La crisi energètica, el penúltim cop 'mortal' per la pagesia catalana

Un viticultor cobrava el 2017 una mitjana de 49 cèntims per quilo de raïm que entregava. Només tres anys després, l’any 2020, va passar a rebre 29, un 40% menys. Aquest valor, amb el qual el pagès no aconsegueix ni tan sols cobrir els costos de producció, suposa menys del 10% del preu de venda al consumidor. Aquest només és un exemple de la situació límit a què ha arribat el sector primari a Catalunya.

Tot i que darrerament la pagesia ha estat a primera línia del debat públic amb fenòmens com la pel·lícula Alcarràs, guanyadora de l‘Os d’Or’ a la Berlinale, les seves constants al·lusions a la recent campanya de les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó o l’aprovació del Projecte Estratègic per a la Recuperació i Transformació Econòmica (Perte), un pla d’ajuts de més de 1.000 milions d’euros per a inversions, el col·lectiu ha dit prou i ha iniciat una campanya de denúncia davant la precària situació laboral que pateixen i els abusos de certs agents de la cadena alimentària.

El malestar es traduirà en una sèrie de mobilitzacions que arrencaran aquest dijous davant les seus d'Agricultura

Aquest malestar es traduirà en una sèrie de mobilitzacions, que s’engegaran aquest dijous 3 de març davant de les seus del Departament d’Agricultura arreu de Catalunya, prosseguiran el dia 20 a Madrid amb una protesta i finalitzaran sis dies després amb accions reivindicatives a les portes dels centres de distribució alimentària.

D’aquest escenari, empitjorat per l’increment de preus de les matèries primeres derivat de la crisi energètica ha sorgit una plataforma d’agricultors i ramaders desencantats amb les polítiques públiques envers el sector. És el que alguns experts ja han batejat com el "15-M del món rural", tot i que encara mancaria una certa unitat d’acció, ja que de la manifestació del 20 de març a Madrid s’ha despenjat Unió de Pagesos (UP), el sindicat majoritari al camp català, i que forma part de l’entitat estatal Unión de Uniones.

La tempesta perfecta pels agricultors ha estat la combinació d’especulació amb les matèries primeres, els requeriments per adaptar-se als condicionants que imposa el canvi climàtic i l’escalada energètica. Fruit d’aquests factors, s’ha constituït la plataforma 20M Rural. Junts pel Camp, que exigeix mesures concretes davant una pujada de costos, que l’any 2021 va superar el 30%. "L’encariment energètic ens ha provocat un descens de la renda agrària per unitat de treball del 6%", indiquen des de la plataforma.

Dependència de les matèries primeres

Més enllà de l’increment dels preus, la sensació és que es tracta d’un fenomen que s’estendrà en el temps. Des de la plataforma, incideixen en què "existeix una gran dependència de matèries primeres com la soja o respecte al preu del gas, bàsic per a la fabricació dels fertilitzants". Aquests darrers han duplicat el seu preu en el darrer any. Una part d’aquest encariment s’atribueix a l’especulació amb el cereal, un aliment que cotitza al mercat de futurs de Chicago com si fos una acció borsària, i del qual s’acaparen grans quantitats quan la seva cotització baixa per vendre’l en el moment que s’apugin els preus. La cirereta del pastís ha estat l’inici del conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna, ja que aquest darrer és un exportador net de cereals cap a la Unió Europea (UE).

Des d’UP, el seu coordinador a la comarca del Segrià, Josep Cabré, posa sobre la taula una contradicció que explica en part perquè els pagesos acaben cobrant uns preus tan baixos per les seves produccions. "En el cas de la poma, hem comprovat que el consumidor demana producte de proximitat i determinats operadors comercials l’importen d’altres zones on els costos de producció són més baixos".

 "Hem comprovat que el consumidor demana pomes de proximitat i determinats operadors comercials l’importen d’altres zones on els costos són més baixos"

Cabré critica les pràctiques comercials d’alguns agents de la cadena alimentària que cometen frau, comprant productes a l’exterior per després reetiquetar-los com si tinguessin un origen català. "Hem detectat que algunes taronges procedents d’Egipte es venen aquí com producte d’origen valencià. En aquest cas, l’Administració hauria d’impulsar mecanismes per controlar-ho, ja que al sector primari ens esforcem per seguir una normativa, tenint constantment inspeccions al camp i a la central, que altres operadors se la salten".

La Llei de la Cadena Alimentària, insuficient

Una de les eines que s’ha implantat per ajudar el sector agrari, la Llei de la Cadena Alimentària, destinada a garantir que els pagesos cobrin com a mínim per sobre el cost de producció d’un aliment, no està acabant de funcionar. Des del sindicat Unió de Pagesos s’alerta d’episodis contradictoris, com que "els consumidors notin pujades de preus en el punt de venda, mentre els agricultors continuen percebent cotitzacions per sota el cost de producció". Per al sindicat, la raó d’aquests desajustos rau en la força de les empreses distribuïdores i la manca de concreció de la normativa per imposar sancions.

En una línia similar, l’economista especialitzat en agroalimentació i director de l’Observatori d’Economia Agroalimentària del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Francesc Reguant, assegura que la "Llei de la Cadena Alimentària és un bon invent que no està sent del tot efectiu". Reguant insta, més enllà de regular, a concentrar l’oferta des del sector primari. "El contracte dona una certa estabilitat, però si es modifiquen els inputs de forma abrupta com ara amb l’increment de l’energia, no resulta tan eficaç. Per això, la força dels agricultors es troba en la unió per comercialitzar de forma conjunta".

Reguant parla d’un "mar de fons complex que ja ha explotat amb la convocatòria de les mobilitzacions". En aquest aspecte, indica que la demanda més gran d’aliments crea desequilibris en un context d’escassetat de recursos, on el canvi climàtic els limita i afavoreix l’especulació i la volatilitat dels preus. L’expert recorda que un dels reptes pendents dels pagesos és la transformació verda en un moment en el qual la necessitat dels equilibris mediambientals condiciona l’activitat i incrementa els costos. "Cal que l’Administració faci pedagogia de la complicació que suposa adaptar-se a la sostenibilitat, que vol dir produir menys i amb més dificultats". Per mantenir l’objectiu d’assolir la sostenibilitat, Reguant recomana als governs que "expliquin molt bé la lletra petita i afinin amb les compensacions".

Entre el sector agrari, s’ha intensificat la consciència de ser un col·lectiu incomprès, del qual s’ha creat una imatge des d’un entorn urbà, que el vincula a un entorn bucòlic i idealitzat. Així, al·ludeixen a un mobbing social al món rural, al qual se’l responsabilitza de ser responsable del canvi climàtic amb dades falses. Potser revertint aquestes creences, s’estarà més a prop de desencallar els altres problemes i inquietuds, més centrats en el mercat, del sector primari, que encara pateix gairebé de forma endèmica els perjudicis de ser la part més feble i exposada als sotracs de la cadena alimentària.