El desbloqueig de l'amnistia o els pressupostos del Govern, entre els reptes de la política catalana pel 2025

La política catalana navega entre les aigües tranquil·les que dibuixa el relat del Govern del PSC que presideix Salvador Illa, i les turbulències que la reivindicació independentista encara provoca. L'any 2025 serà el primer sencer en què un president de la Generalitat socialista tornarà a comandar Catalunya des del 2010, després d'uns mesos del 2024 que han servit al PSC per prendre les mides al Govern i poc més, a l'espera que els processos congressuals dels partits s'enllestissin.

L'any 2025 s'enceta doncs amb una colla de reptes per davant a la política catalana, entre els quals destaquen l'aprovació dels pressupostos de la Generalitat, el desbloqueig judicial de la llei d'amnistia o la relació entre els partits independentistes, entre d'altres. La Catalunya del 2025 està molt lluny de la frenètica activitat desenvolupada des del 2017 amb tot el procés d'independència i les seves conseqüències, entre elles la repressió judicial, impactant-hi de ple. 

Sense cap procés electoral a la vista, el nou any planteja reptes polítics que van des de l'habitatge a la sequera. Amb uns socialistes hegemònics en el control de les institucions catalanes però en franca minoria, i un independentisme a l'oposició després de perdre la majoria absoluta, malgrat que els seus vots són la clau per a la governabilitat, tant a la Generalitat com a l'Estat. Tot plegat, enmig d'una situació política complexa, però molt allunyada de la tensió dels darrers anys.

Els pressupostos de la Generalitat

El principal repte de l'any per a qualsevol Govern és aconseguir aprovar els seus pressupostos. Per a Salvador Illa és, sens dubte, el principal objectiu del 2025, ja que suposaria aprovar els primers comptes com a president de la Generalitat. El Govern del PSC s'ha vist forçat a treballar amb els darrers pressupostos aprovats per l'Executiu d'ERC, que s'han hagut de prorrogar malgrat que Illa es va comprometre a tenir ja en vigor els nous comptes a partir d'aquest 1 de gener. Amb tot, fonts del Govern recorden que els pressupostos prorrogats "porten la firma del PSC", ja que van ser fruit de l'acord pressupostari pel 2023 entre socialistes, republicans i comuns.

La negociació pressupostària s'ha vist postergada a causa dels congressos que han celebrat diversos partits polítics, amb especial incidència per part del d'Esquerra Republicana, que torna a estar encapçalada per Oriol Junqueras. Tot just ara, el nou equip negociador dels republicans ha quedat fixat, composat per Josep Maria Jové -en cas que decideixi continuar com a president del grup parlamentari-, Lluis Salvadó, Ester Capella, Joan Ignasi Elena, Jordi Albert, Juli Fernàndez, Laura Castel, Inés Granollers i Norma Pujol. L'equip del Govern socialista, liderat per la consellera d'Economia, Alícia Romero, ja fa temps que treballa documents i que dialoga també amb els comuns de Jéssica Albiach.

Des del PSC es mostren optimistes i creuen que la negociació dels pressupostos s'accelerarà les pròximes setmanes

Des del PSC es mostren optimistes i creuen que la negociació s'accelerarà les pròximes setmanes i el pressupost pot ser una realitat en el primer trimestre del nou any. Però les vibracions que arriben des d'ERC no són gaire positives. "No hi ha cap negociació en marxa", així de rotunda s'ha mostrat la nova secretària general d'ERC, Elisenda Alamany. I no menys taxatiu ha estat el president del partit, Oriol Junqueras: "No hi haurà cap més acord amb els socialistes si abans no es compleixen els que ja es van acordar". 

Una demanda que replica la portaveu del Govern, Sílvia Paneque, tot assegurant que l'Executiu "fa tot el que pot i tot el que ha de fer". "El Govern compleix i continuarà complint", insisteix, i defensa que "setmana a setmana" el Consell Executiu aprova acords que estan inclosos als pactes d'investidura. D'altra banda, des dels comuns se sumen a la consellera Romero a l'hora de demanar celeritat en l'aprovació dels comptes, però també fan un toc d'atenció al Govern: "el discurs és bo" però el PSC "va molt lent" a l'hora "d'aterrar". Els comuns posen l'accent en la partida destinada a l'habitatge i Albiach assegura que "falten concrecions" per poder tirar endavant una negociació satisfactòria.

