"Deixar de mentir als llibres d'història és el primer pas per reparar el racisme estructural a Espanya"

Entrevistem Safia El Aaddam, escriptora i activista antiracista. Després de la seva primera novel·la, 'Hija de inmigrantes', ara publica 'España ¿racista?', on denuncia el "racisme estructural" a l'Estat espanyol i l'esborrat ètnic del poble amazic

Safia El Aaddam (Tarragona, 1995) és escriptora i comunicadora i és coneguda pel seu activisme antiracista a les xarxes socials (@hijadeinmigrantes). A través de diversos projectes socials i campanyes com "Et cedeixo el meu vot", en què voluntaris abstencionistes introdueixen a l'urna la papereta escollida per una persona migrant o filla de migrant que no pot votar, El Aaddam lluita contra el "racisme institucional" de l'Estat Espanyol.

Després de la seva primera novel·la, Hija de inmigrantes (Nube de tinta, 2022), ara publica España ¿racista? (Ediciones B, 2024), un llibre de caràcter divulgatiu que contextualitza l'origen del racisme a Espanya i que explica les conseqüències que se'n deriven. També posa sobre la taula experiències pròpies i visibilitza casos reals de migrants que han patit discriminació, abús i violència policial i institucional.

Per a ella, la primera forma de reparació seria "deixar de mentir als llibres d'història" i garantir que les persones migrades que fa anys que viuen a Espanya, així com els seus fills nascuts al territori espanyol, puguin obtenir la nacionalitat i exercir el dret a vot.

Com ha estat el salt de la novel·la a l'assaig? Més enllà del text divulgatiu, per què és rellevant incloure experiències pròpies i casos concrets d'abusos i discriminacions d'altres persones racialitzades?

M'agrada molt escriure ficció, però els lectors es poden quedar amb el dubte de si la història que explico passa de veritat o no. Fa temps que treballo en projectes i campanyes socials, amb testimonis de racisme institucional i estructural, i vaig pensar en explicar-ho en un format d'assaig. A banda de les experiències personals, em semblava important escriure en un llibre físic veus i dades que normalment no arriben a la ciutadania.

A la primera part del llibre explores l'origen del racisme a Espanya, el context d'al-Àndalus i les diferències entre els àrabs i el poble amazic. Quina importància té aquesta contextualització històrica abans d'abordar la realitat actual?

Defenso la visibilització dels pobles i lluito contra l'esborrat ètnic i l'oblit dels pobles indígenes. Això ha passat amb els amazics, la seva llengua i cultura, a causa de l'arabització del nord d'Àfrica. Som els primers que vam tenir contacte amb la península Ibèrica i la gent del carrer no ho sap.

En quin moment "moro" va començar a tenir una connotació despectiva, en lloc de referir-se a les persones originàries del nord d'Àfrica? Com reapropiar-se del terme?

Al llibre explico com les companyes activistes estem fent un ús diferent de la paraula "moro", que es va començar a utilitzar de manera despectiva després de la "reconquesta", que no ho és realment. El terme "reconquesta" és una construcció ideològica racista, no hi havia cap Espanya per recuperar i es fa servir per justificar la colonització de terres musulmanes. "Moro" ha arribat a ser un terme molt ofensiu per a la comunitat nord-africana, però jo, per exemple, ara li dono un altre sentit. Quan l'escolto, després de molts anys, ja no em batega el cor a mil per hora i el relaciono amb aspectes positius.

Què s'espera dels migrants per ser tolerats a Espanya?

"Només acceptem les persones migrades quan són herois o impulsen l'economia"

Ser herois, pujar un balcó i salvar un nen, treballar gratuïtament... Això és conseqüència del discurs d'algunes forces progressistes que diuen que no són racistes, però que només pensen en les bondats de la immigració perquè impulsen l'economia i pagaran les pensions. Aquest argument deshumanitza les persones migrades i fa que només siguin acceptades perquè donaran alguna cosa a canvi. Amb la DANA, per exemple, no només hem vist notícies falses a les xarxes socials, sinó que s'ha exigit als migrants i s'ha preguntat per què no treballen sense cobrar.

Al final del llibre conclous que, efectivament, Espanya és racista. Tanmateix, en casos com el de Lamine Yamal, quan va marcar el gol que va portar la selecció a guanyar l'Eurocopa, l'atenció es va centrar més en el seu èxit que en el seu color de pell. Com respondries a l'argument que Espanya és, en realitat, més classista que racista?

Que és mentida. No s'ignora el seu color de pell. Fa no gaire, en un partit al Bernabéu [estadi del Real Madrid] li van dir de tot: "moro", "mico", "mena". Lamine Yamal era molt bo quan va portar la victòria de l'Eurocopa als espanyols, però quan perden els madridistes, per exemple, aquests reprodueixen insults racistes contra ell. El classisme existeix, però no podem dir que no hi ha racisme perquè és molt evident quan el resultat no és el que interessa.

Com es viu el dia a dia amb la preocupació constant de fer un pas en fals, amb la por a la policia i la desconfiança envers les institucions que haurien de garantir el benestar i la protecció de tota la ciutadania?

