'El joc del silenci', el debut de Gil Pratsobrerroca convertit en fenomen editorial i amb diverses ofertes d'adaptació audiovisual

El joc del silenci (La Campana) s'ha convertit en tot un fenomen en només sis mesos de vida. Amb més de 42.000 exemplars impresos i nou edicions, la primera novel·la de Gil Pratsobrerroca (Vic, 1996) ha aconseguit acomodar-se a la primera posició de la llista del Gremi d'Editors de llibres més venuts de ficció en català durant dotze setmanes consecutives. Aquest 2026 sortirà la traducció al castellà de l'obra i ja en té lligada una segona al francès. 

L'autor també té sobre la taula una dotzena d'ofertes de diferents productores audiovisuals que volen convertir la història en pel·lícula o sèrie. "És una mena de somni", admet Pratsobrerroca, "sempre m'ha agradat molt escriure, però de cop i volta rebre tot això, és increïble".

La història que proposa l'escriptor passa en un poble del Pirineu, Arcavell, on el 15 de juny desapareix sense deixar rastre la Valèria Costa, una nena de set anys. A partir d'aquest plantejament, els seus pares es veuen immersos en una investigació que els assenyala directament i que revela diversos dels secrets que han estat ocultant fins al moment.

La trama de l'autor, farcida de girs inesperats i viatges al passat, ha aconseguit convèncer els lectors, que l'han mantingut a la part alta de la llista dels llibres més venuts de ficció des d'abans de Nadal, tot i que al setembre, quan va sortir publicada coincidint amb La Setmana del Llibre en Català, ja va tenir una molt bona rebuda entre els llibreters, segons explica la mateixa editorial.

Pratsobrerroca sosté que aquest èxit li ha arribat de forma totalment inesperada i que contrasta amb altres experiències prèvies menys prolífiques en l'àmbit audiovisual. "Jo sabia que és fer una cosa i que no funcioni, fer-te il·lusions, tenir unes expectatives... i això d'ara és com recordar la primera experiència, però amb la diferència que està anant bé", afirma.

L'escriptor, que va treballar en l'obra al voltant d'un any i mig, admet que l'inspiren autors com Jöel Dicker (de qui ha après molt respecte a la dosificació d'una trama) o Liz Moore (pel que fa a la part més sentimental), i afirma que en un principi va sentir de ben a prop l'anomenada síndrome de l'impostor. "Necessitava que estigués molt bé i vaig posar l'obra a debat amb la gent del meu entorn, per anar millorant a base d'assaig i error", reconeix.

També insisteix en la importància de no ser previsible i de disposar d'un estil i una veu narrativa àgil. "Volia que el lector entengués fins al final tot aquest embolic per això vaig optar per una veu sòbria", subratlla, "hi ha autors que insisteixen a demostrar que són molt intel·ligents i a mi l'arrogància em treu de la lectura".

L'autor, que actualment ja centra tots els seus esforços en escriure està preparant un segon thriller. "Encara em queden recursos que vull explorar i crec que poden donar molt de joc", insisteix. Tot i això, també reconeix que sent una certa pressió derivada d'aquest primer èxit. De moment, de cara al futur més pròxim El joc del silenci comptarà amb una traducció al castellà – amb Reservoir Books - i també al francès.

Pel que fa a l'adaptació audiovisual, la proposta de Pratsobrerroca ha despertat l'interès d'una dotzena de productores i es preveu que al març es prengui una decisió, tot i que, de moment, està tot obert. Finalment, l'editorial té la mirada posada en Sant Jordi, pronosticant que el llibre pugui ser un dels títols més demanats.