Entrevista a Naïm Smaili"Ser d'origen marroquí i cantar en català és el que crida més l'atenció del que faig"

Naïm Smaili és un cantant emergent del panorama musical català nascut arran de la seva originalitat viral a TikTok. Penja vídeos versionant cançons populars catalanes, com ara el Cargol Treu Banya, i en canvia la lletra per fer-la còmica i antiracista: "El cargol ja no treu banya, ja no puja la muntanya. El cargol ja no treu vi, l'ha aixafat un marroquí".

Dels vídeos gravats al seu cotxe i amb els seus amics, en Naïm ha passat a tocar en diversos festivals de música i ha anunciat també el seu primer concert, que serà el 10 de març de l'any vinent a la Sala Apolo de Barcelona, dins la programació del festival Curtcircuit. L'entrevistem per conèixer qui hi ha rere aquest fenomen.

Qui és Naïm Smaili?

És un noi de 22 anys, d'Avinyó (entre Vic i Manresa, al Bages) que té moltes ganes de fer el que sempre ha somiat que és fer música i ara està de camí a fer realitat el seu somni.

Com ho estàs vivint?

És una mica flipant, la veritat. No m'esperava que el boom arribés tan ràpid i tan de cop, és una cosa increïble.

Aclaparador?

Sí, és una passada. Del cotxe a l'escenari, aquesta és la frase.

Mai m'hauria imaginat que estaria en un escenari davant de 30.000 persones

Què has sentit sobre l'escenari?

Molts nervis, mai m'hauria imaginat que estaria en un escenari davant de 30.000 persones. Però un cop surts a l'escenari i et poses a cantar i escoltes a tothom cantant les teves cançons, és increïble. Et dona el doble de ganes de continuar fent el que estàs fent.

Què t'ha convertit en un fenomen?

L'originalitat de les lletres. El fet de versionar unes cançons tant avorrides, per dir-ho d'alguna manera, i fer-les més modernes. Però, sobretot, ser d'origen marroquí i cantar en català és el que crida més l'atenció del que faig.

Sorprèn que encara avui en dia sigui un fet que cridi l'atenció.

Totalment.

Quan vas començar a fer aquestes lletres tenies una intenció política?

Davant l'humor no hi ha resposta i per això ho he fet d'aquesta manera

No és per res polític, és pel que he viscut i per com ens veu la gent. Jo en comptes de donar un missatge seriós o agressiu, ho he explicat de la millor manera possible, que és l'humor. L'únic que pot fer la gent és enrabiar-se més, però davant l'humor no hi ha resposta i per això ho he fet d'aquesta manera.

Has rebut, però, respostes racistes?

He rebut molts comentaris que em diuen que no soc català i mai ho seré

Sí, moltes. He rebut molts comentaris que em diuen que no soc català i mai ho seré, i que si soc musulmà, no puc ser català. Jo penso que barrejar cultures és el millor que es pot fer, perquè jo puc aportar coses igual que en puc prendre, i els demès em poden aportar coses de les seves cultures. No li trobo sentit al que diuen.

Qui decideix què vol dir ser català?

És més el que sents perquè el Messi és una persona que mai ha parlat català, però a ell no li diuen el mateix que em diuen a mi, perquè és Messi. La gent, per interès, t'estima d'una manera o d'una altra. La majoria de gent que em critica són gent que no parlen el català o que el parla però l'escriu malament, és a dir, que ni ells mateixos estan, segons el seu discurs, acabats d'integrar al 100%.

Com ha afectat el racisme a la teva vida?

El racisme ha fet que sempre ens hagin apartat, ens han dividit en grups

Ha afectat de manera que sempre ens han apartat. Sempre ens han dividit en grups. A l'escola quan jugàvem a futbol era marroquins contra catalans, quan tots érem nascuts al mateix lloc. Sempre hi ha hagut aquesta diferència.

I per això el teu grup d'amics sou tot marroquins?

Clar, aquesta manera d'apartar-nos és el que ens ha portat a créixer junts, a fer-nos forts junts, i arribar fins aquí. Si no fem pinya nosaltres entre nosaltres, qui ho farà?

Has normalitzat situacions racistes?

