Entrevista a Laure Vega"La CUP està disposada a negociar amb el Govern en matèria d'habitatge perquè és un problema social"

El Govern de Salvador Illa portarà aquesta setmana al Parlament tres decrets relacionats amb mesures urgents en matèria d'habitatge, amb contractació pública i amb la seguretat dels càmpings en zones amb risc d'inundació, tot i que aquest últim podria ser retirat per un acord amb ERC per redactar-ne un de nou. Tres propostes per a les quals no té garantida la majoria, si els seus "socis preferents", ERC i Comuns, no li donen llum verda. Qui sí està disposada a parlar amb els socialistes aquesta vegada és la CUP, que defensa la negociació perquè considera l'habitatge un greu "problema social".

En una entrevista exclusiva amb Públic, la diputada de la CUP al Parlament Laure Vega (Sant Boi de Llobregat, 1991) revela la voluntat del seu grup de dialogar amb el Govern per "solucionar els problemes derivats de la no-regulació del lloguer de temporada, d’habitacions i d’ús turístic", i per blindar l’habitatge de protecció oficial (HPO) amb efecte retroactiu. Preguntada sobre si estarien oberts a parlar d’altres qüestions, Vega respon que s’haurà d’anar "veient quins temes sonen".

En pocs mesos s'han convocat dues manifestacions multitudinàries pel dret a l'habitatge. Com interpreta la CUP aquesta situació?

És la traducció d'un malestar profund. Hem vist en les darreres enquestes que l'habitatge és un tema central. Al novembre van sortir 170.000 persones al carrer i al febrer vam aturar el desnonament de Casa Orsola. La preocupació continua creixent perquè no hi ha una resposta política que doni solucions reals a aquest problema. Hem detectat una petita baixada en els preus dels nous contractes de lloguer, al voltant d'un 3%, però això no és suficient.

Creu que la mobilització popular, com en el cas de Casa Orsola, és la millor manera de frenar l'especulació immobiliària i de forçar noves actuacions del Govern?

El problema és que la gent es trobi sola davant d'aquesta crisi. Malgrat que existeixen lleis d'habitatge com la 24/2015, els desnonaments s'aturen gràcies a la mobilització ciutadana. Quan la Generalitat i el Govern espanyol no donen una resposta efectiva, només queda manifestar-se. És un crit d'auxili. Tant de bo no calgués mobilitzar-se, perquè és esgotador, però la política no actua com caldria.

Quines són les prioritats de la CUP en matèria d'habitatge?

Ho dividim per etapes. La carpeta zero implica solucionar els problemes derivats de la no-regulació del lloguer de temporada, d'habitacions i d'ús turístic. Avui he mirat Idealista i els deu primers pisos més econòmics eren de temporada. No té sentit que la meitat de la oferta per viure a Barcelona sigui aquesta. És una escletxa de la llei. 

Així ho confirmen les dades de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge publicades aquest març.

Exacte. No només s'ha de regular el temps que un llogater viu en un pis, perquè a l'Estat espanyol no tenim contractes indefinits com en altres països, sinó l'ús que es fa de l'habitatge. Si té un ús residencial, els contractes han de ser de 5 o 7 anys i estar dins la llei. Els lloguers de temporada només han de ser d'ús recreatiu, per a unes vacances, per exemple. Això és una prioritat absoluta.

No només s'ha de regular la temporalitat, sinó l'ús dels pisos: els lloguers de temporada han de ser d'ús recreatiu

A més, cal blindar l'habitatge de protecció oficial (HPO) amb efecte retroactiu. No té sentit parlar de construir habitatge públic com si fos la solució definitiva, quan estem perdent habitatge que ja hem construït. Un cop resolt tot això, el següent pas de la CUP és aconseguir la reducció dels preus, una de les principals demandes del moviment. Els preus actuals, regulats segons el mercat, són encara altíssims.

Els preus del lloguer a Catalunya han augmentat més d'un 50% en la darrera dècada.

El preu de l'habitatge va pujar un 175% entre 1998 i 2007 i encara ha augmentat més. Cal abaixar-lo i plantejar que no és un negoci. No estem en contra dels habitatges de propietat. Hi ha d'haver diferents fórmules: públic, de propietat, cooperatiu... El que diem és que no es pot especular fins al punt que la gent no hi pugui viure. Que s'especuli amb els iots o els Tesla ens és igual, perquè no són necessaris, però un habitatge, sí.

