El català com a requisit per treballar a l'administració pública: creixen les decisions judicials que el torpedinen

L'ofensiva judicial contra el català té moltes derivades, no només en l'àmbit educatiu, com hem vist aquests últims dies. En els darrers mesos s'ha situat en el centre del debat una qüestió que semblava superada: el català com a requisit per treballar a l'administració pública. L'octubre passat, es feia pública la condemna d'un jutjat de Barcelona a l'Ajuntament de Vic per exigir un nivell massa alt de català en una oposició municipal. Fa unes setmanes, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictaminar que el Parlament no pot exigir que els xofers acreditin un nivell intermedi de català.

Plataforma per la Llengua denuncia que aquests casos projecten una lectura "restrictiva i sospitosa" de les polítiques de normalització lingüística, "en què la llengua passa a ser concebuda com una possible barrera d'accés i no com una garantia de drets lingüístics de la ciutadania". En declaracions a Públic, el president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, diu que aquests precedents "erosionen la capacitat de l'Administració per exigir coneixements lingüístics i contribueixen a una tendència de fons que pot acabar debilitant estructuralment la presència del català en l’àmbit públic".

Dos casos, una mateixa motivació 

El cas dels xofers del Parlament sorgeix arran d'una petició que fa l'entitat espanyolista Convivencia Cívica Catalana, que va demanar anul·lar les bases d'una convocatòria de places d'aquests conductors de vehicles oficials on viatgen alts càrrecs de la Generalitat. En concret, l'entitat espanyolista volia eliminar dels requisits que els candidats haguessin de demostrar un nivell B2 de català.

Un cas similar al de l'Ajuntament de Vic, condemnat per un jutjat de Barcelona per exigir un nivell massa alt de català en una oposició municipal d'operari de cementiri i manteniment. El jutge demana al consistori que torni a convocar el concurs públic però rebaixant el requisit del nivell B2 a l'A2, que és el bàsic. La sentència considera nul·les les bases del concurs on s'exigia el B2, que ha qualificat de "desproporcionat" per al tipus de feina, i genera, diu, una barrera d'accés amb un efecte "excloent". I afegeix que això consisteix en una discriminació "per raons de llengua".

"Un símptoma d'una catalanofòbia estructural"

Segons Escuder, tot i que ambdós casos "no constitueixen precedent vinculant", "sí que operen com a senyals d'orientació judicial que poden condicionar tant la pràctica administrativa com futures resolucions". En particular, "consoliden una línia argumental que desplaça el debat des de la legitimitat de l'exigència lingüística cap a una revisió intensiva i casuística de la seva proporcionalitat". Aquest gir, "aparentment tècnic", té conseqüències, com "inseguretat jurídica" i "obre la porta a impugnacions sistemàtiques de requisits lingüístics".

"Això té un efecte deslegitimador, ja que dificulta l'establiment de criteris generals i fomenta una judicialització constant basada en el test de proporcionalitat, sovint amb arguments especulatius o desconnectats de la realitat funcional dels llocs de treball", apunta Escuder. Per tant, segons la plataforma, "tot i no fixar una doctrina consolidada",  "actuen com a indicadors rellevants de la temperatura judicial en aquesta matèria".  

En aquest sentit, més que precedents, la plataforma creu que aquestes resolucions funcionen com a "símptoma d'una catalanofòbia estructural dins del sistema judicial". A més, posa el focus en "l'efecte de fre" que pot generar aquest "escrutini constant i la judicialització de les qüestions de drets lingüístics": "Les administracions poden acabar adoptant posicions més prudents o restrictives per evitar litigis", apunta Escuder. 

Per tot plegat, la plataforma defensa que, tot i que el Decret 161/2002 podria ser més exigent en alguns àmbits, "el problema principal no és la normativa sinó com s'aplica". "El marc legal actual ja permet exigir nivells de català adequats si estan ben justificats", apunta. Per això, "la clau" és que les administracions "motivin de manera rigorosa i objectiva el nivell de català de cada plaça segons les seves funcions".