La pressió rere la màgia de Sant Jordi, les llibreries petites de Barcelona que s'hi juguen l'existència

Sant Jordi és un dia màgic per a tots els catalans, les ciutats es tenyeixen del vermell de les roses i s'empaperen de pàgines de llibre. Però per tal que aquest dia sigui, en efecte, màgic, les llibreries dels barris de Barcelona treballen de valent durant més d'un mes en què la pressió és immensa perquè moltes s'hi juguen poder continuar obertes. I, a sobre, han de lluitar per una visibilitat que normalment es focalitza al centre de la ciutat i que obvia els barris.

Tot i que aquest Sant Jordi es va presentar com el més descentralitzat de la història amb parades a tots els districtes de la ciutat i més esponjades, els llibreters critiquen el model de base que continua sense facilitar una festa de proximitat.

Contra la privatització i en defensa de la proximitat

Irene Jaume, llibretera de La Ciutat Invisible, cooperativa amb serveis de llibreria crítica i de proximitat del barri de Sants, explica a Públic que no creu "que estigui gaire descentralitzat perquè l'únic que s'ha fet ha estat habilitar altres espais al centre perquè la Rambla està en obres. Si fos realment descentralitzat, la gent podria moure's de barri a barri i podria gaudir d'espais més tranquils i menys massificats".

Relata també que han viscut un canvi de paradigma: "Històricament havíem tingut una paradeta a la Rambla i ens agradava molt anar-hi perquè era una manera de reapropiar-nos d'un espai de la ciutat que s'ha regalat al turisme i una manera d'arribar a un públic que no era del barri. Però, amb la gestió de l'espai públic que es va fer després de la pandèmia, hem deixat d'anar al centre, perquè creiem que s'ha privatitzat. Estem veient com caminem cap a un model uniforme i acumulatiu, que destrueix el caràcter popular i participatiu que hauria de definir la diada".

Irene Jaume: "Caminem cap a un model uniforme i acumulatiu, que destrueix el caràcter popular i participatiu que hauria de definir la diada"

Tampoc veuen massa la descentralització els treballadors de La Carbonera, una llibreria que és un projecte cooperatiu del Poble-Sec. Laia Salvador i Josep Pintat, dos dels seus llibreters, defensen que "sempre hi ha hagut una tendència a anar al centre", però que "des de les institucions s'ha volgut impulsar això. Al final es perd molta essència de la diversitat, de reconèixer una llibreria que és la teva, que és la que fa cada dia de l'any el teixit de barri i de proximitat real. Quan hi ha llibreries petites que han de tancar a tothom li sap molt de greu, però si només visibilitzem el que passa al centre és molt difícil que la gent conegui altres projectes molt més pròxims".

També a Amora Llibres, establiment de Gràcia en què només s'hi venen libres escrits per dones, tenen clar que és "essencial que els comerços locals tinguin la possibilitat de comptar amb paradetes a les seves zones d'influència". Les dues sòcies, Vanessa Almeida i Anita Cortizas, creuen que "la gent ha de tenir accés a un Sant Jordi fora de l'eix central". I conclouen: "Tot i la creixent dificultat per competir amb grans llibreries i grups editorials, estem convençuts que projectes com el nostre són els que realment construeixen el teixit social i humà que defineix la vida als barris".

Amora Llibres: "Projectes com el nostre són els que realment construeixen el teixit social i humà que defineix la vida als barris"

El dia que més es factura de l'any, però a quin preu?

Totes les llibreries entrevistades coincideixen en què la pressió de Sant Jordi no és només el  dia en sí, sinó que darrere hi ha mesos de feina. Albert Josa, de la llibreria Atzavara -situada a Gràcia- concreta que, en el seu cas, "el dia de Sant Jordi es factura com tot un mes normal. I el mes d'abril suposa un 18-20% de les vendes anuals".

Les llibreries de barri sovint són també projectes petits en què la feina s'ha d'assumir entre poques mans. És el cas d'Amora Llibres, en què Vanessa Almeida i Anita Cortizas expliquen que "la pressió és enorme, en tots els sentits: laboral, personal i emocional. Portem la llibreria entre dues sòcies i quan s'acosta Sant Jordi, la feina és infinita. El dia a dia  la llibreria canvia completament, estem soterrades sota caixes i la gestió de tot és molt intensa".

El mateix expliquen els llibreters de La Carbonera: "Nosaltres som dos treballadors a la cooperativa i per Sant Jordi necessitem mans extres. Tirem molt d'amics, coneguts, familiars, tenim una xarxa molt vinculada al projecte de la llibreria, de clients de confiança habituals, de membres sòcies de la llibreria, que ens donen un cop de mà de manera altruista i amb tot el carinyo que tenen al projecte, precisament, perquè sabem que sense ells el projecte no tira endavant i que ens hi juguem la resta de l'any".

Uns ingressos "agredolços"

Però, des del punt de vista econòmic senten que és un dia "agredolç", com el defineixen les llibreteres d'Amora Llibres. "És veritat que és un dia que es venen moltíssims llibres, cosa que és bonica de viure, però en ser una petita llibreria, tenim moltes despeses extres per poder tenir parada al carrer i, és clar, entren diners, però al final ens quedem amb només una tercera part".

A la Carbonera valoren també que "cada vegada les desigualtats entre mesos bons i dolents són més pronunciades. Això genera més angoixa i fa que haguem de posar tota la carn a la graella quan s'acosten les campanyes importants com Sant Jordi i Nadal". Laia Salvador i Josep Pintat afegeixen que "hi ha projectes que es juguen la seva continuïtat. Com més petit i independent és el projecte, més vulnerable és".

La Carbonera: "Com més petit i independent és el projecte, més vulnerable és"

Irene Jaume, de La Ciutat Invisible, va més enllà i considera que cal un canvi estructural: "Som conscients que Sant Jordi és una oportunitat, però també una llosa. A més a més, el model ha canviat molt els darrers anys, cada vegada es publiquen més títols i cada vegada hi ha més concentració. És un model que pensem que ha de canviar i que ho hem de fer de manera col·lectiva. Si ens queixem que aquest model beneficia els de sempre o a molt pocs hem de fer l'exercici i l'esforç de fer una reflexió col·lectiva i posar-hi solucions que incloguin tota la cadena del llibre: des de les persones lectores fins a les llibreries, i això també inclou als transportistes, perquè sense ells no hi hauria llibres enlloc".