Com s'hauria de regular el lloguer de temporada?

Es pot controlar amb un registre on es justifiqui l’ús recreatiu i la resta de contractes quedin sotmesos a la normativa vigent. Són necessaris mecanismes sancionadors, que ja existeixen i es poden desenvolupar més a través de la llei d’habitatge. També un cos d'inspectors, igual que en altres àmbits com el laboral o el consum. No pot ser que el pes de garantir el compliment de la normativa recaigui sobre persones en situació de vulnerabilitat respecte el propietari, quan haurien de ser les institucions públiques les que vetllessin per això.

Salvador Illa ha marcat l'habitatge com la seva "prioritat absoluta" i va prometre la construcció de 50.000 pisos públics. Com valora la CUP les polítiques del Govern?

Ens sembla bé la construcció de pisos públics, però tenim un problema amb com es planteja. La minista d'habitatge del PSOE, Isabel Rodríguez, va dir a l'estiu: "Si els malaguenys no tenen un lloc on viure, on s'allotjaran els cambrers que serveixen el vi i els espetos?". Van ser unes declaracions desafortunades, però reflecteixen una cosa. Si no toquem els habitatges existents, encara que estiguin en mans de fons voltors, que estiguin buits o siguin turístics, i només edifiquem, el que es planteja és que ja no tenim dret a viure als nostres barris o ciutats. Només tenim dret a adquirir un pis allà on es construeixi. S'han de prendre altres mesures i evitar que l'habitatge sigui un negoci rodó, com ho és ara.

No n'hi ha prou amb construir pisos públics; l'habitatge no pot ser un negoci rodó

Però la CUP ha defensat en altres ocasions que no cal construir més, que s'han d'expropiar els pisos buits.

La problemàtica de l'habitatge és prou profunda perquè es prenguin totes les mesures. L'expropiació és caríssima, com el dret de tanteig i retracte. Necessitem que baixin els preus, i això es pot fer a través d'impostos. Ja existeix l'impost de transmissió patrimonial i també es podria regular el mercat no només amb els indicadors actuals, sinó també en funció del cost de vida i els ingressos. Ni la ciutadania ni l'Estat pot comprar habitatge amb els preus que hi ha ara. Cal una regulació per recuperar un estoc d’habitatge assequible i evitar que la gent es vegi obligada a viure cada cop més lluny de determinades zones.

El Govern presentarà tres decrets al ple de la setmana vinent: un sobre mesures urgents d'habitatge, un sobre contractació pública i un altre per garantir la seguretat dels càmpings en zones de risc d'inundació. No tenen assegurada una majoria al Parlament. Quin és el posicionament de la CUP?

Ja vam dir públicament a la consellera Paneque que no tenia sentit proposar mesures que la CUP ja defensava sense comptar amb nosaltres. A hores d'ara, aquests decrets no aborden les qüestions fonamentals que dèiem, el lloguer de temporada o el blindatge de l'HPO. Però sí que hem obert converses amb el Govern perquè sigui així.

La CUP està disposada a parlar amb el Govern en matèria d'habitatge perquè el PSC no té una majoria tan sòlida com ells consideren. Si no haguéssim votat a favor del règim sancionador, que també era una carpeta zero, no s'hagués aprovat. No es tracta de negociar en clau de partit, es tracta que hi ha un problema social greu com és la dificultat d'accés a l'habitatge. Hem vist una sèrie de mobilitzacions i la tasca de la CUP és reclamar la regulació.

Per tant, en matèria d'habitatge la CUP sí que està disposada a negociar amb el PSC.

En realitat, la posició de la CUP és que, sempre que hi ha un problema social i una possibilitat de millora per a la gent, ho batallem. No ho fem en una lògica de despatxos perquè sabem que no tenim la força. La nostra manera d'operar és molt similar a la d'un sindicat. Si el PSC està tan preocupat per l'antipolítica com diu, el que no pot ser és que tiri endavant unes lleis que no resolen els problemes de la població. Això sí que és antipolítica.

Només per aclarir la qüestió. Si la CUP s'asseu a parlar amb el Govern, què demanarà a canvi d'aprovar els decrets?