L’impuls al finançament singular

Si Esquerra no afluixa, un dels principals punts de l'acord d'investidura que haurà de complir Salvador Illa per tenir pressupostos és el del nou model de finançament singular per Catalunya que va pactar amb els republicans. I aquesta fita passa per l'imprescindible impuls del Govern de Pedro Sánchez. De moment, només començar l'any se celebrarà un Consell de Política Fiscal i Financera, en què les comunitats autònomes i l'Executiu estatal debatran la condonació de part del deute amb el Fons de Liquidació Autonòmica (FLA). En el cas de Catalunya suposa restar 15.000 milions d'euros als prop de 72.000 milions que la Generalitat deu al FLA. Des d'ERC admeten que seria un primer pas "en la bona direcció", però recorden que aquest és un acord de la investidura de Pedro Sánchez, i posen l'accent en el finançament singular acordat per a la investidura de Salvador Illa.

El compliment total sobre el nou model de finançament resulta impossible d'aconseguir a principis d'anys per poder acordar el pressupost de la Generalitat. Requereix un llarg i complex procés legislatiu, i d'efectius, que no estarà llest abans d'un any i mig, això si no hi ha cap dels múltiples entrebancs previsibles. Entre ells, els obstacles polítics i jurídics que posin les comunitats del PP, però també del PSOE. I el fet que caldrà reformar la Lofca (Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes), i no està clar que hi hagi una majoria al Congrés per fer-ho efectiu.

ERC exigeix un calendari clar i detallat sobre el nou sistema de finançament singular

Des d'ERC s'assegura que en son conscients, però volen asseure's a la taula de la negociació pressupostària amb dos documents enllestits: un calendari clar i detallat sobre el desenvolupament de la nova Agència Tributària de Catalunya amb suficients efectius per recaptar el 2026 tot l'IRPF de Catalunya. I un full de ruta que inclogui el desenvolupament legislatiu de la nova llei de finançament singular, i les bases negociadores del sistema de repartiment dels diners entre la Generalitat i l'Estat, a partir dels dos fons inclosos a l'acord, el de serveis prestats per l'Estat i el de solidaritat interterritorial, que caldrà fixar i quantificar.

El desbloqueig judicial de l'amnistia

Si en la política catalana, i per derivada en l'espanyola, el 2024 ha estat l'any de l'aprovació de la llei d'amnistia, el repte del 2025 serà sens dubte el desbloqueig judicial de la norma. Prop de set mesos després de ser publicada al BOE, els efectes de l'amnistia han estat molt limitats, immersa en un laberint de recursos judicials i pel rebuig dels jutges a aplicar-la. Només prop de dos centenars de persones -del mig miler, pel cap baix, susceptibles de beneficiar-se'n- han aconseguit l'aplicació de la llei d'amnistia, segons dades d'Alerta Solidària difoses el passat desembre. I la meitat, 96 en total, són els policies acusats per les agressions durant el referèndum de l'1 d'octubre. La resta, són majoritàriament manifestants independentistes, 84, i 13 corresponen a càrrecs públics.

A ningú se li escapa que el principal efecte polític del bloqueig judicial de l'amnistia és que impedeix que dirigents polítics com el president de Junts, Carles Puigdemont, pugui tornar a Catalunya sense ser detingut. I que d'altres com el secretari general d'aquest partit, Jordi Turull, o el president d'ERC, Oriol Junqueras, puguin normalitzar la seva activitat política en mantenir-se inhabilitats. Fet que provoca una alta inestabilitat en la política catalana i espanyola, donat el paper clau de l'independentisme en la governabilitat de l'Estat.

El termini fixat pel TC sobre la llei d'amnistia seria resoldre abans de l'octubre

El desbloqueig de l'amnistia contribuiria a una certa distensió política i aquesta mesura està en mans del Tribunal Constitucional. Està per veure quina serà la sentència d'un TC de majoria progressista, però tot apunta que no s'enllestirà a curt termini. Tot i que fonts de Junts insisteixen que encara hi ha la possibilitat que el TC dicti, en les primeres setmanes de l'any, unes mesures cautelars que permetrien a Puigdemont tornar a Catalunya sense perill en espera del dictamen final, les fonts de l'alt tribunal indiquen que no es prendrà cap resolució en mesos. El termini fixat seria resoldre abans de l'octubre, però algunes fonts indiquen que no es pot descartar que la sentència arribi cap a l'inici de l'estiu.

La primera pedra del TC per assolir-ho, només començar l'any, haurà de ser la resolució sobre la recusació del magistrat conservador José María Macías, que es va pronunciar públicament contra l'amnistia. És l'última de les més de 50 recusacions presentades contra els jutges que integren el TC. Un cop s'entri en el fons del litigi, caldrà primer respondre a la qüestió d'inconstitucionalitat presentada pel Tribunal Suprem, i després resoldre els múltiples recursos contra la llei presentats pel PP i per les seves comunitats autònomes, a més de la socialista de Castella-La Manxa.

