La precarietat estructural i el retrocés en l'ús social de la llengua es consoliden com a problemes del sistema cultural català

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) alerta que el sistema cultural català continua arrossegant problemes estructurals com la precarietat laboral, els desequilibris territorials i el retrocés de l'ús social del català, malgrat viure un moment de gran vitalitat creativa, augment de públic i projecció internacional.

Així ho recull l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i de les arts 2025, que aquest dilluns s'ha lliurat al president del Parlament, Josep Rull i a la consellera de Cultura, Mònica Hernández. El document posa el focus en l'impacte creixent de la intel·ligència artificial en el sector cultural i aposta per una governança robusta que permeti integrar-la de manera responsable, transparent i alineada amb els drets culturals.

L'informe destaca que "la paradoxa central del 2025 és la convivència entre èxits artístics i fragilitat professionals", i que les condicions laborals "continuen sent el principal punt feble del sistema". Per això reclama facilitar els convenis col·lectius i reforçar els sindicats artístics, impulsant l'Estatut de l'Artista com a marc imprescindible per a garantir uns drets laborals sòlids i una negociació col·lectiva efectiva.

En l'àmbit de la llengua, l'ens assenyala que, si bé s'han "intensificat els esforços culturals" per reforçar-ne l'estatus, els usos socials del català continuen en retrocés en àmbits com el consum cultural i digital, especialment entre els joves. Davant d'això, reclama el "desplegament efectiu" del Pacte Nacional per la Llengua i l'enfortiment de la presència i preferència del català en tots els sectors culturals.

En dades generals, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts sosté que la inversió pública continua creixent, amb un pressupost del conjunt de les administracions de 1.517 milions, uns 189 euros per habitant. Del total, els ajuntaments aporten el 58%, la Generalitat el 31%, les diputacions el 10% i els consells comarcals menys de l'1%.

Justament pel que fa al finançament públic, el CoNCA remarca "l'estancament pressupostari" per la manca de comptes durant aquest període. Si bé considera "útil" arribar al 2% del pressupost, contraposa que cal avançar cap a un model basat en els euros per habitant, alineat amb els estàndards europeus.

Altres factors assenyalats pel CoNCA en el seu informe anual són la centralitat de Barcelona i el desequilibri territorial, conflictes de governança i transparència, l'impacte desigual en la digitalització, les desigualtats de gènere i diversitat, la tensió entre institucionalització i comunitat, o la internacionalització forta però desigual.

Molts dels temes de l'any passat "tornen a emergir"

En roda de premsa al Parlament després d'haver lliurat l'informe anual, el membre del Plenari del CoNCA Salvador Casals ha reiterat el problema de la "precarietat estructural malgrat l'èxit cultural". "La convivència entre èxits artístics i fragilitat professional mostra un sistema cultural desequilibrat. Les condicions laborals continuen sent el principal punt feble, especialment en arts visuals, audiovisual i música. La manca d'honoraris dignes, estabilitat i protecció social limita trajectòries i frena el talent", ha expressat. "Les persones, malgrat els èxits i l'evolució del sistema, segueixen patint enormement per poder viure dignament del seu treball cultural", ha lamentat.

Pel que fa al finançament públic, han dit que la pròrroga pressupostària des del 2023 "impedeix actualitzar línies de suport i frena noves polítiques". "L'estancament afecta especialment la creació independent, la cultura popular i els projectes petits. El model actual genera incertesa, desigualtats territorials i desajust amb els costos reals", ha sentenciat.

Finalment, també ha assegurat que la dependència de plataformes globals "debilita la presència del català i la intel·ligència artificial accelera desigualtats i deixa fora una part del teixit cultural". "Pel que fa a la llengua, tot i els avenços institucionals, els usos socials del català retrocedeixen en àmbits clau del consum cultural i digital.  Les plataformes globals condicionen hàbits, especialment entre joves. Sense oferta atractiva i circuits sòlids, els esforços institucionals no es tradueixen en pràctiques reals", ha comentat.

Si es comparen les conclusions de 2024 i 2025, hi ha una "clara continuïtat en els principals reptes estructurals del sistema cultural català". Molts dels temes ja apareixien l'any passat i tornen a emergir amb força: la precarietat laboral, les desigualtats de representació i diversitat, les tensions entre la institucionalització i la comunitat, els desequilibris territorials. 

Recomanacions

La presidenta del CoNCA, Margarida Troguet, ha explicat que l'informe presenta una quarantena de recomanacions. Entre les més destacades ha dit que en finançament aposten per començar a parlar de finançament "en una altra nomenclatura" d'euros per habitant, i crear també fons estructurals que enforteixin els projectes de base, els espais independents i la cultura comunitària.

Pel que fa a les condicions laborals, Troguet  ha recomanat facilitar convenis col·lectius i reforçar els sindicats artístics, però, sobretot, ajudar a donar un impuls "fort i decidit" amb l'Estatut de l'Artista, per tal que els drets de tots els professionals siguin "sòlids i estiguin garantits". També ha recomanat simplificar la burocràcia, reforçar els mecanismes de participació, impulsar les escoles locals de les arts, ampliar la formació digital, enfortir la presència i la preferència del català en tots els actes culturals i reforçar els espais intermedis, els independents, els equipaments associatius i consolidar els circuits culturals perquè siguin "robustos i garanteixin la diversitat".