Per aprovar qualsevol cosa hi ha d'haver la regulació del lloguer de temporada i que, per tant, no es puguin fer trampes amb el topall. La regulació de les habitacions i el blindatge retroactiu de l'HPO. Ells parlen d'inseguretat jurídica, però la de La Caixa em preocupa ben poc. A mi em preocupa la inseguretat de tota aquella gent que fan fora de casa. Després, evidentment, creiem que han d'haver-hi millores en el tanteig i retracte i tota una sèrie de petites modificacions quirúrgiques per eventualment baixar els preus del lloguer.

Reclamem la regulació del lloguer de temporada i el d'habitacions i el blindatge retroactiu de l'HPO

Diu que vostès no han tancat portes a negociar sempre que hi ha un problema i una possibilitat de millora per a la gent. No considera que aquestes converses amb el PSC escenifiquen un viratge respecte altres ocasions?

El Govern és el Govern. Si fossin els Comuns o Junts, també parlaríem amb ells. Tenim una urgència amb l'habitatge i amb altres qüestions. La pregunta hauria de ser al revés: quin partit som? Un partit que defensa fins a les últimes conseqüències una millora de la vida de la majoria de la gent. Per mi va d'això, la política. Ara bé, el que no farem per aconseguir un titular o tres minuts de televisió és pactar coses que després no donin una resposta. Seiem amb ells perquè se'ns va dir que era una possibilitat discutir tot això.

Està disposada la CUP a seure amb el Govern per parlar d'altres qüestions?

Haurem d'anar veient quins temes sonen i quins no. El PSC i el PSOE tenen una situació de fragilitat, malgrat es vulguin presentar com si tinguessin tota la força. Seurem amb tots aquells temes que s'hagin vist collats per la mobilització o per la situació política. Ara tenim els aranzels. Si volen parlar de política industrial i de per què hem de deixar de destinar fons públics a empreses que quan volen es deslocalitzen, endavant. La pregunta és si ells negocien per arribar a acords i buscar solucions o per agitar el panorama mediàtic. Perquè a nosaltres això no ens interessa.

El PSC i el PSOE tenen una situació de fragilitat, malgrat voler semblar forts

I si es presentessin pressupostos? O l'ampliació de crèdit?

Al principi de tot, ja vam dir que estàvem disposats a negociar pressupostos. El que passa és que el dia 1 ja vam veure que no hi havia possibilitat d'entesa perquè ells tenien un altre model. Ara tenim tots els problemes amb Rodalies. Si la seva prioritat és ampliar l'aeroport del Prat i no millorar el transport públic, quina negociació hi ha aquí? No hi ha espai per això. No perquè la CUP no vulgui, sinó perquè s'imposa un model continuista de gestió que no està funcionant. 

Quines són les línies vermelles que marca la CUP?

No és un tema de línies vermelles. En temes de treball, per exemple, ens vam asseure per veure com fer-ho. Malgrat no tenir competències a Catalunya, fins a on podem arribar? Per què no les demanem al Govern central si són el mateix partit? En l'àmbit de sanitat, el model avança cap a la concertació i les mútues tenen cada vegada més pes. En educació, s'estan tancant línies públiques més sovint. No són línies vermelles, és que, com tampoc som tan necessaris, la nostra tasca és reivindicar que aquest model no funciona per a la majoria de la societat.

Per acabar, tema Rodalies. En aquest 2025 només s'han registrat 12 dies de normalitat. Els usuaris han patit cada dia de març les conseqüències d'una averia, d'una vaga o d'unes obres. Com respòn la CUP a aquest caos?

La normalitat ara mateix és l'angoixa dels usuaris. S'ha de posar sobre la taula que no és un problema puntual d'aquests mesos. És un problema estructural d'infrafinançament i d'aposta pel vehicle privat. A partir d'aquí, en la immediatesa s'han de poder oferir alternatives de mobilitat i gratuïtat fins que la normalitat sigui que els tren arriben a l'hora. No podem demanar paciència i tarificar normal.

A més, cal un canvi de paradigma. S'han anat tancant trens i estacions i hi ha llocs on és molt difícil moure's. L'aposta ha de ser a la inversa. Que tots els diners que es volen invertir en obrir carreteres o en ampliar l'aeroport, que es destinin a un transport públic de qualitat.