Junts i el front de dretes amb el PP i Vox

Les darreres votacions al Congrés dels Diputats, en temes de fiscalitat o immigració, han generat de facto un front de dretes paradoxal, ja que reuneix partit tan diversos i enfrontats com el PP i Vox, amb Junts o el PNB. I tot i que ningú vol admetre una aliança, la coordinació en determinades votacions al Congrés, entre Junts i la dreta i l'extrema dreta espanyola, és el major motor d'inestabilitat per al Govern de Pedro Sánchez, i ha generat inquietud en l'Executiu del PSOE i Sumar. Junts es justifica dient que "nosaltres no participem de cap bloc, ni de la investidura ni de dretes, només votem en funció del que considerem beneficiós o perjudicial per a Catalunya, i si això suposa coincidir amb uns partits o altres ens importa poc", en paraules de la seva portaveu Míriam Nogueras. El límit el deixen molt clar, Junts no participarà en cap moció de censura que suposi fer president a Alberto Núñez Feijóo, asseguren fonts de la direcció del partit.

Un dels reptes de la política catalana i espanyola del 2025 serà veure com Sánchez intenta redreçar la seva relació amb Junts

Respecte al PP, Miguel Tellado assegura que "no ha canviat la nostra posició respecte a Junts", i remarca que "Sánchez només és capaç d'arribar a acords -amb Junts- subhastant l'Estat, i Feijóo ha demostrat que nosaltres som capaços d'aconseguir les baixades d'impostos que inclou el nostre programa electoral sense xantatges i sense cessions". El cert és que, amb front de dretes o sense, un dels reptes de la política catalana i espanyola del 2025 serà veure com Sánchez intenta redreçar la seva relació amb Junts. Un imminent possible acord en la delegació de les competències d'immigració a la Generalitat podria ser un primer pas. I encara quedarà resoldre la patata calenta de la qüestió de confiança de Pedro Sánchez, que la Mesa del Congrés ha de decidir si es tramita o no. En cas de rebutjar-la, la tensió entre el PSOE i Junts podria pujar uns graus.

El PSC, en minoria a la Generalitat i a Barcelona

La política catalana entra en el 2025 amb un partit hegemònic al capdavant de les institucions, el PSC, que té la presidència de la Generalitat, la de la Diputació de Barcelona i l'alcaldia de les principals ciutats de Catalunya, començant per la de Barcelona. Però tant en el Govern de la Generalitat -amb Salvador Illa com a president-, com a l'Ajuntament de Barcelona -amb Jaume Collboni com alcalde- el PSC governa en solitari i en franca minoria. La qual cosa dificulta de forma considerable l'acció política.

Així doncs, un altres dels reptes de la política catalana del 2025 serà que el PSC aconsegueixi majories estables tant al Parlament com al consistori barceloní. D'entrada, el tripartit d'esquerres format pel PSC, ERC i els comuns és l'equació més viable. Però a la pràctica no queda clar que aquesta suma tripartida pugui esdevenir una fórmula factible de caire permanent. De moment, Salvador Illa continua apostant pel tripartit que li va donar la investidura com a socis parlamentaris del seu Govern, però sense que això suposi la incorporació a l'Executiu.

Illa vol forjar una majoria tripartida estable al Parlament i Collboni busca la incorporació d'ERC al Govern de Barcelona

ERC ja va manifestar que es mantindria a l'oposició la mateixa nit electoral del 12 de maig, i Oriol Junqueras ho ha ratificat després de recuperar la presidència del partit. Pel que fa als comuns, la possibilitat d'entrar a formar part del Govern no està descartada, però de moment no es considera una prioritat, amb els esforços centrats en la negociació del pressupost en què la partida d'habitatge és la peça clau pels d'Albiach. Altra cosa serà la relació entre les tres forces a nivell parlamentari. El PSC confia a arribar a acords estables de legislatura, però des d'ERC es deixa clar que no hi haurà una entesa global i que, per negociar temes nous, "Illa haurà de complir amb els acords de la investidura", assegura un membre de la direcció.

A Barcelona, la situació és la contrària. Les relacions entre el PSC i Barcelona en Comú passen pel pitjor moment, tot i haver governat conjuntament durant gairebé dos mandats. La retirada d'Ada Colau certifica que els comuns difícilment s'incorporaran al Govern municipal. En canvi, Collboni té tancat un acord amb ERC per a la incorporació dels republicans, però la convulsa situació interna del partit, l'arribada de la cap del grup municipal d'Esquerra, Elisenda Alamany, a la secretaria general del partit, i la necessària ratificació de l'acord per part d'una militància que no sembla gaire propícia als acords amb el PSC, en dificulten la materialització. I l'entrada d'ERC seria, tot i no sumar la majoria, una bombolla d'oxigen per un Collboni que només disposa dels 10 regidors socialistes.

