La difícil relació entre Aragonès i la CUP, una qüestió de confiança

Fins a set vegades figura la paraula "confiança" a l'acord que Esquerra Republicana de Catalunya i la Candidatura d'Unitat Popular van establir per a la investidura de Pere Aragonès com a president de la Generalitat de Catalunya. Si se'n parla molt, la cosa va escassa assegura el refranyer. I aquests dies la relació entre ERC i la CUP té el dipòsit de la confiança amb la llum de reserva encesa després del rebuig dels anticapitalistes al primer pressupost d'una presidència d'Esquerra al Parlament actual. Els republicans volen mantenir viva la majoria independentista que formen ERC, Junts i la CUP, ni que sigui amb respiració assistida. Però Aragonès ho té clar, o la CUP facilita alguna votació clau per al Govern o haurà de donar per extingit el compromís adquirit per portar al Parlament una qüestió de confiança sobre la seva presidència el primer semestre del 2023.

"ERC es compromet a sotmetre a la consideració del Parlament de Catalunya la renovació de la confiança que hagi rebut -el president de la Generalitat- a la seva investidura abans d'acabar la primera meitat del 2023". Així especifica l'acord amb la CUP la qüestió de confiança, un mecanisme que, a diferència de la moció de censura, només pot posar en marxa el mateix Aragonès, però que comporta la convocatòria electoral automàtica en cas de perdre la votació al ple del Parlament. Però fonts d'Esquerra recorden que el document també inclou mecanismes i grups de treball per "permetre el seguiment detallat del grau d'execució dels compromisos adquirits, aspecte imprescindible per garantir l'estabilitat parlamentària i de govern que inclou totes aquelles iniciatives legislatives, inclosos els pressupostos, necessàries per a la implementació dels compromisos adquirits". Aquestes fonts consideren que hi ha una contradicció al rebuig de la CUP als pressupostos amb el contingut de l'acord ja que els nous comptes són considerats pels republicans com "una eina essencial precisament per poder executar molts dels compromisos establerts". Així les coses, hi ha la sensació al partit presidit per Oriol Junqueras que no hi ha cap avaluació en els òrgans i termes establerts que justifiqui el no als pressupostos de la CUP i que per tant cal "recompondre les confiança però de forma bilateral".

Reunions per recompondre les relacions

Com ja va avançar Públic, en els propers dies està previst que membres del Govern i dirigents d'Esquerra mantinguin contactes amb la direcció de la CUP per analitzar la situació de l'acord i les relacions entre les formacions independentistes. Sempre amb l'objectiu prioritari de mantenir viva la majoria independentista del 52%, apunten les fonts consultades. Aragonès, però, inicia aquestes converses amb dues noves condicions prèvies: el seu Govern ha demostrat que té alternatives a la CUP i pot aprovar els principals projectes amb En Comú Podem com ha passat amb els pressupostos, i fins i tot en algun cas amb el PSC encara que la relació incomodi molt més els dirigents d'Esquerra. I en segon lloc, la CUP ha de facilitar que prosperin algun dels temes estratègics per al Govern que estiguin en sintonia amb l'acord d'investidura. En cas contrari, el president es donarà per desvinculat del compromís de presentar la qüestió de confiança. Encara que això certificaria la ruptura definitiva del bloc independentista, un escenari que Aragonès vol evitar costi el que costi pel que insta la CUP a "explorar" com generar un "sistema de confiança mútues".

Per part seva, els anticapitalistes consideren que són projectes com el macrocomplex d'oci de Hard Rock Café o el dels Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, així com el vot favorable d'ERC als pressupostos generals de l'Estat els que generen desconfiances "en la determinació de confrontació amb 'Estat per exercir el dret al'autodeterminació i en la voluntat d'acabar amb les polítiques de l'era sociovergent". I constaten que des del seu punt de vista hi ha hagut un incompliment dels acords d'investidura que justifica el rebuig als pressupostos.

Les renovables, segona gran topada

Així les coses, un dels grans projectes del Govern d'Aragonès que tornarà a trencar la majoria independentista serà la ratificació al ple que començarà aquest dimarts del decret sobre la implantació de les energies renovables. Teresa Jordà, la consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, presentarà el Decret llei 24/2021, que modifica la Llei 16/2017, del Canvi Climàtic, i el Decret llei 16/2019, a fi d'introduir-hi millores per accelerar la implantació de l'energia eòlica i fotovoltaica i "mesures que millorin l'acceptació social dels projectes d'energia renovable" i "vetllar per la conservació de la biodiversitat, l'ordenació del territori i el desenvolupament sostenible del món rural".

