Creix l'interès per les granges d'insectes a Catalunya

El nou interès per les "proteïnes alternatives" ha obert la porta de l'agroindústria catalana al món dels insectes, un sector encara en fase de consolidació, però que els darrers anys ha viscut un cert auge. Segons dades del Departament d'Acció Climàtica, Catalunya compta des del 2020 amb cinc explotacions registrades per produir insectes -dues a les Terres de l'Ebre i Tarragona, dues a Lleida i una Girona- i tres projectes més en tràmit.

Tot i aquest creixement, el negoci se centra avui en els de pinsos, sobretot per piscifactories. Malgrat això, institucions com l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària ja parlen dels insectes com els "candidats ideals" per complementar les fonts tradicionals de proteïnes i empreses com la tarragonina Iberinsect treballen per anticipar-se a l'auge del seu consum.

"Fa vint anys menjar sushi era una cosa especial i quan ho parlàvem amb els avis ens deien que no estàvem bé, però avui tothom en menja"

"Fa vint anys menjar sushi era una cosa especial i si ho parlàvem amb els avis ens deien que no estàvem bé, però avui és quelcom que tothom fa. El futur és pels valents, per tant, Déu dirà", relata a l'ACN Jordi Calbet des de les oficines d'Iberinsect a Valls. A parer seu, aquest negoci pot ser molt important els anys vinents, primer per alimentació animal i, més endavant, en l'alimentació humana.

Ibertinsect va néixer fa tres anys pensant en la necessitat de trobar proteïnes més enllà de la ramaderia tradicional. De fet, Calbet alerta que Europa és avui un continent "deficitari en proteïnes" i que depèn molt de la importació. Això, sumat a l'increment de la població i el canvi climàtic, fa que cregui que l'explotació d'aliments innovadors com els insectes podran ser rendibles i "estratègics" per la sostenibilitat del sistema alimentari a curt termini. 

Des del sector també es busca realçar que criar insectes té un impacte mediambiental molt reduït en comparació a la ramaderia tradicional. En aquest sentit, Calbet afirma que la petjada hídrica i de carboni del seu negoci és molt reduït. A més, explica que els cucs o els grills no generen gas de metà ni consumeixen aigua, de manera que resulten una forma "molt eficient" de generar proteïnes.  

Sense normativa pròpia

Tot i les bones perspectives del negoci dels insectes, la regulació encara va un pas per enrere. "Tots els llocs on es crien insectes tenen la consideració d'explotació ramadera, el que passa és que no hi ha una normativa específica sectorial com sí que existeix pel porcí, l'aviram o el boví", explica a l'ACN el cap d'ordenació sectorial ramadera del departament d'Acció Climàtica, Gumersindo Villa. 

"És un sector emergent", reconeix Villa abans de ressaltar que Catalunya ha sigut "pionera" a dibuixar un marc regulador propi per aquesta activitat. Pel que fa als mercats d'aquestes explotacions, indica que van principalment a l'alimentació animal, especialment a les piscifactories. Tot i això, des del Govern apunten que a Europa ja hi ha quatre varietats permeses per alimentació humana, però les més populars són el grill domèstic i el conegut com a "cuc de la farina".

Malgrat l'interès de productors i administracions, el consum humà d'insectes és encara anecdòtic a Europa i la seva presència als supermercats, testimonial. Per canviar-ho, algunes veus acadèmiques fa temps que en defensen les bondats nutricionals, econòmiques i de sostenibilitat.

El consum humà d'insectes és encara anecdòtic a Europa i la seva presència als supermercats, testimonial

Villa ressalta que els requisits que es demana al sector no són complicats, de manera que el seu major repte és trobar un mercat estable per a la seva producció que podria passar per la complementació nutricional.

En un context molt marcat per l'escalfament global i l'augment constant de la població a tot el món, el 2013 l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) ha optat també per promoure la necessitat d'examinar les pràctiques modernes de la ciència dels aliments per augmentar el comerç, el consum i l'acceptació dels insectes.