Molt malament. Estàs constantment alerta, en espera que passi alguna cosa negativa. El racisme és estructural i institucional i, per tant, el pots trobar en tots els àmbits de la teva vida. Moltes persones racialitzades no poden anar tranquil·les pel carrer, amb la certesa que la policia no els aturarà.

Escrius: "Aquesta aversió [cap a les persones mores i musulmanes] es troba arrelada en la identitat espanyola i ha estat alimentada per un passat colonial que l'Estat espanyol no ha abordat ni reparat". Com podria començar a reparar-lo?

El primer pas per reparar el racisme estructural és deixar de mentir als llibres d'història i fixar-nos en com anomenem les coses. No parlar d'invasió, que té una connotació molt negativa. D'altra banda, cal destacar el fet que els descendents dels sefardites que van ser expulsats el 1492 sí que poden optar a la nacionalitat espanyola, però els descendents dels moros no. El racisme cap a la nostra comunitat és molt evident.

Segons la legislació, un infant nascut a Espanya adquireix la mateixa condició jurídica que els seus progenitors. Això significa que, si aquests són titulars d'un NIE [Número d'Identitat d'Estranger], el menor obté automàticament el mateix document. Quines són les conseqüències de no disposar de la nacionalitat espanyola?

"Un infant nascut a Espanya hereta l'estatus migratori dels seus pares; si estan en situació irregular, ell també"

És una realitat que gairebé ningú coneix. I quan se'n parla, la gent es pensa que són casos aïllats, no que hi ha milers i milers de fills de migrants sense la nacionalitat espanyola, quan és el seu dret. Malauradament, la llei actual atorga la nacionalitat per la sang, no per haver nascut en el territori espanyol. Heretes l'estatus migratori dels teus pares, així que si ells estan en una situació irregular, tu també. No tindràs permís de residència i se't pot expulsar.

D'altra banda, si tens un NIE, has de complir amb totes les obligacions i pagues uns impostos, però no disposes de tots els drets tot i haver estat residint a Espanya durant molts anys. No pots votar, ni opositar, ni optar a segons quines beques o viatjar lliurement a determinats països sense un visat. Jo m'ho he trobat tot això, vaig obtenir la nacionalitat no fa massa temps.

Què canviaria si totes aquestes persones migrants poguessin votar, en un context d'auge de l'extrema dreta?

Que podrien exercir un dret universal. No sé si els resultats polítics canviarien, però també reivindiquem el dret a la individualitat de les persones migrades. Evidentment, un partit que va en contra de la nostra vida no serà una bona opció, però... com a mínim haurien de tenir el dret a votar.

El moviment antiracista treballa per transformar unes lleis que perpetuen tràmits burocràtics interminables, impedeixen el dret a vot i dificulten l'accés a la sanitat pública, entre altres barreres. Per on començar? Quin paper tenen les forces d'esquerres?

"El Govern més progressista de la història no ha estat capaç de regularitzar les persones migrades"

Les institucions i els espais governamentals volen vendre que el racisme és quelcom social, però és al contrari: és estructural, sistèmic i és el que alimenta el racisme en la societat. Si deixes a una sèrie de persones en situació d'exclusió i vulnerabilitat, els partits d'extrema dreta se n'aprofiten. És molt important conscienciar a la societat perquè, com hem vist, tenim poder per pressionar i canviar les coses.

Les esquerres tenen un paper light o passiu que fa que els discursos de l'extrema dreta triomfin a les xarxes socials. El Govern estatal, autodenominat "el més progressista de la història", no ha estat capaç de regularitzar les persones migrades, deixant-les abandonades a una situació de precarietat. Aquesta realitat és explotada pels partits racistes, que aprofiten la vulnerabilitat dels joves que, en complir els 18 anys, es troben al carrer, sense suport familiar ni permís de treball. En els sectors progressistes no hi ha un antiracisme polític real, les esquerres no tenen un compromís amb les persones migrades.

Sovint parlen d'integració. Què vol dir exactament integrar-se?

"Ara mateix, integrar-se significa deixar la teva llengua i cultura per reproduir allò que fa la població dominant"

Ara mateix, integrar-se significa deixar la teva llengua i cultura per reproduir allò que fa la població dominant. Això és el que volen tots els partits, des de l'extrema dreta a l'esquerra. Tanmateix, integrar-se i formar part de la societat vol dir tenir un permís de feina, treballar, poder votar o ocupar espais de poder. Tenir una sola persona en una formació política és una quota. La religió que practiquis o la manera de vestir ha de ser una elecció lliure, no hem d'anar tots igual.

Quina és la posició de les persones blanques en aquesta lluita?

Han de formar-ne part, però no encapçalar-la. Cal aliar-se per donar suport i activament denunciar les agressions i el racisme sistèmic. Han de reconèixer les seves actituds racistes, encara que siguin inconscients, i treballar diàriament per desfer-se'n. Iniciatives com "Et cedeixo el meu vot" permeten que les persones blanques utilitzin el seu privilegi per reparar la desigualtat estructural. Es tracta d'emprar el teu temps i recursos per garantir els drets a les persones migrades. És una lluita de tots.