DIÀLEG ENTRE LA GENERALITAT I L'EXECUTIU ESTATALEls governs espanyol i català arriben a tres acords en matèria de finançament

La Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals s'ha reunit a Madrid per primera vegada des de fa set anys i, quan ha finalitzat, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha explicat que l'Executiu de Pedro Sánchez s'ha compromès a saldar deute pendent amb la Generalitat per valor de 1.459 milions d'euros.

En primer lloc han parlat sobre el deute acumulat de l'Estat amb la Generalitat, que ha xifrat en 7.600 milions d'euros, i ha dit que han acordat donar compliment a la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya, pendent d'aplicació des de l'any 2008.

Aragonès ha assenyalat la paradoxa que suposa que l'actual Govern de la Generalitat demani l'aplicació de l'Estatut i que qui defensa aquesta norma com a límit d'autogovern no hagi complert amb els seus compromisos durant els darrers deu anys.

Han arribat, ha assegurat, a un principi d'acord pels propers 4 anys, sobre els 1.459 milions esmentats, que es concretarà de moment amb una partida inicial per valor de 200 milions d'euros, que quedaran reflectits en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) de 2019.

Han tractat en segon lloc sobre el finançament dels Mossos d'Esquadra i el Govern de l'Estat s'ha compromès, segons Aragonès, a aprovar una partida inicial de 150 milions d'euros en els PGE del 2019, per fer possible "l'actualització del nombre d'efectius" de la policia catalana. El conseller català ha parlat d'una xifra de 700 milions, que caldria revisar, per poder atendre l'esmentada actualització.

I el tercer acord al que han arribat fa referència al deute de la Generalitat. El Govern espanyol hauria decidit autoritzar la transformació en deute a llarg termini d'un deute a curt termini per valor de 2.773 milions d'euros.

"Queda molta feina per fer", ha afirmat el vicepresident, que ha valorat positivament la "recuperació del clima de diàleg", però també ha recordat las discrepàncies pendents de resolució en dos aspectes de fons: el reconeixement del dret d'autodeterminació de Catalunya i les mesures per tal que "el conflicte polític no es resolgui als jutjats sinó a la taula de negociació".