Sí, coses com que et pari la policia dia a dia. Jo no poso tothom al mateix sac, no jutjo a ningú, cadascú és com és, jo crec que és la persona i la manera de ser d'algú. M'he trobat policies súper educats que fan la seva feina súper bé. Igual que hi ha marroquins que delinqueixen, i hi ha marroquins que donen missatges, i intenten aportar i ajudar a altra gent a que aprengui i aporti.

De què treballes?

Soc vigilant de seguretat.

Sempre t'ha interessat la música?

Sempre he portat la música a la sang. De petit somiava ser cantant, i com a segona opció policia. Ara se m'ha posat això davant i sempre ha sigut la meva opció número u, la meva ambició, la música per a mi ho ha sigut tot. En els meus moments més durs el primer que faig és posar-me la meva playlist i me'n vaig a la platja i em desfogo tranquil·lament. La música és sentiment.

Quina cançó definiria el moment que estàs vivint ara?

La Gozadera.

Has estudiat música?

No m'he pogut permetre anar a classes de música

Res, tot el que he après i sé fer ha sigut sol. No m'he pogut permetre anar a classes de música ni comprar-me una bateria. Molta gent no s'ho creu, es pensa que he fet classes d'amagat d'instruments perquè se'm dona bé tocar instruments. Però això és natural, des de sempre, és com un don que tinc.

Si poguessis formar-te en què t'agradaria fer-ho?

M'encantaria tocar la bateria, sempre ha sigut el meu instrument preferit. Seria un instrument que m'agradaria aprendre a tocar bé. Sé que se'm donaria bé tocar-la i que aprendria súper ràpid, però mai he tocat cap bateria.

Com et visualitzes en el teu futur musical, què t'agradaria fer?

M'agradaria fer tot tipus de música, basant-me en el que visc i en el que sento. Quan em poso a gravar, hi ha molts cops que no només versiono cançons, sinó que també faig cançons pròpies, amb les meves lletres. Això depèn del que sento en el moment o del meu estat d'ànim. A vegades em surt fer cançons tristes, o d'amor, o divertides o parlar de festa, i vull enfocar això de cara al meu futur, per continuar donant el missatge que estic donant a través de l'humor i també poder transmetre amb la meva música.

Quins referents tens?

No tinc cap cantant en concret. No et mentiré pas, em baso més en la base i el ritme. El ritme d'una cançó per a mi ho és tot, pot tenir una lletra que no valgui res, però si té un bon ritme, ja enganxa. Potser escoltes una cançó en xinès que no entens res i igual t'estan posant a parir, però té un ritme brutal que t'encanta. Em baso més en la base i en com està feta que en la lletra.

Llavors escoltes de tot?

De tot: Dancehall, Dembow, Trap, Reegateon, fins a alguna que altra del Justin Biber i Shakira, una barreja increïble de cançons.

Així agafes una mica de cadascú.

Clar, jo si veig algun ritme que m'agrada, penso com podria quedar bé versionat. M'agrada per exemple el Tupac o el 50 Cent, que son cantants que són molt antics i són clàssics. Em baso molt amb temes així i hi penso per inspirar-me. Em poso cantants que ho han petat per poder agafar idees.

La teva família et fa costat en aquesta aposta per la música?

Sí, està súper contenta la meva família. Són els qui em fan costat per continuar fent el que faig. El primer que em diuen és que deixi enrere els comentaris negatius i el que pensi la gent, que jo haig de fer el que m'agrada i continuar endavant amb tot això.

Quants germans sou?

Som quatre. Jo sóc el segon i tinc un germà gran que es diu Isaac té 16 anys i és policia local, el mitjà té 17 anys i està estudiant per ser auxiliar d'infermeria i el petit que té 9 anys.

Tens ara mateix algun projecte entre mans?

Estic preparant el Sol Solet i altres lletres, una que és com d'amor feta per mi. I, sincerament, tot el que es pugui versionar de cançons infantils i personatges de la infància com el Mac Mec Mic, el Cinc Segons, Doraemon, qualsevol. Es poden fer tantes coses que ara em vull enfocar en això, però al mateix temps fer música més seriosa.