El coronavirus evidencia la càrrega sobre la dona de les cures familiars

A Katha l'anunci del Ministeri de Sanitat i de la Comunitat de Madrid sobre el tancament dels centres educatius la va sorprendre enmig de la presentació d'un informe. Un esdeveniment multitudinari on "tothom es tocava, besava i s'abraçava". Es presentava precisament un document sobre dona, ciència i innovació. La trobada va acabar una mitja hora després que Isabel Díaz Ayuso, la presidenta de Madrid, desgranés les principals mesures: se suspenen les classes de 0 fins a la universitat per dues setmanes.

"Una de les coses que més em va cridar l'atenció va ser que tot i que a l'esdeveniment participàvem homes i dones, les que parlàvem i pensàvem què faríem amb els nens érem només dones. La majoria afirmaven que necessitarien l'ajuda de les àvies", explica Katha.

En el seu cas el salvavides seran els seus sogres, "com sempre", encara que reconeix que això ho fa a costa de la seva sogra, que és qui realment tira del carro. "Jo sóc consultora autònoma i viatjo molt", cosa que seria impensable poder realitzar sense cap ajuda familiar amb els seus fills de 9, 7 i 4 anys. "El meu marit intenta posar molt de la seva part, però també tenim estereotips, saps?", reconeix.

Per aquesta empresària independent d'origen alemany i lligada al món de la judicatura, les mesures anunciades aquest dilluns arriben tard. "Treball a nivell internacional i ja des de fa diversos dies m'havien cancel·lat diversos viatges i conferències, mentre que a Madrid es continuaven fent fins a aquest cap de setmana grans esdeveniments d'altíssim nivell i de sobte el dilluns es tanca tot", afirma.

En el cas de Silvia, serà ella qui s'encarregui dels nens mentre duri el tancament dels col·legis. El fet d'estar sense treball en l'actualitat no ha deixat lloc al dubte sobre qui s'encarregarà de les cures. Relata que fins a l'any passat treballava en una ONG, però el seu pare va emmalaltir i va haver de passar diverses operacions. "Vaig passar un temps complicat intentant conciliar treball, nens i cures, fins que al final em van fer fora de la feina". Baixada del rendiment laboral, li van dir.

Després de tot aquest procés va acabar amb una hèrnia de la qual es va operar i està a punt de rebre l'alta mèdica. "Estava començant a buscar feina, però ara amb els nens a casa és impossible".

"Jo estic de baixa mèdica encara, però la Comunitat de Madrid no els facilita el treball a distància. Com fem? Algú ha de cuidar als nens".

"Sempre passa igual. Les que teletreballem o ens agafem baixes laborals per a cuidar som les mares. Tinc una amiga a ADIF que s'acaba d'incorporar a la feina després d'haver estat mare per segona vegada. Els han comunicat que han de teletreballar. Però com ho farà amb un nen de quatre anys i un bebè de 10 mesos? El teletreball està bé quan els nens són a l'escola. Però si els tens a casa, el rendiment no pot ser el mateix", afirma Silvia.

L'Ángeles en té dos. El més gran de nou i el menor de set. La seva empresa acaba de decidir que, com a mesura de prevenció, es treballi des de casa. "Deixaré als nens amb els meus sogres. Una mesura que no em sembla ni mig normal, perquè ja sabem que les persones grans són les més vulnerables al virus i que els nens són els majors transmissors".

"Així que per mi és una gran responsabilitat deixar als nens amb els meus sogres i pensar que un d'ells pugui contagiar-se. Jo compto amb l'avantatge que puc teletreballar, quelcom que moltíssims professionals no poden fer. Però imagina't la càrrega de treballar a casa tenint dos nens petits tancats tot el dia i que s'aniran pujant per les parets... ", explica.

Falta de previsió i efectes de les retallades

Per a Camen Castro, economista feminista, el que aquesta crisi posa sobre la taula és la falta de previsió i els efectes que han tingut les retallades. "Si no s'haguessin retallat els serveis públics i d'atenció sanitària, probablement el problema tindria una altra dimensió", afirma.

Les economistes feministes porten temps advertint que el sistema d'organització és un sense sentit. Que és necessari humanitzar les relacions laborals, que cal repensar el presentisme en les empreses amb un canvi de cultura empresarial que prevalgui la conciliació i les cures. "És un contrasentit en clau ecològica i de conciliació de vida haver de desplaçar-se per a anar a reunions en lloc d'usar sistemes de videoconferència".

Si ens trobem amb aquest embolic ara, explica Castro, "és perquè estem funcionant totalment a esquena de prendre consciència de com atenem les necessitats de cures".

"Allò preocupant és que el tancament dels centres de dia dels més grans i dels col·legis suposa una reprivatització de les cures. Torna a col·locar-se la càrrega de com s'atén això en l'àmbit privat, en l'àmbit domèstic, en les dones. Suposa continuar insistint en les cures gratuïtes".

Per a aquesta economista el que estem veient és que, davant el risc, es retira tot el públic tancant els centres. El que es proposa és un aïllament en els entorns domèstics i la cerca de solucions individuals per part dels entorns familiars. És a dir, la sinergia del sistema patriarcal, que recau fonamentalment sobre les dones. No sols per la càrrega mental, a la qual al·ludeixen moltes dones per la responsabilitat de pensar com ho faran amb les cures, sinó també per la dedicació física i l'energia que els requereix, explica Castro.

Per a l'antropòloga i educadora social, Yayo Herrero, el coronavirus està posant de manifest la crisi de cures que existeix. "Que el sistema és tan vulnerable i fràgil que qualsevol problema d'aquest tipus mostra com s'enfonsa tot".

Ressalta que teletreballar i tenir als nens a casa és una autèntica bogeria, però que el teletreball tampoc està a l'abast de moltes persones, perquè moltes ocupacions no ho permeten. "Inevitablement, gent precària acabarà tirant dels avis, que són població de risc".

"El que necessitem són societats que quan diem que posin la vida en el centre, les posin realment. És a dir, que les jornades laborals siguin molt més curtes, que el treball estigui repartit d'una altra forma diferent i tot el tema de la corresponsabilitat, perquè ara hi ha un munt de dones fent malabarismes per veure com s'organitzen els últims 15 dies. També hi ha alguns homes, però són majoritàriament dones", explica Herrero.

"El treball mental de veure que es fa recau en elles. És molt corrent que l'organització recaigui sobre elles i això esgota tremendament. En algunes declaracions que he vist es parlava directament de veure com s'anaven a organitzar les dones. Com que és la seva tasca i la seva obligació".

Per a Herrero serà necessari fer una reflexió després del coronavirus per analitzar com és possible que un risc així "millori tots els indicadors ecològics, cosa que és un disbarat. Però també evidencia l'enorme risc que corre la societat i moltes persones davant una crisi de cures evident; qui cuida i qui es queda sense cuidar i també la fragilitat del model econòmic".

"Hi ha un munt de gent que treballa amb PIMES que 15 dies sense facturar o facturant el mínim, els col·loca en una tremenda fragilitat. Els equilibris són tan precaris que al final la vida està en risc permanent. I això que estem vivint ho posa de manifest", conclou Herrero.