El text també estableix mesures de simplificació administrativa en matèria d'autoconsum d'energia elèctrica, excloent-la, per exemple, del règim d'autorització administrativa, i la creació d'una taula de diàleg social de les energies renovables, amb representants municipals, del món associatiu local, de les associacions d'energies renovables, de les cooperatives energètiques ciutadanes, de les organitzacions professionals agràries, de les cooperatives agroalimentàries i de les entitats ecologistes.

Tot i que tot apunta que Junts i ERC no tindran problemes per aprovar el nou decret de les energies alternatives en negociació amb els comuns –el PSC ja ha anunciat el seu vot en contra–, una improbable abstenció de la CUP es veuria com un gest de bona voluntat. Però els anticapitalistes es mostren molt crítics amb un projecte que no consideren respectuós amb el territori. Segons fonts de la CUP-NCG, el nou decret del Govern sobre les renovables és "insuficient", encara que admeten que "acull reivindicacions de la candidatura i de les entitats del territori". Els cupaires consideren que amb el decret "ERC torna a donar l'esquena als territoris afectats". "D'una banda, descarta aplicar la moratòria sobre els projectes ja validats, com estava acordat al pacte d'investidura amb la CUP, i encara menys, aplicar la derogació de l'actual decret, com demanaven ajuntaments, entitats ecologistes i càrrecs electes", asseguren els anticapitalistes.

En Comú Podem, el nou soci fiable

Amb aquestes posicions, s'acosta una nova topada de màxim nivell al Parlament entre el Govern i la CUP, i En Comú Podem emergeix com a nou soci de molta més fiabilitat per a Aragonès. És cert que això li ha generat crítiques dels socis de Junts, que culpen el president de la "ruptura de la majoria independentista del 52%" perquè "és Aragonès qui va signar un acord amb la CUP i és ell qui ha de vetllar perquè es mantingui en ferm". Però també que la posició crítica de dirigents de Junts a l'acord de pressupostos ha generat molta tensió interna a l'espai postconvergent, especialment entre els membres del Govern i diputats com Joan Canadell que va intervenir al ple pressupostari amb una duresa inusitada.

ERC no veu clar supeditar exclusivament les polítiques del Govern a una CUP que sembla haver-se distanciat de manera considerable. Ho expressa la portaveu d'ERC, Marta Vilalta, respecte al fet que la CUP pogués incorporar-se a l'aprovació definitiva dels pressupostos el 23 de desembre: "Òbviament que ens agradaria moltíssim, benvinguts, per nosaltres no quedarà", però afegint ràpidament que continuarà la negociació amb els comuns per tancar serrells i garantir que els comptes entren en vigor l'1 de gener. Cosa que fa anys que no passa a Catalunya. L'aprovació de partides importants com les destinades a habitatge podria contribuir a refer la confiança entre les formacions independentistes.

La majoria independentista no desapareix

Vilalta manté, això sí, un discurs que Esquerra vol apuntalar, que la majoria independentista "es manté, passi el que passi amb les votacions al Parlament". La secretària general adjunta d´Esquerra remarca que no hi ha cap canvi sobre el 52% que van aconseguir els partits independentistes el 14-F: "No ha canviat ni s'ha esfumat, és tan real com sempre", constata. "Volem treballar perquè es pugui evidenciar sempre que sigui possible i en la mesura del possible", afirma Vilalta, que reitera l'interès dels republicans per mantenir la formació anticapitalista en possibles acords futurs. Especialment en aquells que tinguin a veure amb fer front a la repressió i en la lluita per aconseguir exercir el dret a l'autodeterminació. Ara bé, sobre si hi haurà o no qüestió de confiança la primavera del 2023 la resposta dels dirigents d'Esquerra és cada vegada més escèptica: "es valorarà els propers dies". Amb la qual cosa tot apunta que la majoria independentista actual al Parlament agafa maneres d'Esperit Sant: hi és però no se la veu, tret que siguis creient.