La CUP afrontarà les municipals de l'any vinent amb l'objectiu de recuperar les posicions perdudes el 2019

Les eleccions municipals de l'any vinent són un test cabdal per confirmar si la CUP torna a situar-se en un cicle ascendent. Durant anys, el municipalisme va ser l'únic àmbit institucional d'actuació de la formació anticapitalista que no va fer el salt al Parlament -el 2012- fins que no havia consolidat una presència relativament destacada a les administracions locals. L'estrena al Congrés no arribaria fins el 2019. Acostumada a millorar resultats cada cop que tocava passar per les urnes, l'escenari va canviar a les eleccions al Parlament del desembre del 2017 -convocades sota l'aplicació del 155-, quan va passar de 10 a 4 diputats.

El maig del 2019, en un context de plena repressió a l'independentisme -amb diversos dirigents del moviment empresonats -, la CUP va retrocedir als comicis locals, en passar dels 382 regidors de 2015 a 334 i perdre 60.000 vots. El repte per a les eleccions municipals de la propera primavera serà confirmar el canvi de tendència materialitzat ja al Parlament -9 diputats als comicis de l'any passat- i al Congrés. Mantenir alcaldies ja emblemàtiques, com la de Berga, i recuperar la presència perduda en alguns dels principals ajuntaments del Principat -començant per Barcelona, però passant també per Terrassa, l'Hospitalet, Santa Coloma de Gramenet o Lleida- són alguns dels objectius que es fixa l'organització de l'Esquerra Independentista per d'aquí 12 mesos.

Després de les últimes eleccions locals, la CUP va acumular 19 alcaldies i formava part d'una quarantena de governs municipals -entre els quals destaquen Sant Cugat del Vallès, Figueres o Sitges, en els tres casos com a soci minoritari-, xifra que aspira a millorar el proper any si realment confirma la seva tendència a l'alça. En qualsevol cas, Hug Lucchetti, membre del secretariat nacional cupaire i de la seva àrea de municipalisme, matisa que "si entrem a un govern o no i amb quines aliances dependrà de si és possible o no desenvolupar la nostra proposta política en més o menys grau. Governar per governar no és la nostra principal aspiració".

Recuperar presència a l'àrea metropolitana

El 2015 la CUP havia aconseguit representació a bona part dels municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona, la zona que concentra la major part de la població catalana, cosa que no repetiria quatre anys després. Més enllà de quedar-se fora del consistori de la capital, tampoc va entrar als plens de l'Hospitalet, Cornellà, Sant Boi, Barberà, Santa Coloma de Gramenet o Montcada i Reixac, ciutats on havia tingut presència ja fos en solitari o formant part de candidatures més àmplies. En aquest sentit, Lucchetti apunta que "volem reforçar el treball en l'àmbit de l'àrea metropolitana i ja estem treballant per presentar-nos en les millors condicions tant a Barcelona com en altres municipis i recuperar, si és possible, els regidors que no es van aconseguir el 2019".

A l'hora de concórrer als comicis locals, tant el 2015 com al 2019 la formació anticapitalista ha combinat les llistes en solitari amb la participació en candidatures més àmplies, de les quals també formaven part altres partits d'esquerres o organitzacions d'àmbit local. Figueres, Girona, Sitges, Ripollet o Badalona són exemples de ciutats en què fa tres anys la CUP va participar en candidatures que transcendien les pròpies sigles.

De cara a la propera cita electoral, Lucchetti detalla que la forma de concórrer-hi "és un debat que tenim sobre la taula". I afegeix que "la idea és decidir-ho col·lectivament. Més enllà de l'autonomia local i que s'ha de tenir en compte la realitat de cada cas, s'ha d'entomar a nivell nacional i tenir uns criteris compartits". El membre de l'àrea de municipalisme de la CUP clarifica que "estem treballant entorn d'una proposta política i la idea és que la gent que s'hi sumi [a una candidatura amb la CUP] l'ha de compartir, encara que evidentment que aquesta proposta es pot enriquir". La limitació de mandats i sous que estableix el codi ètic cupaire són altres de les qüestions a compartir en llistes més amplies, completa.

Les sobiranies, eix clau

Les sobiranies -o la seva recuperació- són una de les grans claus de la proposta política que la CUP presentarà als comicis. Lucchetti admet que amb els anys que acumulen a les institucions són plenament conscients dels límits que aquestes tenen, però alhora defensa que "els volem superar i per fer-ho cal molt múscul i un moviment molt fort". La recuperació de sobiranies es materialitzaria en qüestions com la generació de comunitats energètiques locals o la remunicipalització del servei de l'aigua, aquest darrer un pas que han fet 21 municipis catalans l'última dècada, mentre que n'hi ha una quarantena més que treballen per fer-lo els propers anys.

"Això són elements que ens fan avançar en l'àmbit de les sobiranies", planteja Lucchetti, que també subratlla que "si bé no ens porten a superar immediatament el capitalisme, són elements que ens hi apropen. Si municipalitzem l'aigua la podem gestionar de manera més democràtica i més ecològica que si ho fa Agbar, garantint-ne l'accessibilitat per a tothom". L'habitatge, tot i les limitades competències locals per abordar-lo, serà un altre dels àmbits centrals del programa municipal cupaire, amb la intenció de "desplegar tot allò que estigui al nostre abast per augmentar el parc públic d'habitatge i tibar al màxim el marc legal perquè el dret a l'habitatge sigui efectiu".

Per al membre del secretariat nacional de la CUP, un element central de la proposta serà "identificar les prioritats i veure quines poden posar en disputa el capital i puguem fer que el capital tingui menys guanys per tal que reverteixin en la qualitat de vida de les persones". Així mateix, subratlla que l'ecologisme, l'antiracisme i el feminisme "han de ser qüestions transversals en totes les polítiques que fem".

Lucchetti conclou dient que "hem de fer que la proposta municipalista sigui coherent amb tota la nostra estratègia nacional i amb idea de poder superar els límits, que sabem que existeixen i molts cops ens provoquen frustració, i els hem de superar generant conflicte i lluita".

Tot i que estem en un context amb una mobilització molt inferior a la de fa uns anys, considera que ara mateix hi ha "finestres d'oportunitat entorn de les quals es poden generar escenaris de desobediència i de ruptura" i cita, per exemple, la qüestió del català a l'escola, la defensa del territori -amb el rebuig al projecte dels Jocs Olímpics d'Hivern com a paradigma- o el moviment per l'habitatge. Per a ell aquests casos demostren que hi ha "camí per la mobilització i la lluita", alhora que serveixen per "demostrar que dins els límits de l'Estat espanyol no és possible una vida digna". D'aquí a un any la ciutadania decidirà a les urnes si la proposta cupaire guanya força als ajuntaments.