Entrevista a Moha Gerehou"Als negres no ens estafen amb el preu dels pisos perquè ja no ens els lloguen"

No n'hi ha prou amb no ser racista, cal ser antiracista, planteja Moha Gerehou (Osca, 1992) a Infiltrado en Vox, que torna als l'escenaris aquest diumenge al Teatro del Barrio de Madrid. Allà, el periodista i autor del llibre Qué hace un negro como tú en un sitio como este (Península) tractarà de dinamitar el missatge racista des de dins, un ecosistema ultra on es creuarà amb Santiago Abascal, Rocío Monasterio, Ignacio Garriga o Macarena Olona, recreats amb deepfake.

Convençut que "Vox és la versió radicalitzada del racisme que ja existia a Espanya", l'obra —dirigida per Anahí Beholí i Claudia Coelho— es val de la ironia per desmuntar el discurs de l'extrema dreta sobre els migrants. Expresident de SOS Racisme, Moha Gerehou està tan segur del poder d'aquesta eina que no concep un antiracisme sense humor. "M'agrada fer broma dient que als negres, moros, llatins o gitanos no ens estafen amb el preu dels pisos perquè ja no ens els lloguen", deixa anar amb sorna.

El seu missatge antiracista és més efectiu des del teatre que des del periodisme?

Són llenguatges diferents. Amb el periodisme vas més directe i tens capacitat per exposar molt més el que vols explicar. No obstant això, en el teatre utilitzes metàfores, però arribes amb alguna cosa més, amb un sentiment, amb una riallada. I això, de vegades, es queda més en el cos de qui rep la informació. Les dues eines són efectives per llançar aquest missatge antiracista.

En el seu moment també va interpretar el monòleg Com seria la meva vida si fos un negre de pel·lícula. El discurs antiracista també penetra millor a través de l'humor?

Sí, és una eina imprescindible. El meu objectiu és que l'antiracisme sigui un discurs popular i que arribi a tothom, sobretot des d'una perspectiva que ens permeti avançar. Sempre m'ha agradat fer servir diferents formats i l'humor, ben utilitzat, ajuda sens dubte a que la gent baixi les defenses i el contingut li entri millor i més ràpid. Jo no entenc un antiracisme sense humor.

"Vox és la versió radicalitzada del racisme que ja existia a Espanya"

Amb Vox veiem la palla en l'ull aliè i no la biga en el propi?

De fet, Infiltrado en Vox se sosté, entre d'altres, sobre aquesta idea: Vox és la versió radicalitzada del racisme que ja existia a Espanya, fins i tot en el món de la política, amb exemples com Xavier García Albiol o Josep Anglada. L'obra mostra el més cru del racisme quotidià, que va més enllà de Vox. És una qüestió estructural, malgrat que Espanya vagi en una altra direcció, cap a una diversitat racial més gran.

Vox, com a excusa de molts ciutadans per no creure's racistes.

Clar: "Com he de ser racista si Santiago Abascal vol deportar a vuit milions de migrants?". L'aparició de Vox ha provocat en l'esquerra certa autocomplaença. Mentre ens entreté lluitant contra el seu racisme, no ens permet portar una agenda antiracista pròpia. A l'esquerra l'antiracisme mai ha estat una prioritat, fins al punt que la regularització de migrants ha arribat el 2026 després d'endarrerir-se durant molt de temps.

Sosté que no n'hi ha prou amb oposar-se a Vox, sinó que cal legislar. És suficient la regularització extraordinària de migrants aprovada pel Consell de Ministres?

És un bon pas i el final d'un camí emprès durant la pandèmia, però òbviament no és suficient. Aquest sistema necessitarà periòdicament fer regularitzacions, per la qual cosa cal tallar l'arrel racista de la Llei d'Estrangeria, que segrega els ciutadans. Ara bé, si el discurs racista guanya pes, cada vegada serà més difícil tirar endavant aquest tipus de mesures, perquè l'oposició serà més gran i perquè fins i tot dins de l'esquerra s'associarà a un cost polític que alguns no voldran assumir.

I la presència de Vox a les institucions força el Partit Popular a acceptar algunes de les seves mesures per aconseguir el seu suport.

El racisme és un terreny comú de les dretes sobre el qual construir acords, com hem vist amb el tema del burca.

A l'obra planteja si la desaparició de Vox implicaria parlar d'antiracisme.

