La DANA i les pluges de tardor omplen els embassaments catalans i allunyen les restriccions d'aigua

Les pluges que van començar a caure a Catalunya a partir del 24 d'octubre, rematades amb la DANA que va culminar dilluns, han tingut un impacte positiu en les reserves d'aigua dels embassaments. Un efecte especialment necessari en els de les conques internes. Després d'un inici de tardor sec, els pantans s'abocaven a una nova situació complicada si no arribaven precipitacions, amb la previsió de l'entrada en excepcionalitat del sistema Ter – Llobregat -que abasteix la major part de la població catalana- aquest mateix novembre i d'emergència per sequera al març.

L'augment de reserves assolit els darrers deu dies ha capgirat aquest escenari i si bé Catalunya no pot donar per superada la llarga sequera que pateix, sí que és cert que la situació actual és clarament millor que la de fa un any. I l'aigua caiguda garanteix que no hi haurà noves restriccions durant el que resta de 2024 i en els primers mesos de 2025. El que també dona un major marge de temps al Govern perquè pugui entrar en funcionament alguna de les noves infraestructures hídriques projectades.

L'aigua caiguda garanteix que no hi haurà noves restriccions durant el que resta de 2024 i en els primers mesos de 2025

En concret, des del 17 d'octubre els embassaments de les conques internes catalanes han guanyat més de 35 hm3 fins a les 16h d'aquest dimarts. Segons les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), han passat d'acumular 189,3 hm3 d'aigua a 224,4. En termes relatius, les reserves han crescut cinc punts, del 27,25% al 32,3%. La xifra és un 70% més elevada que un any enrere, quan s'estava ja en situació d'excepcionalitat i l'aigua acumulada era de 133,1 hm3, el 19,17%. És la primera tardor des del 2020 en què hi ha un creixement de les reserves, encara que l'aigua acumulada està molt per sota de la mitjana dels últims cinc anys.

En el cas del sistema Ter-Llobregat, el més important dels de les conques internes, s'ha passat de 176,2 hm3 (28,79%) a 208,4 (34,04%), prop del doble que en el mateix moment del 2023. Les precipitacions dels darrers dies han permès recuperar la meitat de les reserves perdudes des de l'estiu, després que el 28 de juny s'assolís el sostre des del setembre del 2022, amb 257,5 hm3 (37,1% de la capacitat, que arribava gairebé al 40% en el Ter-Llobregat).

Aquell creixement va ser gràcies a una primavera plujosa que va suposar el primer gran punt d'inflexió dels darrers tres anys de sequera i deixar enrere el nivell d'emergència i el mínim històric de 100 hm3 (14,4%) marcat el 9 de març, que era de 90,6 hm3 (14,8%) en el Ter-Llobregat.

Millora significativa a Tarragona

En termes absoluts, els principals guanys de reserves del sistema Ter-Llobregat els han tingut els embassaments de la Baells (Berguedà), que les ha incrementat en gairebé 18 hm3 des del 17 d'octubre i ja supera el 56% -més del doble que l'any passat-; Sau (Osona), amb 16 hm3 més; i la Llosa del Cavall (Solsonès), amb 7 hm3 de més, que li han permès assolir el 33% de la seva capacitat. En canvi, el de Susqueda (la Selva), que està connectat a Sau, n'ha perdut prop d'11.

Les reserves dels embassaments de Siurana i Riudecanyes s'han multiplicat per nou, encara que segueixen molt baixes

A nivell visual, però, el canvi més significatiu s'ha viscut al Camp de Tarragona, on embassaments que estaven gairebé secs comencen a acumular aigua. És el cas dels de Siurana (Priorat) i Riudecanyes (Baix Camp). El primer tot just acumulava 0,08 hm3 d'aigua el 24 d'octubre, el 0,60% de la seva capacitat, mentre que aquest dimarts a les 16h s'apropa al 6% i té 0,72 hm3, nou vegades més. En el mateix període, el segon ha evolucionat de 0,09 hm3 i l'1,6% a 0,76% i el 14,36%, també nou vegades més. El pantà de Guiamets, també al Priorat però que pertany a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), ha passat en una setmana d'estar sec a acumular 1 hm3, el 10% de la que hi cap. Tot plegat ajuda a millorar la situació del territori amb la sequera més intensa de Catalunya.

L'aposta del Govern per les infraestructures hídriques

Des que a l'agost va prendre possessió com a president de la Generalitat, Salvador Illa ha fixat la gestió de la sequera com una de les prioritats del Govern, amb una aposta clara per accentuar les infraestructures de producció o reaprofitament d'aigua, com les dessaladores o les plantes potabilitzadores. És un model que ha de comportar inversions de 2.300 milions fins al 2040 i que genera crítiques d'organitzacions ambientals i ecologistes, que advoquen per abordar una reducció dels consums d'aigua i avaluar quins són els usos prioritaris.

Les pluges dels darrers dies li permeten a l'executiu guanyar temps perquè s'activin les primeres infraestructures previstes sense que s'estigui en una situació d'excepcionalitat o emergència per sequera. En concret, la previsió és que abans que s'acabi l'any s'activin les millores a la potabilitzadora d'Empuriabrava, amb una inversió de 2,5 milions, i l'aportació d'aigua regenerada des de la depuradora de Figueres fins al riu la Muga a l'altura de Pont de Molins. Aquesta última té un pressupost de sis milions i permetrà obtenir 100 litres per segon.

De cara a l'any vinent, i també a l'Alt Empordà, es posaran en funcionament les dessalinitzadores mòbils de Roses (55 litres per segon i 3,6 milions d'inversió) i Empuriabrava (35 litres per segon i 3 milions). En l'àmbit del sistema Ter Llobregat, a mitjans del 2025 la previsió és que entri en servei l'ampliació de la potabilitzadora de Trinitat, que ha d'incrementar la producció actual en uns 400 o 500 litres per segon, cosa que suposa entre uns 12 i 15 hm3 anuals. Mentre que a finals del 2025 està previst activar els nous pous de Sant Joan Despí (1.300 litres per segon i 30 milions) i la potabilitzadora Estrella a Sant Feliu de Llobregat (800 litres per segon i 33 milions).

Les noves dessaladores comporten inversions de centenars de milions en cada cas

Més enllà del 2025, el calendari fixa que el 2026 l'estació de regeneració d'aigua de Sant Feliu de Llobregat estarà en servei, aportant 400 litres per segon gràcies a una inversió de 5,5 milions. També estaran enllestides les obres del nou tram de l'aqüeducte d'ATL entre Cardedeu i Trinitat, que pretén posar fi a les fuites al pas per Badalona.

I més a mitjà termini s'han de completar les obres de les dessaladores, amb l'ampliació de la de la Tordera completada el 2028, la construcció de la del Foix el 2029 i la de la Costa Brava Nord, a l'Alt Empordà, el 2032, tot plegat gràcies a inversions de centenars de milions d'euros en cada cas. Segons el full de ruta de l'executiu, amb les obres s'arribarà a 245 hm3 d'aigua anuals que no depenguin de la pluja, quan actualment la xifra és de 116.