La crisi dels subministraments de la indústria catalana obre la porta a una relocalització de la producció

Portar un contenidor des de la Xina fins al Port de Barcelona amb vaixell té un preu mitjà de 13.000 euros, cinc vegades més que fa un any. A aquesta situació d’increment de costos del transport marítim s’hi ha afegit l’escassetat de matèries primeres procedents del sud-est asiàtic, especialment de microxips i semiconductors. Aquestes són més necessàries que mai, ja que són la base per fabricar o muntar productes electrònics, cada vegada més utilitzats des de la irrupció de la pandèmia de la Covid-19.

Aquesta espècie de tempesta perfecta, tal com l’anomenen els experts, ja afecta 8 de cada 10 pimes catalanes, i en algun cas, com el de la SEAT, ha provocat la presentació d’Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) davant les dificultats d’abastir-se de determinades peces i l’impossibilitat de continuar amb la producció prevista. Algunes veus de l’àmbit empresarial ja parlen de moviments, encara tímids en una economia molt globalitzada i depenent en excés de l’oferta procedent d’Àsia, d’una redirecció dels processos de fabricació, intentant operar amb proveïdors més propers al centre de treball.

Davant d’aquest escenari, la patronal de la petita i mitjana empresa catalana, Pimec, alerta que l’impacte de l’increment dels preus dels aprovisionaments pot suposar un sobrecost de 200 milions d’euros diaris. El president de Pimec, Antoni Cañete, insta a prendre mesures per garantir el funcionament correcte de les cadenes logístiques i de les comandes a les empreses. "Defensem que s’avanci en la relocalització de la producció, la revisió dels aranzels sobre els països tercers i la flexibilització dels preus establerts als contractes públics".

En l’estudi Problemàtica i preus dels aprovisionaments, elaborat per la patronal, un 83% de les pimes enquestades adverteix que ha patit problemes de subministrament en el darrer any. D’aquestes, un 60% considera que per resoldre aquesta crisi és necessari afavorir la producció i la importació de primeres matèries a Europa. La percepció fa que Antoni Cañete assenyali la importància que es destinin part dels fons europeus Next Generation a reduir la dependència de les pimes envers les primeres matèries i impulsar la localització de producció de components. A més, Pimec també demana que la Generalitat i el Govern central facilitin l’accés de les firmes a proveïdors propers.

Crisi fins a mitjans de 2022

En un debat virtual organitzat pel diari econòmic britànic Financial Times per analitzar els factors globals que estan tensant les cadenes logístiques, els experts van vaticinar que els problemes de subministrament i la seva derivada en els preus finals s’estendran com a mínim fins a mitjans de 2022. A la jornada hi va participar Pere Relats, president d’Amec, l’entitat que aplega les principals indústries internacionals espanyoles, moltes d’elles ubicades a Catalunya. Relats assegura que "el problema prové de què l'augment de la demanda després de la pandèmia no es veu acompanyat pels lliuraments d’oferta. Per contra, la manca de microxips ha portat a la indústria de l'automoció a una disminució de la producció del 20% i a un retard de cinc i sis mesos les entregues".

Com a exemple de la pràctica d’algunes empreses industrials catalanes, Relats explica que la companyia que ell dirigeix, la multinacional Relats, ha reaccionat davant els problemes de logística i abastament de la cadena de subministrament, redirigint la producció amb noves plantes a Europa o el Marroc. Pere Relats precisa que moltes firmes catalanes amb centres de fabricació a la zona asiàtica estan mantenint la producció allà per distribuir-la a països de l’entorn i creant noves seus a llocs com Marroc.

Inflació i salaris

El tancament de les fronteres per la pandèmia i la paralització de l’economia han generat una distorsió del mercat i han desmuntat el model del just in time, en el qual es basa bona part del sistema logístic mundial. És l’anàlisi que en fa Sergi Cutillas, economista i fundador d’Ekona, una cooperativa especialitzada en l’economia, que promou la innovació en l’àmbit públic i comunitari. Cutillas creu que la situació actual és fruit "de les polítiques salvatges dutes a terme durant el confinament, que encara generen una crisi més dura, portant a molts ciutadans a la pobresa extrema".

Per a Cutillas, la situació actual és fruit "de les polítiques salvatges dutes a terme durant el confinament, que encara generen una crisi més dura"

Tot i que Cutillas admet una certa tendència a la relocalització de la producció, adverteix que no resulta fàcil revertir el model globalitzador per les tensions estratègiques entre els EUA, Xina i la Unió Europea (UE). Els danys produïts a les cadenes de subministrament comportaran unes pressions inflacionistes, que derivaran en un augment dels preus de materials i productes. Recordant la cita keynesiana que afirma que "la inflació es menja abans els salaris que els beneficis", Cutillas apunta que les forces sindicals i socials han de lluitar per evitar que la inflació perjudiqui els sous i aquesta colpegi encara més sobre el poder adquisitiu de la classe mitjana.

En els darrers temps, diversos factors i episodis han sacsejat el model econòmic actual. A part de la pandèmia global de la Covid-19, incidents com el del portacontenidors Ever Given al canal de Suez o la manca de contenidors marítims, que ha encarit el preu del transport, han portat a l’embús de la logística i el subministrament tal com es coneixia fins ara. Encara que Sergi Cutillas descarta que es tracti d’un col·lapse o d’un esgotament del model, sí que augura que el context incita a afrontar des del camp de les decisions polítiques alguns reptes pendents, com l’agenda verda o la crisi energètica. Més que un problema de desabastiment, defineix el moment actual com el d’un desajust en la ruta habitual de circulació de les matèries primeres.

De fet, fonts del sector empresarial preveuen que a partir d’ara, algunes cadenes de subministrament s’ubicaran a prop de les fàbriques, alhora que es promou una estratègia de personalització dels productes, ja que està en joc la sostenibilitat de la indústria i dels seus processos productius i la mateixa supervivència del model econòmic.