La UE posa fi a l'era de les gangues digitals de Shein o Temu: però qui pagarà la factura?

Comprar en plataformes com Shein o Temu ja no sortirà tan barat. El Consell de la Unió Europea ha aprovat de forma definitiva aquest dimecres una reforma que canvia les regles del comerç electrònic tal com el coneixem. A partir d'ara, els paquets petits procedents de fora de la UE comptaran amb un aranzel de tres euros.

El nou aranzel de tres euros s'aplicarà als articles inclosos en paquets amb un valor inferior a 150 euros -que fins ara estaven exempts d'aquestes taxes- enviats directament a consumidors de la UE a partir de l'1 de juliol de 2026. Es tracta d'una mesura temporal que es mantindrà fins a l'1 de juliol de 2028, quan s'espera que entri en funcionament el nou Centre Aduaner de Dades de la UE, i a partir d'aquí el dret passarà de ser provisional a una taxa duanera normal.

La clau, i també l'element més controvertit, està en com s'aplicarà el nou dret. No es cobrarà per paquet, sinó per producte diferent, ja que no importa quantes unitats es comprin d'un mateix article, sinó quants articles diferents inclogui la comanda. Per exemple, si comprem dues fundes iguals per al mòbil la taxa serà de tres euros addicionals. Mentre que si demanem deu productes diferents d'un euro cadascun suposaran 30 euros en drets de duana -tres euros de taxa per cadascun-, la qual cosa elevaria el cost final de la comanda fins als 40.

Brussel·les justifica la mesura com una resposta a l'allau de petits paquets que arriben diàriament, el 91% procedent de la Xina. Segons dades de la Comissió Europea, els enviaments de menys de 150 euros s'han més que triplicat Comisión Europea dos anys, passant de 1.200 milions d'euros el 2022 a 4.600 milions el 2024. L'objectiu oficial és frenar pràctiques fraudulentes com la fragmentació artificial de comandes per esquivar controls i garantir una competència més justa per als fabricants europeus.

Reuters recull que els minoristes europeus porten temps denunciant que l'absència d'aranzels afavoria a aquests gegants digitals, per la qual cosa han donat la benvinguda a aquesta nova taxa en considerar que és un pas cap a una competència més justa.

Des de les organitzacions de consumidors, la lectura és menys optimista. Per a Rubén Sánchez, portaveu de FACUA, l'impacte per al consumidor és evident per la pujada de preus. Des del seu punt de vista, la Comissió Europea presenta la mesura com una millora del control del mercat, però existeix el risc que es converteixi "en un simple peatge" que no vagi acompanyat d'una major vigilància. Sánchez reclama que el recaptat es tradueixi en una "inversió real en inspecció de productes", un àmbit que considera clarament infrafinançat malgrat l'alt índex d'irregularitats i productes perillosos que entren a la UE.

Per la seva banda, Greenpeace España celebra el nou aranzel com un primer pas per posar límits al model de consum de la moda fast fashion, però coincideix que la mesura "hauria de repercutir més en les empreses que en els consumidors". "Està bé posar mesures perquè les persones consumidores siguin conscients de l'impacte del consum de fast fashion, però no tota la responsabilitat pot caure sobre elles ja que són les marques les que ens han portat al fet que la moda ultraràpida generi el 10% de les emissions globals de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i consumeixi el 20% de l'aigua dolça", apunta Celia Ojeda Martínez, directora de l'àrea de Biodiversitat de l'organització, a Público.

Els ecologistes critiquen a més que la mesura afecti únicament els enviaments procedents de fora de la UE i no posi límits similars a les marques de moda ràpida que operen dins del mercat europeu. Encara que reconeixen que el nou aranzel pot actuar com a element dissuasori davant pràctiques com les compres compulsives o els anomenats hauls, l'organització insisteix que no n'hi ha prou. "Per a Greenpeace la proposta es podria millorar posant límits també a les empreses que han de transformar el seu model de negoci, amb mesures que fomentin una reducció de la producció de fins al 50%, una millora en la qualitat dels seus productes i una producció més propera i localitzada", reclamen.

A més, asseguren que s'han d'implementar més normatives perquè el sector tèxtil s'orienti cap a una veritable economia circular, cap a la slow fashion, la reparabilitat i la segona mà.

Si bé, des de la Federació de Consumidors i Usuaris (CECU) consideren que aquests aranzels poden beneficiar els consumidors, ja que facilita a les autoritats la detenció de productes perillosos a la frontera. "Avui dia, molts productes il·legals i barats passen inadvertits entre els més de 13 milions de paquets diaris arriben que arriben als controls aduaners a causa d'aquesta exempció, la qual cosa posa en risc la seguretat dels consumidors", expliquen.

Pel que fa als preus, asseguren que la UE ja va restablir IVA per als productes importats amb un valor inferior a 22 euros el 2021, i no s'ha observat cap augment significatiu de preus. "Les plataformes i venedors tenen en últim terme la llibertat de reflectir aquests costos en els seus preus finals, però aquesta és una decisió exclusivament comercial. No es tracta tant d'encarir el consum com de reflectir millor els seus costos reals i avançar cap a models de comerç electrònic més sostenibles i responsables", apunten.

Público s'ha posat en contacte amb Shein i Temu per conèixer la seva valoració a aquesta mesura. Al moment de publicar-se aquest article encara no havia rebut resposta.