Vint anys del domini .cat: la batalla del català a internet en l'era de la intel·ligència artificial

Vint anys després del naixement del domini .cat, el català afronta la revolució de la intel·ligència artificial (IA) amb una posició més sòlida que mai en l'àmbit digital, però amb nous reptes que poden marcar el seu futur. És la diagnosi que fa Accent Obert, la institució que va impulsar aquest domini i treballa per poder viure plenament en català al món digital. La fundació sense ànim de lucre destaca aspectes com la consolidació de grans eines digitals en català, el creixement dels creadors de continguts i la força del .cat. Però alerta que la pròxima gran batalla serà garantir que els grans models d'IA incorporin no només la llengua, sinó també el context cultural català.

El director general d'Accent Obert, Joan Abellà, reivindica en declaracions a Públic que la llengua i la cultura catalana arriben en un "bon estat de salut" a la celebració d'aquest vintè aniversari, pel qual han organitzat un parell d'actes, el segon dels quals serà una festa el 9 de setembre al Museu Marítim de Barcelona. Tot i que s'ha "intentat limitar algunes polítiques amb fronteres administratives, actualment hi ha una oportunitat molt important en l'àmbit digital", diu, considerant que "déu-n'hi-do com s'han fet els deures" pel que fa a cultura catalana.

Va ser el 23 d'abril de 2006 quan la comunitat catalanoparlant va aconseguir un domini d'internet propi, reconegut internacionalment per l'ICANN i "contra tot pronòstic", segons Abellà. Fou el primer domini d'internet dedicat a una comunitat lingüística i cultural, gràcies a la mobilització de més de 65.000 persones. Avui, vint anys després, el .cat supera els 118.000 dominis actius, "una bona xifra". A més, nou de cada deu titulars renoven el seu domini any rere any, actualment hi ha 391 dominis .cat dins del Top 1M de llocs més visitats, creixent un 79% des de 2010, i el 86% dels dominis .cat viuen als territoris de parla catalana.

"Ens hem tornat tots extraordinàriament digitals i hem de lluitar perquè cada passa que es fa en el pas digital nosaltres hi siguem", diu el responsable sobre els reptes, reivindicant que hi ha diverses potes fortes del català a l'àmbit digital. Destaca l'existència d'un parc de dominis "molt consolidat" o una Viquipèdia en català amb més de 800.000 articles. Falten aspectes com que els dispositius parlin en català i les empreses vegin que s'utilitza la llengua. "Estem batallant perquè els navegadors dels cotxes parlin català… No tot és automàtic, però les empreses ja s'han acostumat que som aquella llengua que, encara que en l'àmbit estadístic no la veuen de les primeres, després són de les màximes novetats quan presenten dels seus productes", argumenta.

Actualment, no és possible fer vida al 100% en català a l'àmbit digital, però Abellà sosté que sí que es pot fer en un 50% dels casos, "sobretot si fas mitjanes ponderades". Assegura que les grans eines que utilitzem més diàriament es poden utilitzar en català, per bé que queda molta batalla. En aquest sentit, insisteix que la veu dels dispositius és un territori on hi ha "un gran dèficit" i que la irrupció de la IA és un "repte com a cultura". "Anem avançant, però no hem d'abaixar la guàrdia en cap cas; és molt important que hi hagi institucions una mica torracollons", sosté.

Anem avançant, però no hem d'abaixar la guàrdia en cap cas; és molt important que hi hagi institucions una mica torracollons

Accent Obert creu que des de l'administració i les institucions "s'està apostant moltíssim" per la llengua en l'àmbit digital, i recorda que hi ha un Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el Pacte Nacional per la Llengua o un Comissionat d'Ús Social del Català de l'Ajuntament de Barcelona. "Es pot fer més i que les entitats no abaixin la guàrdia i no siguin polítiques de blanquejament. Però sí que penso que hi ha un cert corrent que volem aprofitar", diu, tot advertint: "Com que fan declaracions d'intencions les agafem al peu de la lletra i els ajudem a desplegar".

