El deute públic i l'empobriment dels treballadors: el revers de les dades optimistes sobre l'economia catalana

Una vegada que ja es mira pel retrovisor els efectes de la crisi de la Covid-19, de les matèries primeres o les conseqüències sobre la inflació de la invasió russa d'Ucraïna, la Generalitat de Catalunya s'ha posat de nou el vestit optimista i ha revisat a l'alça les seves projeccions sobre l'evolució del creixement econòmic. Així, el Departament d'Economia ha confirmat aquesta mateixa setmana que el Producte Interior Brut (PIB) va incrementar-se un 5,5% a Catalunya l'any passat, més d'un punt per sobre de les previsions anteriors.

Durant la presentació de l'Informe Anual de l'Economia Catalana, la consellera d'Economia, Natàlia Mas, va afirmar que "l'economia resisteix i avança en positiu, malgrat la gran diversitat d'obstacles". D'aquesta sentència, s'extreu el vaticini del comportament del PIB enguany i el 2024. El 2023, aquest augmentaria un 1,7%. Per l'any vinent, la previsió se situa en el 2,2%. Fins i tot, la directora general d'Anàlisi i Prospectiva Econòmica, Marta Curto, assenyala que el Departament no descarta modificar la previsió a l'alça durant la segona meitat de l'any, fins al 2%.

"La recuperació de l'ocupació després de la Covid ha estat molt més ràpida que l'anterior crisi"

Curto basa el seu raonament en què "Catalunya va trigar 36 trimestres a recuperar el PIB després de la crisi financera, mentre que n'ha necessitat només 10 per superar el PIB prepandèmia. La recuperació de l'ocupació després de la Covid també ha estat molt més ràpida que l'anterior crisi". Més enllà d'aquests discursos amb cert aire triomfalista, s'aixequen algunes veus des del món econòmic que adverteixen d'una distribució desigual de la riquesa, que perjudica els col·lectius més vulnerables, i de reptes pendents al sector empresarial, especialment els vinculats a la digitalització i a la sostenibilitat.

El Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC), que dedica el darrer número de la seva revista econòmica als Reptes del sistema productiu català, incideix en "la necessitat d'apostar decididament per la transformació digital i la sostenibilitat, elements considerats claus pel creixement futur de l'economia". Així ho explica, el coordinador de la publicació i professor d'Economia Aplicada a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Josep Lladós.

El risc de l'automatització

En un dels articles de la revista, s'alerta sobre el fet que les tasques i competències tecnològiques puguin ser substituïdes pels desenvolupaments futurs de la intel·ligència artificial. Per això, es fa una crida a què les administracions dissenyin polítiques laborals actives més intel·ligents que reforcin les competències i habilitats de les persones, alhora que reclamen un exercici de prospectiva envers els nous requisits laborals i un monitoratge constant de les indústries i ocupacions més exposades al risc d'automatització.

En el context de la transformació industrial i la digitalització de les empreses catalanes, la Generalitat de Catalunya recorda que aquestes han captat 750 milions d'euros, un 83% els utilitzaran les pimes, en el marc dels fons europeus Next Generation. L'import suposa un 21% del total assignat a l'Estat espanyol.

Precisament en l'impacte que tindran els fons europeus és en què sustenta la seva anàlisi Nicola Scherer, investigadora de l'Observatori del Deute en la Globalització (ODG). "Són una pluja de diners públics, que denoten una estratègia de sortida de la crisi diferent de la de 2008, ja que els ajuts aniran destinats a l'economia productiva i estaran acompanyats d'infraestructures i una inversió real". Tot i això, Scherer avisa que els Next Generation generaran una gran quantitat de deute públic. "Brussel·les ha creat un fons de reserva, que haurà de tornar als inversors internacionals que l'han finançat".

Deteriorament dels salaris

La investigadora recorda que la meitat dels fons Next Generation són préstecs que s'hauran de reemborsar i que enguany aquests es deixaran notar més en el PIB, com en el cas de Catalunya, perquè és el darrer any en què s'adjudicaran projectes estratègics. "Les empreses i autonomies es podran endeutar".

"El PIB no diu res sobre la redistribució de la riquesa o sobre l'increment exponencial de la xifra de grans fortunes"

Anar més enllà del concepte del PIB per determinar el grau de creixement econòmic és una de les demandes de Scherer per analitzar de forma més rigorosa l'evolució dels indicadors. "El PIB no diu res sobre la redistribució de la riquesa o sobre l'increment exponencial de la xifra de grans fortunes i de la tendència creixent dels milmilionaris a Catalunya". A l'ODG, paral·lelament, detecten "un empobriment de la classe treballadora, que ha hagut d'afrontar una pujada dels salaris molt per sota de la inflació, el que deriva en una pèrdua constant de poder adquisitiu".

Aquesta disfuncionalitat de l'economia catalana també es reflecteix en el darrer estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, que posa sobre la taula com la millora de la competitivitat empresarial no s'ha traslladat als salaris. Les dades de l'entitat indiquen que el sou mitjà per hora a Catalunya entre 2013 i 2019 va augmentar un 2%, mentre que la taxa de productivitat en el mateix període ho va fer més d'un 16%.

Davant d'aquestes evidències, els experts advoquen per un procés de reindustrialització productiva, de forma que les economies assoleixin una certa autonomia estratègica, rebaixant la tendència a la terciarització econòmica que centra el pes del PIB en el turisme i el sector serveis, que es caracteritzen en part per la precarització de les condicions laborals i l'escassa aportació de valor afegit al teixit empresarial.

Des del punt de vista dels indicadors per fixar el creixement econòmic, reivindiquen tenir en compte aspectes com l'atur juvenil o el coeficient de Gini, que calcula la desigualtat d'ingressos entre els ciutadans d'un mateix territori. D'aquesta manera, creuen que es podrien dissenyar polítiques en funció de les avaluacions i no deixar de banda, com fins ara, els impactes socials sobre l'economia.