La desaparició de Vox seria una gran notícia per salut democràtica, però també perquè ens fan perdre molt de temps amb debats que no ens permeten avançar, com el que comentava del burca. Tota la discussió racial sempre ve des dels marcs i debats que ells plantegen, mentre que falta iniciativa per part de l'esquerra a l'hora de parlar d'antiracisme. Per això la meva provocació: encara que desaparegui Vox, no implicaria això necessàriament.

En què ha fallat l'esquerra?

Ara mateix, cada vegada més es parla dels barris de classe treballadora. No obstant això, és impossible fer-ho sense parlar de les condicions en què viuen les persones migrants i refugiades, perquè avui aquests barris estan ocupats per aquesta població. I darrere tenim persecucions policials, batudes racistes, dificultats per accedir a l'habitatge... M'agrada fer broma dient que als negres, moros, llatins i gitanos no ens estafen amb el preu dels pisos perquè ja no ens els lloguen. Si l'esquerra vol centrar-se en els barris, ha de plantejar propostes antiracistes, perquè a més són les persones migrants les que estan sostenint el petit comerç: fruiteries, locutoris, botigues, perruqueries... Si no afrontem aquesta realitat, deixarem fora a un dels subjectes que haurien de transformar la societat.

Precisament, en el seu llibre recorda com uns policies el van parar als 21 anys a la Ciutat Universitària de Madrid.

Les aturades policials per perfil racial són una pràctica quotidiana i discriminatòria. Hi ha estudis que revelen que a les persones negres se'ns para fins a set vegades més i a les gitanes, fins a deu. Això afecta la vida, sobretot la dels que estan en situació irregular, perquè poden acabar en un CIE o fins i tot ser expulsats del país.

"Vox ha legitimat el racisme en la conversa pública"

La societat espanyola és racista?

Sí. El racisme forma part de com funciona Europa, que no s'entén sense el racisme colonial sobre el qual s'han construït els seus països membres, entre ells Espanya. I la segregació racial forma part de la nostra quotidianitat i està present en l'estructura laboral, en l'educació, en l'habitatge... Per això, amb l'obra de teatre pretenc obrir els ulls per entendre com el racisme modela les nostres relacions i que puguem donar-li la volta a tot això.

La presència de Vox als mitjans, a les xarxes i a les institucions ha facilitat que moltes persones es traguessin la màscara?

És evident que Vox ha legitimat el racisme en la conversa pública i ha donat arguments a persones que ara el mostren obertament. A Espanya hi ha un racisme estructural històric i Vox, estirant els límits del racisme, ha generat un caldo de cultiu del qual treu un rèdit polític.

Vox ha tocant sostre? On el veus a deu anys vista?

Sóc optimista. Si l'esquerra incorpora l'antiracisme, pot fer molt de mal a Vox. O sigui, si els dónes drets a les persones i millores les seves condicions de vida, li treus espai polític a Vox, perquè no podrà aprofitar-se de les desigualtats estructurals. Per tant, desitjo que Vox es converteixi en el nou Ciutadans i no formi part del futur Espanya d'aquí a deu anys.

Com es combat a Vox?

Millorant les condicions de vida de la societat en general i, especialment, de les persones racialitzades i migrants en particular; proposant els nostres propis marcs per parlar sobre migració en els mitjans de comunicació i en la conversa pública; i tractant de ser ferms a l'hora de fer-los front, sense coquetejar ni deixar-se seduir per les seves proclames; i amb molt treball comunitari, perquè als barris veus situacions de racisme, però també de trobada entre veïns. Malgrat que no té ressò, d'aquesta quotidianitat en podem aprendre molt. L'antiracisme ha de ser una pràctica quotidiana i, a partir d'aquí, acabarem amb Vox i amb el que se'ns posi al davant.

Creu que el periodisme és important per lluitar contra el racisme, encara que sempre ha assenyalat que a les redaccions no hi ha afrodescendents o són una excepció.

La presència de persones racialitzades en els mitjans és una qüestió de justícia. A més, si les redaccions —que han d'explicar la realitat— no s'assemblen a la societat que estan explicant, tenim un problema. A més, hi ha una falta de formació antiracista. Els mitjans haurien de fer un esforç per no empassar i no reproduir els discursos racistes de l'extrema dreta, de manera que deixin de parlar de menes, d'immigrants il·legals i de totes aquestes narratives que segueixen reforçant el racisme. La tasca dels mitjans resulta necessària per aconseguir una societat antiracista.

Per cert, Macarena Olona va arribar a veure la seva obra?

Doncs no [rialles]. Va comprar les entrades, però l'estrena de l'obra es va endarrerir. Després Pedro Sánchez va convocar les eleccions del 23J, ella estava en campanya i no va poder venir.