Les collites agrícoles es recuperen de la sequera, tot i que els pagesos denuncien problemes estructurals

Després de tres campanyes amb la sequera com a protagonista, que va deixar tocades moltes explotacions, al límit de la supervivència, enguany, els pagesos catalans afronten un escenari amb un optimisme moderat a conseqüència de les pluges primaverals, el que es tradueix en unes collites acceptables. Tot i que les produccions sembla que vulguin acompanyar els agricultors, especialment en el sector de la fruita, aquests continuen advertint algunes dificultats estructurals, que es repeteixen any rere any. 

En les varietats de fruita de pinyol, reclamen autoritzacions per lluitar contra les plagues. En el cas del cereal, denuncien les pèrdues que provoquen les restriccions a la sega. Com a teló de fons, el debat sobre la desaparició d'un model d'agricultura familiar a Catalunya, pressionat pels costos i la viabilitat de les explotacions. En els conreus de vinya, olivera i ametlla, els pagesos encara miren al cel, ja que la collita s'inicia al final de l’estiu o a principis de la tardor.

La campanya catalana de fruita de pinyol es presenta amb perspectives molt més favorables que les de l'any anterior. Les previsions apunten que la producció de préssec i nectarina podria assolir les 422.870 tones, una xifra que suposa un augment del 13,5% respecte del 2025 i del 24% en comparació amb la mitjana registrada entre 2021 i 2025. En el moment de presentar les dades, la directora general d'Agricultura i Ramaderia, Rosa Altisent, va assegurar que es treballa en diferents línies d'actuació per consolidar aquesta recuperació productiva. Entre les mesures previstes, va anunciar la convocatòria d'una línia d'ajuts destinada a facilitar la instal·lació de xarxes antipedra als conreus amb l'objectiu de protegir les explotacions i garantir-ne la producció.

Respecte al catàleg de productes fitosanitaris per lluitar contra les plagues, Altisent va revelar que "mantenim contactes amb el Ministeri i la Comissió Europea per disposar de més eines per combatre malalties, ja que és clau per preservar la sanitat vegetal dels cultius, assegurar la viabilitat de les explotacions i aprofitar tot el potencial productiu de Catalunya".

Competència desigual

Justament, fa pocs dies,  la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) va reclamar l'autorització urgent de productes fitosanitaris que permetin fer front a les plagues que amenacen la pròxima collita. La principal preocupació del sector se centra en el pugó de la fruita de pinyol, després que l'insecticida més utilitzat contra aquesta plaga deixés d'estar autoritzat a escala europea el passat octubre. La FCAC denuncia "un tracte desigual, ja que països com França, Itàlia o Alemanya han aprovat excepcions temporals per continuar-ne l'ús".

Des de la Unió de Pagesos (UP), el sindicat majoritari al camp català, s'adverteix dels efectes greus del mal quallat en les plantacions de pereres. El fenomen ha provocat que una part important de les flors no hagin evolucionat correctament fins a convertir-se en fruit, fet que es tradueix en una notable reducció de la collita prevista. Paral·lelament, s'han afegit problemes en l'expansió del foc bacterià, una malaltia que compromet la viabilitat del cultiu de la pera. UP demana "definir un pla de reconversió per a les explotacions més afectades, orientat a facilitar la transició cap a altres cultius i garantir la continuïtat de l'activitat agrària en aquestes finques".

En el cas del cereal, la campanya de la sega es va iniciar a finals del mes de maig, unes setmanes abans per les altes temperatures prèvies. La recol·lecció va arrencar al sud de la comarca del Segrià. En aquella zona, els productors comenten que els rendiments es mantenen en nivells similars als de la campanya passada. Les produccions superen els 4.500 quilos per hectàrea, una situació que atribueixen a les abundants precipitacions registrades durant l'hivern i la primavera.

Les primeres varietats de cereal que entren en campanya són les d'ordi, mentre que en altres, com els blats, encara planeja l'interrogant sobre els efectes que pugui tenir en el conreu les calorades del mes de maig. En relació, amb la previsió de preus, se situen als 200 euros per tona, uns registres similars als de la passada campanya.

Manca de rendibilitat al cereal

Posant el focus en el cereal, l'organització Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) critica que es mantinguin les restriccions a la sega del cereal dins les Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) en una campanya marcada per l'avançament de la recol·lecció a causa de les altes temperatures. Així, detalla que el fet de no poder segar en el moment òptim provoca que el cereal romangui massa temps als camps, fet que impedeix que el gra acabi d'omplir-se correctament. 

Com a conseqüència, el cereal s'asseca prematurament, perd pes i es redueix el volum final de la collita, amb l'impacte corresponent sobre els ingressos dels agricultors. JARC lamenta que "aquesta pèrdua de rendiment posa en risc la viabilitat econòmica de moltes explotacions cerealistes ubicades en zones ZEPA". Per aquest motiu, reclama una revisió de les restriccions per adaptar-les a les circumstàncies excepcionals d'aquesta campanya.

En el cas de l'ametlla, la FCAC preveu que la producció d’ametlla d'aquesta campanya arribi a les 12.656 tones, cosa que suposa un increment del 7% respecte a l'any passat. El portaveu de la branca de la fruita de seca de l'entitat, Roger Palau, precisa que "aquesta podria ser la segona campanya consecutiva sense una incidència directa de la sequera ni episodis significatius de gelades". A més, les abundants pluges de l'hivern haurien contribuït a millorar l'estat dels conreus.

Les plagues, les restriccions en la sega i la manca d'eines per competir en igualtat de condicions centren les principals reivindicacions dels pagesos. A aquests reptes, s'hi sumen els efectes del canvi climàtic i l'augment dels costos de producció. El futur de l'agricultura familiar catalana continua, així, pendent de solucions que garanteixin la seva continuïtat.