"A la cuina se m'ha matxacat pel sol fet de ser dona, hi ha bastant de masclisme"

Quan decideixes fer-te cuinera?

És una cosa que va sortir quan estava fent la carrera de química. Vaig parar de fer la carrera perquè m'estava estressant. I a casa em van dir: "escolta, fes el dinar si no has d'estar estudiant". I fent el dinar va ser quan vaig pensar: estic molt bé a la cuina, m'agrada molt la química, però això em transmet pau. I va ser quan vaig decidir anar cap aquí.

Quin era l'objectiu, cuinar en algun restaurant o fer classes?

L'única cosa que potser he tingut clara sempre era que em volia dedicar a la docència, volia ser professora de química. Com que deixo la química i començo a estudiar cuina, la meva idea és estar uns anys cuinant en restaurants per aprendre el màxim possible però per acabar finalment sent professora. Realment el camí que jo buscava era aquell, la docència.

Quan comença la teva relació amb les xarxes?

"Quan treballes en restaurant no tens gaire temps"

Començo més o menys a la vegada que la docència. En el moment en què ja aconsegueixo dedicar-me professionalment a ser professora de cuina és quan també potser tinc una miqueta més de temps. Quan treballes en restaurant no en tens gaire de temps i sent professora sí que en tenia una mica més. Per a mi és una altra manera de fer docència. És complementari, puc penjar vídeos curts que arriben a moltíssima gent, llavors és quan veig que m'agrada. Inicialment era senzillament perquè m'agradava fer-ho. Després ja la cosa es fa gran.

Per què Croqueta de xocolata?

Això és perquè com que em dic Laura Zurriaga, sempre ens han dit Zurri a la família. El meu perfil era aquest, Zurri, però quan vaig començar a dedicar-me a la cuina buscava un altre nom. Sempre he estat de fer una mica el que em dona la gana, aleshores vaig fer una enquesta a Instagram, quan encara era amb els meus amics i quatre més i vaig dir: "va, proposeu-me noms, aviam què puc posar", i algú que no sé qui és, i que no he sabut mai trobar, va proposar "croqueta de xocolata" i a ningú li agradava. Però a mi sí que em va agradar. Llavors vaig fer votacions, no va sortir, però vaig dir: "és igual, jo em poso aquest nom".

Primer comences a penjar fotos. Tu mateixa veus que no n'hi ha prou?

Sí, jo penjava fotos i fins i tot em vaig comprar material per fer les fotos molt maques però no es pot explicar tot amb una foto, no és el mateix que veure el que està passant. Llavors sí que hi ha un moment en què és molta més feina però crec que ho he d'ensenyar perquè no sé com explicar amb una foto com he de plegar un pa, per exemple.

Quin tipus de receptes veus que tenen més èxit?

"A la gent li agraden les receptes senzilles i que visualment siguin molt llamineres"

Precisament comencen a tenir èxit les receptes que no són les meves preferides. A mi m'agraden les receptes complexes. M'agrada poder explicar tots els processos i a la gent li agraden les receptes senzilles i que visualment siguin molt llamineres: una xocolata que s'està desfent, un formatge que s'està fonent i coses així. Ho compagino amb les meves receptes preferides.

Tens 116.000 seguidors a Instagram. Quan comences a veure l'increment de seguidors, què penses?

No sé si dir-te que m'ha vingut gran perquè inicialment quan m'ho plantejo penso en arribar als 10.000 seguidors. I penso que quan arribi als 10.000 seguidors, mirar a veure si puc començar a fer col·laboracions. Però realment el dia que arribo als 10.000 seguidors, el dia següent en tinc 12, el següent 15, i al cap de dues setmanes 20.000, i és una cosa que va començar a créixer exponencialment superràpid, pràcticament fins als 80.000 van créixer sense parar. I no vaig tenir temps potser a assimilar-ho. Ara que ja s'ha calmat tot, ho he pogut anar paint, anar veient com funciona tot aquest món perquè també és bastant complex i difícil. És complicat gestionar un creixement així.