Els creadors de continguts en català, a l'alça

Un dels aspectes a l'alça és indubtablement la creació de continguts en català, on s'ha fet "un salt" i actualment registren "xifres molt bones". L'entitat té identificats 1.500 creadors i creadores de continguts en català: "Veiem l'impacte que està tenint tot això i anem bé. L'impacte és creixent, en un moment que també hauríem de veure què està passant als mitjans de comunicació", puntualitza. "En l'àmbit digital, sobretot a través de la creació de continguts, ara el català comença a ser sexy, i la gent pensa que, segons com, podem guanyar-nos-hi la vida", diu Abellà.

El director general d'Accent Obert també destaca que actualment hi ha una tendència a la qualitat i la segmentació i, "si anem en aquesta tendència, les llengües arrelen més". "El català estava molt preparat quan ha arribat aquesta tendència, les dades ens demostren que està en bon estat de salut", perquè cada mes hi ha més creadors, tenen més impacte i els productes són de bona qualitat.

Alhora, hi ha hagut una "aposta important d'alguns mitjans de comunicació", hi ha marques que aposten en aquest sentit i es volen "arrelar al territori", i també hi ha iniciatives públiques com la Casa de la Creació Digital en Català de Barcelona. "Poden ajudar bastant a accelerar projectes i connectar aquests projectes amb marques", sosté. "Volem posar-ho fàcil perquè la gent pugui guanyar-se bé la vida. Hi ha cert optimisme, per bé que s'ha de posar en un marc més gran d'on va tot això", afegeix.

Creu que el paper que estan fent els creadors de continguts també s'està traslladant a les xarxes socials en general, on "se segueix aquesta tendència" i "estem anant bé". Això no obstant, el responsable d'Accent Obert alerta que s'estan "atomitzant", però que, en qualsevol cas, "a més creació de continguts, més ús de les xarxes".

La irrupció de la IA: oportunitat o amenaça?

El responsable de la institució té clar que la irrupció de la IA és "una oportunitat" per a la llengua i cultura catalana en l'àmbit digital. Reivindica que "ja és molt" que la dotzena xatbots principals contesten en català quan els hi parles. Amb tot, creu que "cal fer uns deures": tornar a parlar amb tots els agents d'IA i defensar que no n'hi ha prou que parlin en català, sinó que han de "tenir molt en compte" el context cultural català: "Això no va només de llengua, sinó de contextos culturals". Destaca que aquesta és una conversa on els catalans "no estem sols i és possible", i "segurament deixem de ser una cultura minoritzada per tenir els problemes que tenen les cultures del món".

En aquest sentit, avança que aquest setembre engegaran un projecte important -per bé que fins al febrer del 2027 no se'n veurà res públicament, amb una pota important amb relació a la intel·ligència artificial, les llengües i la cultura per "portar aquesta conversa al món". Abellà detalla que actualment estan treballant en el finançament i l'objectiu és proposar la confecció d'un corpus digital multimodal (text, vídeo, so, imatge…) "per dir on està i què considerem que està la cultura catalana". "Volem que estigui molt ben documentat des del punt de vista jurídic, per fer una interacció molt fàcil amb els principals agents d'IA. Seria com dir: la Biblioteca d'Alexandria de Catalunya és aquí. Però els hi hem de fer fàcil", detalla.

No n'hi ha prou que les eines d'intel·ligència artificial parlin en català, han de tenir molt en compte el context cultural català

En aquest sentit, reivindica que els darrers anys s'ha fet una "feina impressionant" amb el Projecte Aina, impulsat pel Govern de Catalunya i amb la col·laboració del Barcelona Supercomputing Center (BSC). El seu objectiu és generar conjunts de dades i desenvolupar models informàtics perquè qui desenvolupa aplicacions basades en intel·ligència artificial, com ara assistents de veu, cercadors, traductors i correctors automàtics o agents conversacionals, pugui fer-ho fàcilment en català. "Hi ha una oportunitat, com va ser amb el domini .cat, ho portem a l'ADN", reivindica sobre la idoneïtat del moment.

