Nou revés judicial al català: el TEDH avala la sentència que imposa el 25% de castellà a l'escola Turó del Drac de Canet

Nou revés judicial al català a l'escola i al model d'immersió lingüística. El Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) ha decidit no admetre la demanda presentada per famílies de l'escola Turó del Drac de Canet de Mar (Maresme) i Òmnium Cultural contra la sentència que imposa una assignatura més en castellà (el 25%) al centre arran de la queixa d'una altra família. L'entitat lamenta la decisió de la justícia europea i fa una crida, a més de la comunitat educativa, al teixit social, polític, econòmic i cultural per articular una "resposta contundent, unitària i radicalment democràtica".

El tribunal europeu argumenta que la pràctica mantinguda durant anys per centre escolar d'impartir l’ensenyament exclusivament en català "situava les famílies castellanoparlants que residien temporalment o permanentment a Catalunya en una situació de desavantatge significatiu, ja que impedia als seus fills el dret i el deure constitucional d’aprendre el castellà".

En la seva decisió, feta pública aquest dijous, el tribunal remarca que el castellà és llengua oficial a tot el territori estatal, i per això considera que "prohibir-ne l'ús com a llengua d'ensenyament privaria els ciutadans del seu dret a ser educats en la llengua nacional". "Rebre educació en la llengua de l'Estat és essencial per facilitar la igualtat d'accés dels alumnes al sistema educatiu estatal i per preservar el principi d’unitat del sistema educatiu”, afegeix.

També subratlla que tal com va assenyalar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la seva sentència -la del 25%-, l'educació exclusiva en català al centre "dificultava la reintegració dels alumnes al sistema educatiu estatal quan es traslladaven a una altra comunitat autònoma on l'única llengua oficial era el castellà".

El TEDH admet que el Conveni Marc per a la Protecció de les Minories Nacionals encoratja els estats a garantir l'ensenyament en les llengües minoritàries, però remarca que permet que això es dugui a terme de diverses maneres, com ara mitjançant educació bilingüe o multilingüe, classes en llengües minoritàries a les escoles públiques, o escoles privades de llengua minoritària i activitats educatives organitzades per les mateixes comunitats.

La sentència del TSJC, pendent del Constitucional 

La demanda que ara ha inadmès el TEDH es va interposar arran de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d'imposar el 25% d'escolarització en castellà, una ofensiva instigada per sectors i entitats espanyolistes. A principis de desembre del 2021, les famílies van iniciar els tràmits legals amb el suport d'Òmnium Cultural quan es van assabentar que l'escola aplicava el 25% de castellà a l'aula per imposició de l'alt tribunal català. 

Tot i que és un cop dur contra el model d'immersió lingüística a Catalunya, aquesta decisió del TEDH només afecta a l'escola Turó del Drac de Canet de Mar. L'aplicació de la sentència del TSJC a tots els centres de Catalunya està pendent del Tribunal Constitucional després d'haver rebut ja l'aval del Tribunal Suprem. 

Per tal de protegir el model català, l'any 2022, el Departament d'Educació -sota el Govern de Pere Aragonès- va desplegar un decret d'usos lingüístics que remarcava el caràcter vehicular del català a l'escola i reforçava la seguretat jurídica als centres davant de possibles requeriments judicials. Un decret que el TSJC ja ha ordenat anul·lar parcialment, però que la justícia europea no anul·la.

Un model que compta amb el suport més del 65%

En un comunicat, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha apuntat que la justícia "no té en compte" que el model lingüístic català "emana d'una llei del Parlament de Catalunya que compta amb el suport de més del 65%". Es tracten "d'amplíssimes majories", ha reblat Antich. Antich considera que la resolució judicial "assumeix una lectura reduccionista del conflicte i els arguments dels partidaris d’acabar amb un model d’escola catalana".

Antich ha denunciat que els tribunals espanyols van engegar "aquest periple" que "no respecten les institucions catalanes, les lleis vigents, ni els consensos socials". Alhora, ha carregat que contra la judicatura espanyola que utilitza "el fals pretext de defensar els drets lingüístics d’una part, estan disposats a tot per acabar amb la immersió lingüística".

Antich ha recordat que la decisió del Tribunal d'Estrasburg "contrasta" amb les recomanacions fetes pel Comitè d'Experts de la Carta Europea de Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d'Europa que adverteix que fixar un percentatge a les escoles "és contrari a les obligacions acceptades per Espanya" en virtut de l'article 8 de la Carta. També ha indicat que el Relator Especial de l'ONU, sobre qüestions de minories el 2019, va suggerir "revisar qualsevol mesura que pogués reduir la proporció d'ensenyament en català".