Has adaptat els continguts a la rebuda que tenen?

Sí, segur que sí perquè al final soc una persona molt perfeccionista, malaltissament perfeccionista i això moltes vegades em porta a que si un vídeo no ha funcionat, no penso que Instagram em té mania. Jo sempre penso: "què has fet malament perquè no funcioni?". I això em porta moltes vegades a analitzar aquests vídeos que no funcionen per veure què és el que en un altre vídeo sí que ha funcionat i aplicar-ho pel següent, per tant sí que ho adapto bastant perquè funcionin.

Fas receptes en català. T'has plantejat mai fer-ho en una altra llengua?

"Per a mi el més lògic és fer els vídeos en català, puc aportar-hi més qualitat"

No, i realment moltes vegades em diuen que no passa res per fer-ho en castellà i ja ho sé que no passa res però, de debò, no tinc cap mena de necessitat i crec que m'expresso molt bé en català, en castellà no m'expresso ni la meitat de bé. De fet em costa bastant expressar-me en castellà perquè no hi estic acostumada, potser si me n'anés a viure a un lloc on es parlés castellà constantment no tindria cap problema, però al final és la manera com m'expresso millor, és com parlo amb absolutament tothom, com penso, com tot. Per a mi el més lògic és fer-ho en català perquè és com puc aportar més qualitat.

En quin moment es troba el món de la cuina?

El món de la cuina en general a mi em sembla fascinant. Però crec que és un món que se'n pot explorar moltíssim, tot el tema de l'alta gastronomia a mi em sembla absolutament màgic. Sí que és cert que prefereixo la cuina tradicional mediterrània de tota la vida i prefereixo una bona escudella a segons quines coses estranyes, però crec que és meravellós que s'estigui creixent d'aquesta manera i estiguin passant coses tan guais a la cuina.

Tu t'has especialitzat en la pastisseria. Ets dona, ets jove... És fàcil?

En el món de les xarxes, sí. En el món de la cuina, no. Pel sol fet de ser dona, crec que ser jove no afecta gaire. Quan ets jove i tens bastant de caràcter fins i tot encara ajuda bastant perquè la gent et dona un valor extra. Però ser dona és bastant complicat, hi ha bastant de masclisme a les cuines, masclisme per incultura, et diria, però n'hi ha bastant i jo m'he trobat amb situacions bastant desagradables. Que se'm matxaqués pel sol fet de ser dona o que no se'm donessin oportunitats perquè era dona.

Has rebut el Premi Zapping a la millor iniciativa a la xarxa, Premi Amics-Tresdeu al millor creador de l'any. Fa il·lusió rebre premis?

Sí, fa molta il·lusió, la veritat. He rebut aquests dos aquest últim any, fa dos anys en vaig rebre un altre, que era el Premi Embrió de la Fera. Aquest any pensava que si en guanyava un, l'altre ja no el guanyaria, perquè em semblava una miqueta acaparar el panorama. Però sí que és veritat que crec que tinc un avantatge i és que el meu contingut és molt family friendly, per dir-l'hi així, i com que agrada molt a tothom, i sobretot agrada molt al jurat d'aquests premis. Agrada molt a gent adulta que veu un contingut de xarxes educatiu.

T'hem vist també a la televisió, al programa 'Tot es Mou', fent col·laboracions. Quins són els teus projectes de futur?

La televisió a mi m'agrada moltíssim, em sembla un món molt divertit i també en el qual em puc expressar molt i explicar moltes coses. És cert que aquí les oportunitats han de venir, s'han de buscar i s'ha de donar tot unaconfluència de coses que facin que això arribi. Però, vaja, mentrestant, tinc el meu canal de YouTube, que està obert des del gener on em dedico a fer el meu Cuines personal, on hi porto gent, artistes, altres influencers, cantants,... Els entrevisto mentre fem alguna recepta i així també puc explicar les coses una mica més detalladament i m'hi sento també més a gust.

*Aquí puedes leer la entrevista a Laura Zurriaga en castellano.