Carles Rebassa guanya el Sant Jordi de novel·la en una esplendorosa Nit de les Lletres Catalanes

La Nit de Santa Llúcia ha fet un salt endavant. Amb un format culte però accessible, i una estètica elegant que fugia de l'elitisme, la nova etapa encetada amb la 75a Nit de les Lletres Catalanes ha confirmat l'impuls que Òmnium Cultural i l'IEC li volien donar a l'antiga Nit de Santa Llúcia. La gala, celebrada a la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) amb un nou format, i que passa de celebrar-se del desembre al març, ha comptat amb actuacions musicals, convidats d'honor i una part artística imprescindible. 

En una nit memorable per a la literatura catalana, que ha congregat centenars de persones i un gran nombre de personalitats polítiques -amb el president de la Generalitat, Salvador Illa al capdavant- i de la cultura, s'han entregat nombrosos premis, entre els quals els més importants del país en llengua catalana, com el Premi Sant Jordi o el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'any. Entre ells, el poeta Carles Rebassa ha guanyat el 66è Premi Sant Jordi de novel·la amb l'obra Prometeu de mil maneres.   

L'escenari, transformat en un bosc que simbolitzava la vitalitat de la literatura catalana, ha estat el marc d'una celebració que ha unit figures consagrades i veus emergents sota la batuta de tres mestres de cerimònies de luxe: Alba Riera, Elisenda Pineda i Xavier Grasset. La gala, emesa en directe per TV3 en prime time, ha comptat amb les actuacions musicals de Gemma Humet, Triquell, Sandra Monfort i Ginestà, i de la dansa d'Ariadna Peya. Amb un to festiu però també reivindicatiu, han destacat les mencions antibèl·liques i la defensa aferrissada de la llengua catalana arreu dels Països Catalans i els drets nacionals. 

'Prometeu de mil maneres'  

I els premis, com no, han estat els protagonistes. El Premi Muriel Casals de comunicació s'ha donat per primer cop a dos projectes: Club Tàndem, de Juliana Canet i Marina Porras, i La Contracoberta, de Clàudia Rius, premiades per la "capacitat de difondre amb rigor i estima tant la llengua com la literatura catalanes".

El seguia el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, que l'ha rebut el barceloní Marc Artigau per Aquest serà el nostre pou. El fil conductor de l'obra rau, segons va explicar l'autor, en "la importància de la responsabilitat individual davant el col·lectiu" i exerceix com a mirall al lector, amb temes com la migració i la gentrificació com a teló de fons. El Premi Carles Riba de poesia ha estat per un relat que tracta de plasmar "l'estupefacció davant del món i l'existència", i com es pot omplir aquesta, amb la natura com a fil conductor. L'autor, Jaume Coll, l'ha titulat Com les fulles. "L'escriptura serveix per bolcar les teves pors", explicava Coll en conversa amb Alba Riera.

Tot seguit ha estat el torn del bloc de premis de nova creació d'enguany. El premi Lo Somni al Nou Talent Literari ha estat per l'actriu i traductora Cristina Genebat, que al setembre publicarà Sorra. El Premi Àngel Guimerà de literatura dramàtica ha estat per Josep R. Cerdà, que ha volgut dibuixar una història ambientada a la costa de Calvià, a la seva Mallorca natal, de la mà de La segona línia. Finalment, s'ha donat el Premi Vinyeta FICOMIC a La Conca dels Àngels, escrit i dibuixat per l'arquitecte Berta Cusó.

Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, el Premi Joaquim Ruyra se l'ha endut Alejandro Palomas per Una veritat, que tanca l'univers del protagonista, el Guille, amb qui ja va guanyar el mateix premi fa dotze anys. El Premi Folch i Torres de novel·la per a nois i noies ha estat per a Víctor Borràs i Gasch per Animals que cauen del cel. Ramon Monton s’ha endut el Premi PEN Català Montserrat Franquesa de Traducció 2026 per ‘Josep i els seus germans’, de Thomas Mann (Comanegra), que ha rebut amb un llarg discurs espontani que ha comportat l'anècdota de la vetallada, que es va allargar mes de dues hores a partir de les deu de la nit.

Els guardons destacats de la nit han tancat el palmarès. Carles Rebassa s'ha alçat amb el Premi Sant Jordi de Novel·la per Prometeu de mil maneres, una obra inèdita on ha reivindicat el sentit polític de la seva literatura i que compta amb la major dotació econòmica (75.000 euros). El Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any ha estat per Antònia Carré-Pons per La gran família. 

L'ovació de la nit i les reivindicacions  

Un dels moments de la nit va ser quan Pilarín Bayés i Roser Capdevila apareixien en escena per entregar el Premi Folch i Torres. Tot just en el moment en què les càmeres les van enfocar, el Palau sencer es va posar dempeus per dedicar-los una ovació sentida. A més, la gràcia que les caracteritza —amb una naturalitat apassionant— va deixar el moment més tendre de la nit.

Un altre moment que va cridar l'atenció va ser el discurs d'Alejandro Palomas, que va fer una aferrissada defensa dels infants -ell va patir abusos- i en finalitzar va desplegar una gran pancarta on es llegia 'No a la guerra'. A més, va dedicar el premi a la comunitat educativa: "Sé que teniu raó. Sense vosaltres els nostres nens serien orfes", detallava, donant un clar suport a les mobilitzacions del professorat de les darreres setmanes.

Però el discurs més punyent va ser el de Carles Rebassa, un dels grans guanyadors de la nit, que es va mostrar dur amb la classe política reivindicant el poder del poble: "Hem de tenir una legislació que faci que el català sigui imprescindible per viure als Països Catalans", ressaltava enmig d'una tancada ovació dels assistents. Afegint també una reivindicació independentista amb referències al referèndum de l'1-O.

Ja cap al final de la nit, els responsables de les entitats organitzadores van fer dues intervencions en defensa de la llengua catalana.  La presidenta de l'IEC, Teresa Cabré, va recordar que un dels objectius de la festa és "celebrar l'envergadura de la literatura catalana" així com, "neutralitzar" totes aquelles notícies negatives sobre la llengua catalana que bombardegen la societat diàriament.  

Per la seva banda, el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, va agafar la paraula recordant que la Nit de Santa Llúcia va néixer en plena dictadura per preservar la dignitat nacional. "Aspirem a ampliar la comunitat de lectors, perquè la lectura ens relliga a tots els territoris de parla catalana", afirmava, situant la llengua com la "columna vertebral de la nació". A més, avisava del que encara queda per davant: "Avui diem que això ara tot just comença".

Aquesta nova edició marca un punt dinflexió per a la Nit de Santa Llúcia. Amb una nova sinergia i un enfocament encara més ambiciós, el nou projecte comença a caminar amb una bona estrena que buscarà seguir enfortint la literatura catalana i tots els seus gèneres de la mà del teixit cultural del país.