Creixen els atacs dels llops a Catalunya, que han matat 38 cabres, ovelles i xais aquest 2024

Els atacs del llop van a més a Catalunya. Si més no, així ho constaten les dades del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica citades per l'ACN, segons les quals en el que portem de 2024 han matat 28 ovelles, vuit cabres i dos xais, és a dir, 38 animals, més del doble dels de tot just fa dos any, quan se'n van registrar 16. A banda de les 38 morts, els atacs dels llops han deixat aquest any dues cabres i 39 ovelles més ferides.

El Departament ha oberta 12 expedients per aquests atacs, que s'han concentrat a l'Alt Empordà i Osona. El 2023, en canvi, els atacs de llop contra el bestiar es van reduir a només quatre episodis, que van deixar cinc cabres mortes. Fonts del Departament assenyalen que seguiran al costat dels ramaders "en allò que sigui necessari".

Les dades s'han conegut dies després que es confirmés que un dels cinc exemplars detectats a Catalunya és una femella, la primera que es troba al Principat en més de 15 anys. La femella s'ha establert precisament a l'Alt Empordà, una de les comarques que concentra els atacs dels llops i on també hi ha un altre llop, en aquest cas mascle. En el conjunt de Catalunya, els Agents Rurals tenen controlada la presència de cinc llops ara mateix, però sense evidències de reproducció.

Mesures de protecció

El Departament de Territori posa a disposició mesures com l'electrificació dels tancats o els collars geolocalitzadors pels animals més vulnerables del ramat. Unes mesures que, segons assegura el Govern, "funcionen bé" un cop s'apliquen.

La femella detectada és la responsable de diversos atacs a un ramat de cabres de Cistella (Alt Empordà), que va acabar amb la mort de diversos animals. Una de les particularitats d'aquest cas és que la lloba ha pogut matar i ferir el bestiar després de "fer-se amiga" del gos d'atura que havia d'encarregar-se de cuidar el ramat, segons va explicar el mateix propietari, Francesc Barbany.

Paral·lelament, fa una setmana a Pruit (Osona) es va registrar un altre atac, en aquest cas a un ramat d'ovelles que estaven en un tancat electrificat. El llop va matar una ovella que estava prenyada de dos xais i en va ferir una altra. Es tracta d'una explotació especialment afectada pels atacs del llop que s'ha establert en aquesta zona del Collsacabra. Des del maig passat n'ha registrat vuit.

Reintroducció natural

A diferència del que va passar amb l'os -que s'ha recuperat al Pirineu gràcies a un programa de reintroducció, el PirosLife, finançat per la Unió Europea, amb exemplars provinents d'Eslovènia-, el llop ha tornat a trepitjar Catalunya d'una manera natural, després de recórrer llargues distàncies. No pot obviar-se que és un animal que pot recórrer fàcilment 200 quilòmetres en tot just dues o tres jornades.

La Generalitat, fins ara, no té cap programa de reintroducció del llop a Catalunya, però la situació pot canviar radicalment si alguna femella s'hi acaba reproduint, ja que aleshores l'administració es veuria obligada a impulsar una major protecció de l'animal.

Segons el Catàleg de fauna salvatge i autòctona amenaçada de la Generalitat, el llop està considerat com una espècie "extinta com a reproductora" a Catalunya, un estatus que en garanteix certa protecció -no es pot caçar-, però que podria modificar-se si, finalment, si establissin llopades de manera estable.

"No és tant una qüestió de voler que el llop vingui, sinó que vindrà de manera natural"

La reaparició d'aquest mamífer ha provocat que s'impulsés ja fa dos anys el Grup Llop Catalunya, una plataforma que aplega entitats científiques, conservacionistes, ecologistes i de defensa dels drets dels animals que aposta per "afavorir la recuperació de les poblacions de llop a Catalunya". El grup treballa per la "convivència" entre aquest animal i la "societat humana" i, entre d'altres, l'integren Ecologistes en Acció, Greenpeace, WWF, Depana o Libera.

Un dels seus portaveus, l'ambientòleg Sergi Garcia, apuntava a aquest mitjà que "no és tant una qüestió de voler que el llop vingui, sinó que vindrà de manera natural, és una qüestió inevitable i, per tant, s'ha de treballar perquè sigui possible la coexistència dels llops i els ramaders, tal com ja es dona a d'altres llocs".