La CGT reivindica a Barcelona "l'acció directa", mentre la Intersindical defensa l'1 de maig un "sindicalisme de confrontació" 

Centenars de persones s'han manifestat aquest divendres a Barcelona convocades per la CGT amb motiu de l'1 de Maig i amb el lema "any de revolucions i lluites". La marxa ha sortit dels Jardinets de Gràcia i ha avançat fins a la plaça Joanic, on estan previstos diversos parlaments.

Els participants han cridat lemes reivindicatius durant el recorregut, en una mobilització en què el sindicat ha posat l'accent en la pèrdua de poder adquisitiu, les dificultats d'accés a l'habitatge, el deteriorament dels serveis públics i la criminalització de la pobresa i de la protesta. A l'inici de la manifestació hi havia 700 persones, segons la Guàrdia Urbana.

En paral·lel, també al migdia, la Intersindical ha apostat per un "sindicalisme de confrontació" en la seva manifestació de l'1 de Maig a Barcelona. Així ho ha manifestat el seu secretari general, Sergi Perelló, en el marc de la concentració, que ha aplegat, segons la Guàrdia Urbana, unes 160 persones a la plaça Tetuan.

El secretari de Comunicació de la CGT de Barcelona, Pedro Ortiz, ha explicat que el sindicat llibertari surt al carrer l'1 de Maig "com ho fa al llarg de tot l'any" perquè considera que "la lluita ha de ser constant". De fet, ha reivindicat "l'acció directa", com una dels elements definitoris de l'organització. Ortiz ha destacat que la mobilització d'enguany vol commemorar dos 90 aniversaris: el de la Revolució Social del 1936, quan "el poble de Barcelona va aturar el cop feixista", i el de la publicació de la revista 'Mujeres Libres'.

Ortiz ha denunciat la "contínua precarització" que, segons la CGT, pateix la classe treballadora. Ha afirmat que les pujades de sou, "quan n'hi ha", no compensen l'increment del cost de l'alimentació, l'habitatge i els subministraments. També ha alertat del deteriorament de serveis públics "bàsics" com la sanitat i l'educació, que considera que haurien de contribuir a compensar aquest empitjorament de les condicions de vida.

El portaveu sindical ha assenyalat que la principal preocupació de la CGT és "l'empitjorament" de la situació de la classe treballadora, malgrat que, segons ha dit, la classe política "vol enganyar" assegurant que "tot va millor". En aquest sentit, ha posat com a exemple els desnonaments diaris i l'encariment de productes bàsics com l'alimentació, i ha reclamat "millores salarials i millores socials" que es tradueixin realment en una millora de les condicions de vida.

Ortiz ha defensat que els problemes els ha de resoldre la mateixa classe treballadora "amb participació directa" i no delegant-los en "representants externs" de la patronal o de la classe política. El sindicat també ha avançat que durant l'any continuarà organitzant actes vinculats als aniversaris del 1936, amb una cita destacada prevista el cap de setmana del 17, 18 i 19 de juliol a Barcelona.

La Intersindical vol un SMI de 1.500 euros

Pel que fa al a Intersindical, reclama un increment del salari mínim interprofessional fins als 1.500 euros, combatre l'especulació amb l'habitatge i que la Generalitat assumeixi una gestió integral de la xarxa ferroviària a Catalunya. Es tracta dels principals punts que han posat sobre la taula per millorar les condicions laborals dels treballadors, que han perdut poder adquisitiu per l'impacte d'unes polítiques "capitalistes neoliberals en fase agressiva".

El seu secretari general, Sergi Perelló, ha destacat que la situació de la classe treballadora s'ha vist afectada pels conflictes militars en curs, i que han sumat un canvi de paradigma del sistema productiu, que ha passat a ser especulatiu. "Els salaris han augmentat molt poc en els darrers 20 anys i el cost de la vida ha incrementat molt, amb una pèrdua del poder adquisitiu en què cada treballador ha perdut uns 6.000 euros", ha destacat.

En aquesta línia, ha apuntat que cada empleat genera uns 80.000 euros, mentre que el seu cost no arriba de mitjana als 40.000. "Demanem apujar el salari mínim interprofessional, perquè amb 1.221 euros no es pot viure a Catalunya, i demanem un mínim de 1.500", ha dit. 

Pel que fa a l'habitatge, ha denunciat que "ha deixat de ser dret" i ha passat a ser un negoci, sobretot amb l'aparició de les societats mercantils, l'any 2016, que va permetre la irrupció dels fons voltor. Així, ha reclamat més parc públic i mesures valentes per treure'l "de les grapes de l'especulació". "Apostem per un sindicalisme de confrontació que permeti defensar drets i mantenir-los, i conquerir-ne de nous", ha conclòs Perelló.