Abellà insisteix que les cultures que facin aquesta reflexió i "vagin forts a protegir les seves cultures aniran un pas per davant en aquesta homogeneïtzació de continguts a la qual pot tenir la IA". En aquest sentit, destaca que volen mesurar quins riscos comporta que els grans models d'intel·ligència artificial disposin de poques dades al voltant de la cultura i llengua catalana. I reivindica que les institucions han d'acabar assumint aquest rol de "definir què són continguts". "Si parlem de la guerra civil, quina visió vols tenir? La tendència és que els buscadors vagin cap als carrils de la dreta de la dreta", adverteix.

L'expert afegeix que els corpus lingüístics els produïm cada dia: com més creació de continguts, més corpus tindrem en català: "A més premsa local de qualitat, més corpus tindrem en català. Més tele o ràdio en català, o més escena, més continguts". Creu que aquests corpus s'hauran d'alimentar amb novetats, perquè "apreciaran molt els corpus dinàmics, i també anirà de corpus especialitzats". Per això, serà important digitalitzar molts arxius que no ho estan o etiquetar correctament els llocs web d'institucions com ajuntaments "perquè els robots ho entenguin".

Hi ha una oportunitat, com va ser amb el domini .cat, ho portem a l'ADN

Pel que fa a les diferències entre ChatGPT, Gemini o altres assistents d'IA, assegura que, "a hores d'ara, donen el pego totes" per a moltes tasques, però ara hem de començar a "interactuar" amb elles i "dir que han de pujar un nivell i la qualitat".

La batalla amb les grans companyies

Davant de tot plegat, Abellà creu que "caldrà molta més consciència des de la banda dels usuaris": "Les grans plataformes ens fan poc cas, però és que els productes se'ls estan escolant pels costats". "Potser Netflix no et fot cas, però YouTube se n'està anant cap a un altre lloc. El digital permet que, si no estàs a gust en un lloc, les bones ofertes de qualitat puguin anar cap a una altra", argumenta. "Els sistemes de distribució potents són aquestes plataformes, és important 3Cat o altres plataformes que haurien de néixer", afegeix.

Sobre les diferències entre grans empreses, diu que "n'hi ha de més sensibles si els expliques les coses bé", i que no totes les grans tecnològiques reaccionen de la mateixa manera quan se'ls traslladen les necessitats del català. Recorda que fa dos anys i mig van detectar que els algoritmes de Google penalitzaven la visibilitat dels continguts en català. Després d'obrir una interlocució tècnica amb l'empresa, van comprovar que el problema no responia a cap decisió política, sinó a canvis introduïts en l'algoritme que dificultaven trobar continguts en aquesta llengua. "Vam trobar molt bona sintonia tècnica amb Google i, de fet, altres cultures també se'n van beneficiar", assegura.

A partir d'aquell moment, explica, van establir un sistema de seguiment mutu per detectar possibles incidències. Per a Abellà, aquest episodi demostra que la clau és mantenir una interlocució constant amb les grans plataformes i fer visible el pes del mercat catalanoparlant. "Si veuen que hi ha demanda i que els usuaris valoren productes com navegadors de cotxe o dispositius en català, hi acaben responent", conclou.

Celebració dels vint anys i mirada al futur

Accent Obert és una fundació sense ànim de lucre que gestiona els dominis .cat, .barcelona i .ad, treballa per impulsar la presència del català en l'entorn digital. El seu patronat està format per 13 entitats representatives de tot el domini lingüístic català. És l'hereva de la Fundació .cat i són els gestors responsables del domini .cat.

Abellà destaca que, perquè la IA sigui detectada, els dominis són "molt importants", i celebra la "bona notícia" que la Generalitat hagi fet un núvol sobirà perquè "tindran consciència que les dades catalanes són dels catalans". "Tot va molt lligat, no és que ho lliguem tot a la IA. Estem molt atents a què la gent i els col·lectius no perdin els drets que hem aconseguit", afegeix.

Vint anys després de la fita que va suposar el domini .cat, Accent Obert considera que la pròxima gran batalla ja no serà aconseguir que les tecnologies parlin català, sinó que entenguin què significa ser català. Per a l'entitat, el futur de la llengua en l'era de la intel·ligència artificial dependrà tant de la qualitat de les dades disponibles com de la capacitat de les institucions, les empreses i la societat d'incidir en el desenvolupament dels nous models.