Recomposició dels partits independentistes

La recomposició dels partits independentistes serà un altre dels reptes clau per al 2025, després que el 2024 hagin perdut la majoria absoluta per primer cop en 12 anys. Caldrà veure si aquesta recomposició posa les bases per a la recuperació de la majoria, i si la tensió i la pugna per l'hegemonia independentista es rebaixa. El 2025 comença amb Carles Puigdemont i Oriol Junqueras reelegits en la presidència de Junts i ERC, respectivament. El primer ha tingut un congrés plàcid, mentre que el segon s'ha imposat en una ERC molt fragmentada, i que encara ha de completar el procés congressual el pròxim mes de març. L'expresident de la Generalitat i l'exvicepresident, artífexs del referèndum del 2017, han mantingut un fort distanciament des de llavors, primer com a conseqüència de la presó i l'exili, i després per les diferències polítiques. Fonts dels dos partits admeten que caldrà una aproximació entre els dos, i es dona per fet que l'arrencada del 2025 portarà una reunió a Brussel·les entre els dos dirigents polítics.

Es dona per fet que l'arrencada del 2025 portarà una reunió a Brussel·les entre Puigdemont i Junqueras

Quant a la CUP, els anticapitalistes han obert una nova estratègia arrel de l'anomenat Procés de Garbí de reflexió política, i després de la renovació de la direcció. Una estratègia més flexible que podria reconduir la malmesa relació de la CUP amb Junts i ERC. Junts arriba al 2025 com a partit majoritari de l'independentisme, després de la desfeta electoral d'ERC i de la CUP, però des del partit de Puigdemont admeten que "la prioritat ha de ser recuperar la majoria independentista", ja que la situació actual els ha abocat a l'oposició. Per la qual cosa, des de Junts es considera necessari "rebaixar la tensió entre independentistes que ha desanimat bona part de l'electorat". I des d'ERC també es planteja posar les bases per a un nou projecte "realista" per assolir la independència, que reactivi les bases independentistes, i que els republicans situen per al 2031.

Habitatge i sequera, dues patates calentes pel Govern

Finalment, en l'àmbit de la gestió, la política catalana estarà sens dubte marcada el 2025 per dos temes claus, a què el Govern de Salvador Illa haurà de fer-hi front: l'habitatge i la sequera. La dificultat a l'accés de l'habitatge és ja una de les principals preocupacions dels catalans com mostra la darrera enquesta del CEO, i el Baròmetre de l'Ajuntament de Barcelona en cas dels barcelonins.

El Govern del PSC haurà de donar resposta a les pressions d'ERC i els comuns per al compliment dels compromisos de la investidura en matèria d'habitatge. La construcció de 50.000 habitatges de protecció oficial, i el desenvolupament de la legislació que freni els preus dels lloguers amb topalls i la regulació del lloguer de temporada en són eixos centrals. En l'àmbit de Barcelona, Collboni ja ha anunciat l'erradicació de les llicències de pisos turístics. La pressió social també marcarà aquest 2025, amb nombroses entitats -amb el Sindicat de Llogateres al capdavant- que exigeixen mesures i impulsen una vaga de lloguers. Una pressió reforçada després de la gran manifestació per l'habitatge que el passat novembre va omplir el centre de la capital catalana.

La política catalana estarà marcada el 2025 per dos temes claus, a què el Govern de Salvador Illa haurà de fer-hi front: l'habitatge i la sequera

Quant a la sequera, el 2025 comença amb un nivell de reserves als embassaments molt millor que el 2024, que en la primera meitat va viure una situació de forta alarma hídrica. Ara, la reserva d'aigua a les conques internes s'ha doblat respecte a l'inici de l'any passat, passant del 16,7% al 33,6%, però encara s'està lluny de tenir-los plens. Bona part del país ha passat de l'estat d'excepcionalitat al d'alerta, però en molt pocs punts es pot parlar de normalitat, i en algunes comarques concretes, menys afavorides per les pluges, es manté la fase d'emergència amb restriccions. Des del Govern es demana prudència i s'és molt conscient que aquest serà un problema greu, de cara a l'estiu vinent, si la primavera no aporta una nova tongada de pluges.

La política catalana també es tensionarà amb aquest tema pel malestar de la pagesia per la falta d'aigua, o per la pressió de determinats poders fàctics per fer la interconnexió de les conques internes amb les de l'Ebre. Una infraestructura que els col·lectius mediambientals, a més d'ERC, comuns i la CUP, rebutgen frontalment. De moment, el Govern del PSC ha desestimat fer-lo, apostant per noves infraestructures com dessaladores o plantes de regeneració d'aigua.