. Set de cada deu persones enquestades consideren que el 10% més ric hauria de pagar molts més impostos. La proposta també obté el suport del 63% dels votants del PP i del 59% dels de Vox.

Pel que fa a la percepció de l'habitatge com una inversió, més del 60% dels votants del PP i Vox defensa la llibertat de comprar habitatges com a inversió, una posició que comparteix el 38,3% dels votants del PSOE i el 23,2% dels del Front Ampli.

Entre les mesures que proposa l'IDRA hi ha la d'establir un impost progressiu sobre l'acumulació d'habitatges a partir del tercer immoble: un 2% per als habitatges del tercer al cinquè, un 3,5% del sisè al desè i un 5% a partir de l'onzè. L'informe també planteja crear un sistema públic d'habitatge de 2,3 milions de llars en 20 anys i una empresa pública de construcció.

L'estudi també examina com es valoren les mesures impulsades pel Govern de coalició estatal. Un 34,5% de les persones enquestades considera que la pujada del salari mínim l'ha beneficiat, un 32,6% assenyala els descomptes i ajudes per a productes essencials, un 25,8% l’augment de les pensions i un 21% el control dels preus del lloguer. Al mateix temps, una part de la població tem perdre aquestes mesures en un hipotètic govern del PP i Vox, especialment les pujades del salari mínim i les ajudes als productes essencials.