La defensa del català marca les ofrenes florals de partits i entitats a Rafael Casanova per la Diada

La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de tombar bona part del decret que blindava el català com a idioma vehicular a l'escola marca l'11 de setembre d'enguany, que va camí de convertir-se en la Diada de la llengua. Ho han evidenciat bona part de les intervencions que partits i entitats han fet al monument de Rafael Casanova, ubicat a la cruïlla entre el carrer Ali Bei i la ronda de Sant Pere de Barcelona, en les ofrenes florals que tradicionalment suposen l'inici dels actes de l'11 de setembre. La CUP, el PP, Vox i Aliança Catalana no hi ha participat.

El Govern, a través de la seva portaveu, Sílvia Paneque, ha reivindicat el paper de la llengua en ha "cohesió" del país i ha posat en valor la preservació de la democràcia i la "credibilitat" de les institucions. També ha defensat una Catalunya "cohesionada" i en "convivència" per "anar endavant". "Cap projecte nacional és sòlid si deixa algú enrere", ha afegit.

Per la seva banda, l'alcalde de Barcelona, el també socialista Jaume Collboni, ha apel·lat a la defensa del català "en un moment en què encara hem de patir incomprensió i a vegades hostilitat per la llengua que ens uneix". En una línia similar s'ha pronunciat el president del Parlament, Josep Rull (Junts), que ha demanat una actuació "de fermesa i determinació" en defensa del català després de la resolució del TSJC. Una decisió que, segons Rull, posa "més en risc" una llengua que ja està en perill.

La portaveu i número dos del PSC, Lluïsa Moret, ha posat el focus en la llengua catalana com "un dels pilars que identifiquen i singularitzen la identitat del país", mentre que el secretari general de Junts, Jordi Turull, ha defensat la necessitat d'un Estat propi per a Catalunya per defensar la llengua catalana davant dels "atacs" que pateix i d'un Estat espanyol "disposat al que faci falta".

ERC i Comuns també reivindiquen les lluites per l'habitatge i un transport públic digne

Més enllà de la llengua, el president d'ERC, Oriol Junqueras, ha reiterat que la independència, la prosperitat econòmica i la justícia social són "lluites indestriables" i ha citat les lluites per a un habitatge i un transport públic "dignes". En canvi, la coordinadora dels Comuns, Gemma Tarafa, ha afirmat que Catalunya se situa en una cruïlla on el país ha de prendre una decisió: tornar "segles enrere" o ampliar drets i llibertats. Citant la màxima d'un "sol poble" de Francesc Candel, Tarafa també ha defensat que Catalunya sigui "mestissa, plural i oberta". I que no tingui pas por de dir que "la diversitat no és un perill". I com Junqueras ha fet una crida a lluitar per l'habitatge, Rodalies i els serveis públics.

"Dinamitar el gran consens" sobre la llengua

Pel que fa a les entitats, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha fet una crida perquè l'independentisme demostri la seva "força, intel·ligència col·lectiva, maduresa i determinació". Antich ha afegit que cal lluitar d'aquesta manera contra la sentència del TSJC que vol destruir l'esscola catalana i "dinamitar el gran consens" al voltant de la llengua. 

Al seu torn, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, insta el Govern a deixar clar de quina banda està. "Si de la banda dels tribunals que ataquen la llengua o de la banda de la defensa real del català", ha dit. Segons Escuder, la sentència del TSJC "afecta directament la línia de flotació del que hauria de ser el coneixement de la llengua a l'escola".