Dos anys de les eleccions municipals que van avançar el canvi de cicle polític a Catalunya

Les eleccions municipals celebrades el 28 de maig del 2023, ara fa dos anys, van començar a evidenciar el canvi de cicle en la política catalana, que han confirmat les següents cites amb les urnes: generals de dos mesos més tard, autonòmiques del maig del 2024 i europees del passat juny. A grans trets, l'actual mapa electoral surt d'aquells comicis. 

L'escenari dibuixat aleshores -i que es manté- es pot resumir amb els següents elements: el final de l'hegemonia independentista que va marcar el Procés, amb una forta caiguda d'ERC i una millora lleu -però insuficient- de Junts; la consolidació del PSC com a primer partit del país, que encadena victòries; una recuperació significativa del PP; el retrocés de l'esquerra alternativa que representen tant la CUP com els Comuns; i la confirmació de la presència de l'extrema dreta, tant l'espanyolista de Vox, com la independentista d'Aliança Catalana, que justament va irrompre en aquestes eleccions locals.

En un context de desafecció política que no s'ha atenuat -la participació va caure en més de nou punts, del 64,8% al 55,6%, i es van registrar 460.000 vots menys-, el PSC va imposar-se amb el 23,8% dels sufragis, gairebé dos punts més que el 2019, quan va quedar en segon lloc. D'aquesta manera, els socialistes confirmaven la seva recuperació i sumaven la segona victòria consecutiva després del triomf a les eleccions al Parlament del 14 de febrer del 2021, que posava punt i final a una sequera de 12 anys -des de les europees del 2009- i que ha tingut continuïtat a les següents generals, autonòmiques i europees.

El PSC va imposar-se amb 160.000 vots més que Junts i des d'aleshores ha reforçat la seva hegemonia

El partit de Salvador Illa sumaria 150 regidors més que quatre anys enrere i, sobretot, acumularia 160.000 sufragis més que Compromís Municipal, la marca que aglutinaria les candidatures de Junts, que va quedar en segona posició. El més important, però, és que arran d'aquests comicis, el PSC aconseguiria l'alcaldia de gran part de les principals ciutats catalanes.

Junts pràcticament va calcar el nombre de vots del 2019, amb uns 550.000, però gràcies a la menor participació va guanyar 2,5 punts de suport, fins el 18,4%. Ara bé, els resultats del partit de Carles Puigdemont no es poden qualificar d'especialment exitosos, ja que si bé va ser la força més votada a Barcelona -amb l'antic batlle Xavier Trias al capdavant- no aconseguiria l'alcaldia i tampoc va poder mantenir els governs de Girona i Reus, les principals ciutats a les seves mans en l'anterior mandat. D'aquesta manera, Sant Cugat del Vallès, amb 98.000 habitants, és el principal bastió municipal de Junts.

Els comicis locals de fa dos anys van marcar l'inici de l'enorme davallada d'ERC, que acabaria provocant una enorme crisi orgànica i una forta divisió que es visualitzaria en el congrés celebrat entre l'any passat i principis d'aquest, que va culminar amb el retorn d'Oriol Junqueras a la presidència. De tocar sostre en l'anterior cicle electoral i, per exemple, imposar-se a les municipals del 2019, els republicans van caure a la tercera plaça el 2023, després de deixar-se més d'un terç dels vots -més de 300.000- i més de sis punts de suport -del 23,5% al 17,3%-.

Les municipals del 2023 marquen l'inici de la davallada electoral d'ERC

A més a més, ERC va perdre les seves principals alcaldies -com Lleida i Tarragona- i Manresa, de menys de 80.000 habitants, passaria a ser la més important a les seves mans, gràcies a un pacte amb el PSC. A la ciutat de Barcelona ERC baixaria de 10 regidors i ser primera força a tot just cinc representants i ser quarta. Les successives eleccions generals, al Parlament i europees no farien altra cosa que aprofundir en la caiguda dels republicans, que l'any passat van perdre la presidència de la Generalitat, ara en mans del PSC.

Retrocés de la CUP i els Comuns, millora del PP

Tampoc la CUP ni els Comuns obtindrien uns resultats satisfactoris en aquella cita amb les urnes i la seva tendència posterior ha seguit a la baixa, malgrat la influència que tenen els segons al Parlament com a socis prioritaris del Govern d'Illa, juntament amb ERC. Els cupaires van perdre més de 40.000 vots -van quedar-se en 133.852, el 4,45% del total, quan venien de superar el 5%- i 35 regidors, per quedar-se amb 299.

Els anticapitalistes van seguir sense representació a grans ciutats com Barcelona, l'Hospitalet, Terrassa, Lleida o Santa Coloma de Gramenet i la van perdre a Tarragona. Com a contrapartida, van mantenir l'alcaldia de Berga i, sobretot, van aconseguir la de Girona, on van ser segona força com a integrants de Guanyem Girona i, posteriorment, van tancar un acord de govern amb ERC i Junts que va situar Lluc Salellas al capdavant del consistori.

L'alcaldia de Girona, principal èxit d'una CUP que no va aconseguir representació a Barcelona, Tarragona o Lleida

Pel que fa als Comuns, el 2023 van aconseguir evitar ruptures amb Podem -a diferència del 2019-, però això no va evitar-los anar a menys. Si el 2019 entre les dues forces havien superat els 10% dels vots -gairebé 360.000- i obtingut 276 regidors, fa dos anys van quedar-se en el 8,9%, els 267.000 sufragis i 244 representants. Després de retrocedir un regidor -i passar de 10 a 9-, BComú va quedar-se sense l'alcaldia de Barcelona, després de vuit anys on era el seu principal bastió, amb Ada Colau al capdavant..

