DETINGUT PER CRITICAR LA GUÀRDIA CIVIL"Estan anant a per totes i intenten fer por als ciutadans"

El docent de l'Institut de Tremp Manel Riu va llevar-se divendres com cada dia per anar a fer classe, tot i que per ell no va ser pas "un dia gaire normal". La Guàrdia Civil el va detenir dijous per incitació a l'odi a les xarxes socials. El cos armat ha detallat que la detenció de Riu s'inclou dins de la que han anomenat operació Dignity, i que a part del delicte d'odi, al denunciat se li atribueix també el de revelació de secrets.

Riu ha explicat que "tres membres de la Guàrdia Civil van preguntar per mi al matí a l'institut, però jo en aquell moment no hi era perquè estava fent unes gestions. Després van anar a casa meva i em van demanar que els acompanyés a la caserna de Tremp".

Hi va anar amb el seu cotxe acompanyat d'un dels agents i, un cop allà, li van dir que estava detingut per un delicte d'odi a les xarxes socials. Riu, però, es va acollir al seu dret a no declarar i va quedar en llibertat després de signar uns documents al costat del seu advocat. Ara preveu que el citarà un jutge d'instrucció.

Els fets es remunten al 7 d'octubre passat, quan Manel Riu Fillat va tenir una topada amb agents del cos. "Vaig coincidir amb uns guàrdies civils en una estació de servei i els vaig dir que el que van fer l'1 d'octubre era una vergonya." Li van demanar el DNI "i jo vaig prendre nota del número de les seues plaques i de la matrícula del cotxe". Tot seguit ho va explicar a Facebook i dies després dos guàrdies de paisà es van presentar a casa seua.

Segons ha explicat Riu, els agents li van preguntar si va fer alguna publicació a les xarxes socials el 7 d'octubre. Assegura que, durant la declaració, no va poder veure missatges de Facebook o tuits concrets, i que la denúncia que li han fet és "genèrica". L'home admet, però, que ha fet una "crítica forta" als cossos i forces de seguretat de l'Estat i al govern espanyol en algunes d'aquestes publicacions, i afirma que el "nivell de violència" que van exhibir Guàrdia Civil i Policia Nacional l'1 d'octubre li va fer dir que "s'havien comportat de manera salvatge, inhumana". Tanmateix, ha afegit: "Ho he dit jo com ho ha dit tanta gent".

El que diu el Codi Penal

Per Riu "el que és curiós és l'article 510 del codi penal, que és un article pensat per protegir col.lectius desprotegits, fa referència a odi per motius de raça, de religió, d'ètnia i d'ideologia, i no hi surten en cap cas motius policials o de repressió". De moment la guàrdia Civil de Tremp només ha fet un atestat dels fets i estan a l'espera del que decideixi el jutge. "Jo estic molt tranquil perquè narrar uns fets que em va passar amb la guàrdia civil no és incitació a l'odi", continua Riu. "La incitació la fan ells per aquestes coses".

Riu ha assegurat que no té por i creu que això és, precisament, el que vol fer la policia espanyola amb aquest tipus d'actuacions. "Estan anant a per totes i el que intenten és fer por als ciutadans", ha reblat. Riu creu que busquen que la gent "no s'atreveixi a parlar o a opinar".

No és el primer ciutadà que ha passat unes hores a la caserna de la Guàrdia Civil per aquestes acusacions. Fa escassament 15 dies, dos joves de Lleida, el Kenneth Batiste i la Meritxell Esquerra, van passar una nit al calabós per fer comentaris a les xarxes socials reprovant l'actuació policial del dia 1 d'octubre. "El meu cas ha estat diferent del d'aquests dos joves, ja que crec que des de la cúpula els van picar el crostó perquè no hagués de passar la nit al calabós", explica Riu. "A mi em van tractar amb una amabilitat exagerada i fins i tot em van deixar anar amb el meu propi cotxe a declarar a la caserna", afegeix el docent.

Múltiples mostres de suport a Twitter

El professor ha rebut moltes mostres de suport a través de les xarxes socials, sobretot de Twitter. El cas ha estat comentat durant tota la jornada de divendres en tertúlies, mitjans de comunicació i entre la població. Tant és així que fins i tot el president Puigdemont n'ha fet una piulada des de Brussel·les.

Manel Riu, originari de Benavarri i actiu militant a favor de les llengües minoritàries de la comunitat d'Aragó, ha estat absolt de les diferents querelles que l'associació Facao, contrària a l'ús del català en aquesta comunitat, ha interposat contra ell en els últims anys.