Tampoc van poder retenir les de Montcada i Reixac i la de Sant Feliu de Llobregat -en aquest cas, compartida amb ERC-, que van passar al PSC. En canvi, sí que van retenir el seu feu històric del Prat de Llobregat, on l'espai governa des del 1979, prèviament sota les marques del PSUC i ICV. I va assolir la de Tortosa, amb Jordi Jordan, en una candidatura conjunta amb el PSC sota la marca de Movem, i gràcies a un acord amb ERC i la CUP, en detriment de Junts, la primera força.

En la dreta i l'extrema dreta espanyolista les municipals van suposar una reconfiguració que s'ha confirmat en les posteriors cites i amb la qual el PP ha recuperat la seva condició de primera força de l'espai a Catalunya, després d'una profunda crisi. Amb 196 regidors, el PP va triplicar el 66 obtinguts quatre anys enrere i, sobretot, recuperaria l'alcaldia de grans ciutats com Badalona -la quarta ciutat de Catalunya-, on Xavier García Albiol va arrasar amb una majoria absoluta de 18 regidors-, i Castelldefels -70.000 habitants-, amb Manuel Reyes. A les generals del juliol i, sobretot, a les eleccions al Parlament -on els d'Alejandro Fernández passarien de 4 a 15 diputats- el PP confirmaria la seva recuperació a Catalunya.

En la dreta i l'extrema dreta espanyolista hi va haver una reconfiguració dels partits, amb el PP recuperant-se, Vox consolidant i Cs desapareixent

L'extrema dreta de Vox es confirmaria com un actor polític a Catalunya, després d'estrenar-se a les generals del 2019 amb dos diputats. Als comicis al Parlament del 2021 va superar el 7,5% dels vots i va sumar 11 diputats, guarismes que gairebé va calcar tres anys després. Entremig, a les municipals va estrenar-se al mapa local català, amb 150.000 vots i 121 regidors i presència a bona part de les grans ciutats, començant per Barcelona i les altres tres capitals provincials. Dit amb altres paraules, la recuperació del PP no va anar en detriment de Vox. Ara bé, els dos s'han beneficiat de la desaparició de Ciutadans, que va estavellar-se a les urnes en caure dels 239 regidors del 2019 als 10 del 2023. L'any passat ja va esfumar-se del Parlament, on hi tenia presència des del 2006.

Finalment, els comicis locals d'ara fa dos anys també van suposar la irrupció de l'extrema dreta independentista, representada sobretot per Aliança Catalana, que amb Sílvia Orriols al capdavant va aconseguir l'alcaldia de Ripoll, una capital comarcal. Des d'aleshores no només s'ha consolidat -amb un fallit intent de moció de censura per part de l'oposició que no arribaria a materialitzar-se per decisió de Junts-, sinó que l'any passat aterraria al Parlament amb dos diputats -un dels quals, la mateixa Orriols- i les enquestes li preveuen un fort creixement, sobretot captant antic votants juntaires.

L'enorme poder del PSC

Les aliances postelectorals van tornar a evidenciar la distància entre Junts i ERC, una dinàmica que no s'ha reconduït des d'aleshores. La unitat independentista fa temps que és un miratge i tant republicans com juntaires no van tenir problemes en pactar amb altres formacions, sobretot amb el PSC, per tancar acords municipals o, supramunicipals, com a les diputacions.

L'hegemonia municipal del PSC és evident a les zones més poblades, fins al punt que des del juny del 2023 -quan es van conformar els nous ajuntaments- té l'alcaldia a 16 de les 25 ciutats més grans de Catalunya. Després de bàsicament resistir en els anys més intensos del Procés als seus històrics feus metropolitans, com l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Cornellà, Sant Boi o Rubí, entre d'altres, ara fa dos anys va recuperar l'alcaldia de Barcelona -per primer cop des del 2011- gràcies a una polèmica investidura de Jaume Collboni amb els vots de BComú i PP. També va tornar a liderar els governs de Lleida, Tarragona, Reus o Vilanova i la Geltrú, mentre que va consolidar el seu poder a Sabadell -hi té de nou majoria absoluta- i Mataró.

Els socialistes tenen l'alcaldia de 16 dels 25 municipis més poblats

Una força municipal que juntament amb la seva participació a l'executiu estatal i la presidència de la Generalitat obtinguda l'estiu passat han donat als socialistes catalans un poder institucional inèdit en la seva història.

D'entre les ciutats de més de 100.000 habitants, només Terrassa -amb l'exsocialista Jordi Ballart, de Tot per Terrassa, al capdavant-, Badalona -amb el PP de García Albiol- i Girona (amb el cupaire Lluc Salellas) no estan liderades pels socialistes. A banda de Sant Cugat del Vallès, les principals alcaldies de Junts són Vic i Figueres i cap de les dues arriba als 50.000 habitants, mentre que el poder municipal d'ERC té com a principal exponent Manresa i després hi apareixen Salt (Gironès) i Sitges (Garraf), ambdues a prop dels 35.000 veïns. Junts manté 10 alcaldies en capitals comarcals, mentre ERC en té vuit, però ambdues forces dominen bàsicament a la Catalunya interior i a la rural, lluny dels nuclis més poblats, una situació que dificulta que puguin competir amb la fortalesa actual del PSC.